Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'El pensament ordenat/Opinió'

La submissió de Menorca al Govern Balear

Un pressupost no és només un seguit de nombres: un pressupost parla d’objectius i de prioritats perquè és el reflex d’una forma de governar. Com a mínim, de les intencions d’un equip de govern. I les del PP del Consell de Menorca, a partir del seu pressupost, són descoratjadores.

En primer lloc, es manté, pràcticament, la mateixa despesa corrent del 2011, quan governaven PSOE i PSM (davalla un 0,7%), seguint la tendència de l’anterior govern que ja va davallar aquest apartat un 5,3%. A més, si analitzam el capítol de Personal, cal recordar que, el juny del 2010, l’equip PSOE-PSM en va dur a terme una reducció molt important pel que fa a càrrecs públics i partits polítics, reducció que el PP obvia una vegada i una altra, i que es va reflectir en els pressupost del 2011. Tanmateix, per al 2012, han apujat aquest capítol en 1 milió € amb l’argument que l’anterior equip de govern l’havia deixat amb un deute de 3M. Per tant, si dels 3M, ara, només en reconeixen 1M, deu ser perquè: o no és certa la xifra de 3M que van donar, o han reduït en mig any la despesa de personal del CIM en 2M –cosa impossible-; o pensen reduir en dos milions la despesa de personal del Consell –cosa que seria preocupant-, o, finalment, no fan uns pressupost tan realistes com diuen. En qualsevol cas, sigui quina sigui l’opció, la demagògia que el PP ha fet al respecte del capítol de personal del Consell és més que evident.

La segona característica del govern del PP és la seva nul•la capacitat reivindicativa davant el Govern Balear. Així, resulta significatiu que, mentre el pressupost del GB puja un 8%, el del Consell de Menorca davalla un 16,4%. Aquest fet demostra, una vegada més, que allò que es retalla, realment, és la capacitat d’autogovern de Menorca. De poder decidir, des de Menorca, allò que és realment necessari per a la nostra illa. És per això que consider que la proposta del PP (en forma d’esmena als pressuposts de la Comunitat Autònoma) de fer un avançament de 3 milions mentre es tramita una futura llei de finançament definitiu dels consells insulars és una burla i un engany als menorquins. És denunciable la demagògia i la falsedat que s’amaga darrera aquesta proposta quan, a la vegada, el Govern del PP es nega a transferir més de 22 milions d’euros al Consell de Menorca a compte de competències pròpies, els recursos de les quals s’estaven negociant o competències pròpies finançades de forma no equitativa (com artesania, transport, promoció turística serveis socials o agricultura). Són 3M de caritat per amagar els 22M que ens corresponen en justícia.

Així, el fet que el nou govern del PP, i el PP com a partit, mostri aquests clars símptomes de conformisme amb la manca de compromís del Govern per tal de dur a terme el desplegament estatutari previst implica una caiguda important d’ingressos que impedeix que les diferents conselleries puguin exercir les seves competències de forma efectiva. I incideix, també, de forma directa, damunt les inversions, a la vegada que obliga el Consell de Menorca a sol•licitar un préstec. Per tant, la submissió del Consell de Menorca al GB es tradueix, a la pràctica, en una sèrie de retallades a diferents conselleries, retallades que afecten, directament, el benestar dels menorquins i menorquines: educació, formació, transport terrestre, etc.

En conclusió, allò que el PP ha qualificat reiteradament com a pressuposts realistes i no ficticis són, al nostre parer i com ja he dit, els pressuposts de la submissió de Menorca a Mallorca. Una submissió que obliga el Consell de Menorca ha endeutar-se (5 milions €) sense que això eviti unes retallades importants a sectors que afecten directament la qualitat de vida dels ciutadans. Uns pressuposts que reiteren els mateixos errors econòmics de rendibilitat ràpida i consum de territori (eliminen el Pla Insular de la Costa i el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials i anuncien una modificació del PTI) que són a l’origen de la crisi actual, incentivant l’economia especulativa enfront de la productiva. Així és el primer pressupost del PP al Consell de Menorca.

Ara bé, som perfectament conscient que no és tan important el pressupost en si com la gestió que es fa del mateix i, per tant, serà en aquesta gestió que el PP durà a terme durant tot el 2012 que veurem exactament si es confirmen els camins erronis que es detecten en la seva política econòmica. En darrer terme, no podem oblidar que la ciutadania jutja els governs no per les seves intencions sinó pels seus resultats. I em poden ben creure que serem els primers que els felicitarem si són capaços de posar els interessos de Menorca i els menorquins per davant de les submissions partidistes.

Liquiden la cultura

La Consellera de Cultura del  Consell de Menorca ha posat a la venda 5000 llibres dels fons de la institució al preu d’1€, recaptació que després serà donada a Càritas. Quan vaig veure la notícia a la premsa, el cor se’m va encongir perquè la imatge  que es dóna de la cultura feta a la nostra illa no pot ser, em sembla, més depriment.

