Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'El pensament ordenat/Opinió'

Clot i bony (VIII). Pinotxo, Pinotxo!

 

 

Com molts ja sabeu, vaig començar aquesta secció Clot i bony dia 11 de juliol de 2010 per sortir al pas d’unes “informacions” que el redactor en cap del llavors diari Última Hora Menorca, senyor Josep Pons Fraga, donava a la seva secció dominical del Pont i cova, secció que, des de la desaparició d’aquest mitjà a la nostra illa, ha passat al diari Menorca.

Fins ara, els meus escrits anaven a remolc dels que publica l’editor en aquesta secció però, mirau per on, avui, després de llegir l’editorial del dia, he pensat: i per què no ets proactiva i proposes tu mateixa els temes del teu Clot i bony? Al cap i a la fi, si l’editor del Menorca és lliure per escriure sobre els temes que vol, per què jo no puc fer el mateix? I dit i fet: avui, dia de Sant Jaume, aquesta secció s’independitza del Pont i Cova per deixar constància d’una sèrie de veritats que contradiuen l’editorial d’avui.

Resulta que, segons l’editorial, l’autobús de Macarella no només no ha solucionat cap dels problemes que hi havia l’any passat sinó que és el culpable que els aparcaments de Cala en Turqueta i Son Saura s’omplin prest: “Confirman estos hechos el gran número de vehículos, con una media diaria de 750 coches , que no pueden acceder a Cala en Turqueta i Son Saura, en la costa sur de Ciutadella. La presión de quienes evitan Macarella y se trasladan directamente a estas dos playas provoca que el aparcamiento de Cala en Turqueta se cierre a las 8.30 de la mañana, mientras que a las 10 ya està cerrado el estacionamiento de Son Saura”.

La veritat és que m’ha agafat una suor freda en llegir-ho: és possible que el senyor Pons Fraga no sigui lector del seu propi diari? Perquè jo -digueu-me massoca, el bonjesuset em perdoni- sí que en som i record perfectament les portades i notícies de l’estiu passat. Aquí van:

  • 12-6-2017: LOS PARKINGS DE TURQUETA Y MACARELLA YA SE LLENAN CADA DÍA A PRIMERA HORA. SE ANTICIPA UN MES EL COLAPSO DE LA TEMPORADA ALTA.
  • 16-6-2017: SE OFRECEN SOBORNOS PARA PODER ENTRAR EN MACARELLA.
  • 5-7-2017: COLAPSO EN LAS PLAYAS DEL SUR. EL PAYÉS DE LA FINCA AFECTADA PROHIBE LA ENTRADA DE VEHÍCULOS TRAS VARIAS SEMANAS RECIBIENDO EL ALUD DE TURISTAS QUE ENCUENTRAN EL APARCAMIENTO PÚBLICO COMPLETO. CIERRAN EL PARKING ILEGAL DE TURQUETA TRAS ACOGER MÉS DE 100 COCHES AL DÍA.
  • 6-7-2017: LOS COCHES APARCADOS EN ZONAS PROHIBIDAS COLAPSAN EL CAMINO DE ACCESO A MACARELLA.
  • 12-7-2017: EL COLAPSO DE MACARELLA LLEVA A DECENAS DE COCHES A OCUPAR FINCAS PRIVADAS.
  • 13-7-2017: CRECE LA TENSIÓN POR EL ACCESO A MACARELLA, UN INFORMADOR ES AGREDIDO.
  • 25-8-2017: LOS INFORMADORES DE LAS PLAYAS DEL SUR DESVIAN UNOS MIL COCHES AL DÍA.
  • 3-9-2017: MACARELLA EMPEORA SU IMAGEN ANTE LOS TURISTAS POR EL CAOS EN EL ACCESO.
  • 26-9-2017: OTOÑO CON LOS PARKINGS COLAPSADOS DESDE PRIMERA HORA.

Com que crec en la intel·ligència i sentit comú dels lectors d’aquest blog, estic convençuda que, després de llegir aquests titulars, us haureu fet una idea ben encertada dels motius que han duit l’editor a fer les afirmacions que fa avui a l’editorial en qüestió. Jo, per la meva part, acabaré amb una frase de conte que, vés a saber per quin motiu, m’ha vingut al cap: “La Fada se’l mirava i reia. Per què rius? Va demanar el ninot, confús i pensatiu, en veure com creixia el seu nas per moments. Ric de les mentides que has dit. I com saps que he dit mentides? Les mentides, fill meu, es noten tot d’una, perquè n’hi ha de dos tipus: les mentides que tenen les cames curtes i les que tenen el nas llarg. Les teues, són de les que tenen el nas llarg”.  I n’hi ha que, a més, tenen les cames curtes, afegiria jo.

