És sempre un plaer tenir un nou llibre d’en Toni Moll Camps entre les mans perquè, davall el seu posat discret, s’amaga un escriptor amb molta força. Un escriptor amb l’ofici ben après. A les “Divagacions entorn del vers i els relats d’intriga” que encapçalen la seva darrera novel•la, La noia que sortí del mirall, en Toni parla de la seva dedicació a la poesia –lligada sempre a la figura de la mare-, però, sobretot, de la fascinació que sent pels relats d’intriga –en aquest cas, una herència paterna- com és aquesta novel•la que avui propòs.
La qualitat de la prosa literària d’en Toni Moll és indiscutible. He de confessar que el seu llibre Inventari de minyonia, un text preciós en el qual aboca els records d’infantesa, em té el cor robat des de la primera vegada que el vaig llegir i, per això, és un llibre que no em cans mai de recomanar. Tanmateix, la seva darrera novel•la seria, com ja he dit, un relat d’intriga, un gènere que ja va conrear en el conjunt de relats aplegats sota el títol Lluna d’octubre (1996), unes pàgines en les quals ja es posa en evidència la capacitat de l’autor per teixir històries, dibuixar personatges i, sobretot, per crear un clima de tensió que fa que el lector no pugui abandonar la narració.
Així, La noia que sortí del mirall, a cavall entre Barcelona i Menorca, és una novel•la explicada en primera persona a través de les cartes de tres personatges diferents que, d’una manera o altra, s’han vist implicats en la mort “accidental” d’una dona, na Pepa Caimaris: les que envia el narrador, Marcel Quintana, al seu amic Artur Ponset, comissari de policia de Maó, i les respostes d’aquest; i la carta que envia Àgata Caimaris, neboda de la morta, a Marcel.
Tanmateix, el pes de la història el duu el narrador, un escriptor o “un home a qui li agrada inventar-se històries”, com diu ell mateix, que viu de fer de corrector i a qui, en un gest ben irònic per part de l’autor, el comissari li deixa anar: “Em plau comunicar-te que el teu relat m’ha semblat prou reeixit. Al llarg de més d’un centenar de pàgines, saps mantenir l’interès i, al capdavall, et treus de la màniga un original desenllaç”. Jo no ho hauria pogut resumir millor. Llegiu, llegiu La noia que sortí del mirall si voleu saber qui va provocar l’”accident” de na Pepa Caimaris.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- Sense comentaris