Així, parlar de “muntanyes de llibres” en el context econòmic que vivim, no fa més que reforçar la idea que, des del PP, es vol donar de la cultura com a despesa supèrflua i, per tant, prescindible. Però invertir en cultura no és un luxe ni un malbaratament de doblers: la cultura genera ocupació, representa un atractiu per als nostres visitants i, sobretot, és la base per formar societats preparades per sortir de la crisi. És molt fàcil fer demagògia amb la cultura. i el PP en fa. I molta.

A més, crec que és important destacar que tenir un  fons  amb 10.000 exemplars, una institució com el Consell de Menorca, no és una quantitat desproporcionada. Així, si els dividim entre 30 anys, i a una mitjana de 15 publicacions anuals, dóna un excedent de 22 exemplars per llibre publicat. Tenint en compte que de cada llibre se’n fan entre 400 i 1000 còpies, que en quedin 22 és tot un èxit de vendes que hauria de satisfer la consellera.

D’altra banda, en el l llistat que hem pogut consultar a la web del Consell, fins i tot es posen a la venda llibres del 2009, la qual cosa representa una greu competència deslleial a les llibreries de l’illa, sobretot si es té en compte el preu fixat de 1€ que no correspon amb el preu aprovat.

És lamentable  que l’actual consellera de cultura no valori la feina feta pels seus antecessors, sobretot, en unes èpoques en què no era fàcil posar en valor el patrimoni històric i literari de Menorca. A més, cal no oblidar que si, avui, Menorca és Reserva de Biosfera, en part, és perquè és una illa que s’ha sabut estudiar, que s’ha sabut conèixer i donar a conèixer. En llibres. En llibres com els que es troben custodiats a la seu del Consell de Menorca i que ara liquiden a 1€.

Ja ho va dir l’alcalde de Ciutadella en el ple d’aprovació del pressupost d’enguany: “si es pensen que jo pagaré, amb els doblers de tots, els gustos culturals d’uns pocs, ho tenen clar”. Ho tenc claríssim, no es preocupi. Liquiden la cultura. O la cultura a preu de saldo, com deia un titular encertadíssim. Aquesta és la idea que el PP té de la cultura. Ens voldrien pobres d’esperit. Tanmateix, no ho aconseguiran.

Crònica d’un ple (IV)

Després d’una setmana d’aquelles que una no sap com ha pogut resistir, aquí teniu la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat. Va ser una continuació dels altres tres.  Des del PSM més per Menorca, hi vam dur propostes positives per a la nostra illa que van ser rebudes per l’equip de govern del PP de forma desigual. Amb una coincidència, però: sempre aquella frase ofensiva que voldria ferir i que no poden evitar. Però, com deia ma mare, no ofèn qui vol sinó qui pot…

En fi. Comencem per la primera proposta que vam presentar: instar el Govern Balear a actualitzar i revisar el mapa escolar de les Illes Balears que es va elaborar durant la legislatura 2003-2007. Es tracta d’una demanda de tot el sector educatiu que s’ha d’entendre com l’anàlisi de la situació educativa actual, la prospectiva poblacional de futur i la planificació, a anys vista, de les necessitats del sistema educatiu, pel que fa a nous centres i a plantilles de professorat. Una planificació que, en moments de crisi com l’actual, és més necessària que mai.

El PP hi va votar a favor. L’única (!)  intervenció de la consellera de cultura i educació en aquest punt va consistir a dir: per què no ho van fer entre el 2007 i 2011 quan governaven vostès? La resposta ja li havia donada a la meva intervenció inicial: des del PSM hem reclamat aquesta revisió al PP i al PSOE, des de dins i des de fora del govern. A més, ja es pot imaginar que, si al PP de Menorca, el de Mallorca els ignora constantment, les dificultats augmenten quan es tracta de socis de govern de partits diferents. Amb tot, el passat mandat, es va començar aquesta revisió, tot i que no es va concloure.

La segona proposta demanava un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre prquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats. Em referia al parador turístic i a l’escola d’hoteleria, sempre amunt i avall, amb enfrontaments a la premsa entre municipis. El PP hi va votar en contra, tot i que el senyor Huguet, en un to condescendent, em va dir que “estava carregada de bones intencions”. Patètic.

I, finalment, vam presentar una moció per tal de modificar la composició de la Comissió Assessora de Patrimoni per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició, només un per partit i tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc). La proposta encaixava, perfectament, amb les característiques que el PP volia que tingués la Comissió: no la volia nombrosa i la volia de tècnics. Així i tot, la va votar en contra perquè, segons va dir la senyora Baíllo, en un to ben desagradable, “la decisió ja estava presa des del setembre”. Això són arguments, sí senyora!

I fins aquí el ple de dilluns 19 de desembre. Ahir vam parlar de pressuposts. Però aquesta és una altra història i, per descomptat, serà una altra entrada en aquest bloc.

-