 

Predir el futur

Han començat les semifinals del Mundial de Rússia de futbol i m’he demanat si el famós pop Paul del de Sud-àfrica deu tenir substitut.  I, sí, en té i més d’un. Es veu que han fet prediccions dels resultats des de científics alemanys i japonesos a un moix de nom Aquil·les i, fins i tot, el senyor Mourinho. La veritat, però, és que no n’han encertada ni una. Record una anècdota que em va explicar la mare sobre una “vident” del seu barri que tenia fama de predir el sexe de la criatura a les embarassades: resulta que si deia fillet, escrivia filleta en una llibreta i al revés, així, quan no l’encertava i la mare s’anava a queixar, li mostrava la llibreta. No li va durar gaire, l’estratègia, prou enginyosa, tot sigui dit.

A Menorca, també tenim “especialistes” a predir el futur, sobretot, a les files del PP, i sobretot si és per augurar que les iniciatives dels governs progressistes duran l’illa a l’apocal·lipsi. Per exemple, van anunciar que l’autobús a Macarella seria un fracàs perquè no hi aniria ningú. Des del primer dia, van somiar amb la imatge d’un camí ple de cotxes per accedir a Son Saura i Cala Turqueta i un bus transitant mig buit cap a Macarella. La realitat, però, és que va ben ple; que, majoritàriament, la gent està satisfeta amb el servei; que, fins ara, no hi ha hagut col·lapses als camins; que hem millorat en seguretat i en preservació d’un espai tan fràgil com bell… En fi, que no es guanyarien la vida de vidents.

En política, i a un any de les eleccions, sabem que tot s’hi val per -intentar- desgastar qui governa. Tanmateix, com va dir Mario Benedetti,”no podem saber què ens durà el futur; en canvi, sí sabem què ens durà el passat”. I el passat són els anys del govern del PP,  que encara molts ciutadans d’aquestes illes recorden perfectament.

Canvis

 

Fa més de 2500 anys, el filòsof Heràclit va afirmar  que l’única realitat és el canvi. Canviar és inevitable, per molt que, als humans, ens agradi refugiar-nos en una expressió tan confortable com és dir que les coses s’han fet “tota la vida” d’una determinada manera. Perquè, sovint, els canvis costen, sigui per comoditat, per nostàlgia, per por… i, tanmateix, ens passam la vida entomant-los de la millor manera possible.

Quan els canvis sobrepassen els límits estrictament personals i esdevenen socials, la reacció emocional que provoquen pot ser complexa. Record, perfectament, quan l’Ajuntament de Ciutadella va anunciar, al voltant dels anys 80 del segle passat, que els cotxes deixarien d’anar i venir entre la plaça del Born i la de les Palmeres. O per la placeta d’Artrutx. Molta gent clamava al cel perquè prohibien una cosa que s’havia fet tota la vida; pel que suposaria de pèrdues per als comerços i bars de la zona; o per les incomoditats per als vesins, a qui semblava que se’ls prenia un espai que era seu. Avui, però, algú recorda l’aparcament de la plaça de la Catedral amb nostàlgia? Algú proposaria tornar enrere en el temps? Estic segura que no.

Perquè els temps canvien i, com deia Darwin, si no ens hi adaptam, estam llests. Els meus germans grans recorden que, de petits, anaven a la Vall o a Macarella amb carro. Jo ja no hi he anat mai. Sempre amb cotxe. I, ara, també amb autobús. Què ha passat, entre el carro i l’autobús? Entre moltes altres coses, que Menorca és una illa meravellosa que la gent vol visitar i que, per tant, ja no anam a la platja només els menorquins; o que Menorca és una illa Reserva de Biosfera, que tenim l’obligació de preservar i que, per açò, com a tants altres llocs del món, s’ha de regular l’accés als espais més sensibles.

Entenc que, moltes vegades, vulguem tornar a un passat que ja no existeix. Encara somii la casa del carrer Maria Auxiliadora i només hi vaig viure set anys. Voldria tornar als estius al carrer i a la comoditat d’uns anys en què els pares eren el refugi. Ara, el refugi som jo i res ja no és igual. I, enguany, després d’anys i anys de no poder anar a Macarella els mesos d’estiu, pujaré a l’autobús i, paradoxalment, em semblarà que, d’alguna manera, recuper la platja d’antany.

“El canvi és llei de vida. Si només miram el passat o el present, ens perdrem el futur”. Ho va dir John Fitzgeral Kennedy i em sembla que tenia tota la raó.

« Anterior - Següent »