Comença a ser habitual que, quan em trob amb amics i coneguts i, fins i tot, amb desconeguts d’altres pobles de l’illa, em demanin: què passa a l’ajuntament de Ciutadella que sempre sortiu pel diari? La pregunta, feta sempre amb un mig somriure irònic, és més complexa del que pot semblar d’entrada. Per això, per ajudar a entendre què tenim a Ciutadella que ens fa tan “populars” més enllà de sa Costa Nova i, potser, fora de Menorca, apuntaré un vocabulari bàsic per intentar aclarir quatre conceptes.

1- Consens. Seria sinònim d’acord, d’acceptació d’una proposta per part d’un grup de persones que, d’entrada, no parteixen de la mateixa posició. Per a l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, tanmateix, seria sinònim de “tenim un problema (irregularitat?) i necessitam ajuda per vendre’l a l’opinió pública”. És, en aquest precís moment, que hauria de fer acte de presència l’oposició per beneir una actuació determinada. O sigui, l’equip de govern crida socors i l’oposició, ràpida i diligent, hauria de sortir al seu rescat. Això seria, més o manco, el consens a Ciutadella segons el PP.

2- Posar pals a les rodes. Expressió relacionada, i molt, amb el concepte anterior: quan l’oposició es nega a seguir el joc de l’equip de govern i, no només no surt al seu rescat sinó que encara l’enfonsa una mica més destapant irregularitats, llavors només sap posar pals a les rodes. I no negaré que, de vegades, l’oposició de Ciutadella podem ser un pal però del que estic ben segura és que l’equip de govern no duu rodes perquè, si fos així, Ciutadella avançaria, encara que fos a ritme de tren de rodalies, cosa que és evident que no passa.

3- Permuta. Paraula clau a la ciutat de ponent. Vol dir, en teoria, contracte pel qual dues parts es canvien alguna cosa de valor similar. A Ciutadella, el problema el tenim a l’hora d’establir els valors: sempre val una burrada el que té l’altra part i ben poquet el que dóna l’ajuntament. Per exemple: hi ha ben poca diferència entre el que val un metre de zona verda en mans privades (on no s’hi pot edificar!) i el que val un m2 del futur (futur!) polígon industrial, de propietat municipal. Com és possible? Ah, miracle!

Explicació pràctica del vocabulari après avui: hi ha una permuta que no beneficia l’interès públic, el de tots els ciutadans, i l’equip de govern necessita els vots de l’oposició per aprovar-la. Llavors, quan tot ja està dat i beneït, apel·len al consens, però l’oposició diu que res de res, que ells no voten una actuació de la qual tenen molts, moltíssims dubtes legals. I ja està: a Ciutadella tenim una oposició que només sap posar pals a les rodes.

Com veis, el tema de Ciutadella és complex i requereix una anàlisi profunda. Per això, es farà necessaril ampliar el vocabulari bàsic que, avui, tot just hem encetat. Encara hi hem d’afegir més frases fetes i substantius que també ajudaran molt a aclarir la situació: alcalde, gestió, això no és competència de l’ajuntament, l’oposició només fa propostes per gastar, despesa supèrflua, etc, etc. Continuarà (i s’accepten suggeriments de paraules i expressions de difícil comprensió -com les que he definit abans- que intentaré aclarir el millor que sàpiga).

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris