Hi ha lectures que et fan viure i sentir la vida dels altres com si fos la pròpia. La vida d’uns 
personatges que, a través de les pàgines del llibre, pots olorar, veure i tocar amb una facilitat que sembla impossible. Aquest seria el cas de les quatre narracions que formen Los girasoles ciegos, d’Alberto Méndez, un escriptor que va veure publicada aquesta primera obra als seixanta-tres anys i que, just un any després, moria sense poder assaborir el seu èxit.
Les quatre històries que formen aquest llibre poden llegir-se de forma independent, tot i que, a mesura que la lectura avança, i a través d’uns personatges que transiten d’una a altra de forma molt subtil, el lector anirà dibuixant un escenari colpidor, dur i intens, que no és altre que el del final de la guerra civil espanyola. La por, el dolor, la injustícia, l’amor, la mort, la tendresa i, sobretot, la dignitat enmig de la desfeta més absoluta, arriben directament al lector a través d’un llenguatge literari eficaç que, de forma aparentment senzilla, el va embolcallant.
Totes les històries d’aquest llibre tenen en comú la derrota. Els seus personatges són perdedors: un capità del bàndol nacional que es lliura a l’exèrcit republicà quan ja sap que aquest ha perdut la guerra; un poeta adolescent que fuig del país amb la seva companya embarassada i al qual coneixerem a través de les pàgines del seu diari, unes de les més belles d’aquest llibre; un pres que allarga la seva vida durant uns dies a base de mentides, fins que la veritat s’imposa; i la història d’un home que viu amagat a casa, dins un armari, amb la complicitat dolorosa de la seva dona i del seu fill de set anys.
Los girasoles ciegos parla, com he dit, d’éssers derrotats. I, tanmateix, al final, els protagonistes són capaços d’imposar-se a les circumstàncies. En darrer terme, i sense que per això deixi de ser una decisió dramàtica i dolorosa, acabaran decidint la seva vida. O la seva mort. La dignitat enmig de la derrota. Potser, al cap i a la fi, la voluntat de no deixar-se vèncer. La dignitat enmig del silenci. Potser, al cap i a la fi, la voluntat de no deixar que cap d’ells caigui en l’oblit.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 10 comentaris
Una lectura que tenc pendent i ara encara amb més ganes de llegir! Un altre recull de narracions literàries que és altament recomanable és el darrer llibre de Vila-Matas, “Exploradores del abismo”.
Maria: prenc nota de la teva recomanació literària. Gràcies i bona lectura!
Som una bona seguidora de les teves recomanacions literàries. La majoria les llegeixo. Em sembla que una tia meva té el llibre i pens demanar-li avui mateix.
Ja l’he començat. Quina prosa, quin vocabulari… El primer conte m’ha fascinat! Gràcies 🙂
Idò, espera, Maria, que el llibre va in crescendo!
Ahir en ple vol Barcelona-Menorca el vaig acabar. M’ha encantat l’estil amb què està escrit, les quatre històries tan humanes i tan reals al mateix temps… I la connexió entre totes quatre històries també m’ha sorprès, sobretot amb el darrer conte. Ara mateix li acab de deixar a la meva mare perquè el llegeixi. He quedat eclipsada. Una llàstima que s’hagi venut tant ara que l’autor és mort i que aquest autor es descobrís tan tard. Quin vocabulari!
Gràcies per la recomanació!
Maria, estic contenta que t’hagi agradat. Jo també vaig quedar eclipsada després de llegir el darrer conte. Realment, és un bon llibre. I gràcies a tu per voler compartir la teva lectura a través d’aquest bloc!
Anit el vaig acabar de llegir. Un llibre que m’ha impactat per la forta càrrega humana: dolor, tristesa, amor, derrota i, com tu dius, dignitat.
Gràcies per la recomanació.
Llibre extraordinari!
La cruesa del que s’explica, les situacions que descriu, la tendresa, malgrat tot, que destil.len els seus personatges i la constatació de que aquella guerra fou un disbarat, de conseqüències encara incalculabes, fan que aquesta obra sigui un testimoni de fins a quin punt la crueltat i la irracionalitat poden aflorar en l’ésser humà.
D’altra banda l’escriptura, àgil, viva, plena de contingut i essencial fan que la lectura sigui difícil d’interrompre i sap greu que el llibre sigui tan curt.
Lluís, estic contenta que coincidim amb la valoració d’aquest llibre.Tens tota la raó; sap greu que sigui tan curt!