Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2020

La COVID-19 en una illa Reserva de Biosfera

La situació que estam vivint és, sense cap dubte, molt greu. La crisi sanitària que patim actualment, sense precedents en l’actual món globalitzat, ve acompanyada d’una crisi econòmica provocada per la paralització de l’activitat. El confinament ha fet possible que, a poc a poc, la malaltia vagi retrocedint; i, d’altra banda, les primeres mesures preses, a nivell social i econòmic, han servit per pal·liar els efectes més immediats del cop. Però, a mesura que la xifra de malalts davalla, és evident que augmenta la de les situacions dramàtiques que es produeixen a nivell econòmic i que repercuteixen directament damunt el benestar dels ciutadans. I és aquí on les administracions han de fer passes decidides per donar-hi respostes, també el Consell Insular de Menorca, en la mesura de les seves possibilitats, aportant tot allò que té al seu abast.

En aquest sentit, la primera proposta que es fa per part del govern insular és la de dedicar 3M€ a la gestió de la COVID-19. En primer lloc, el 20% del romanent del pressupost del 2019, 1M€, a despesa social, a acompanyar les persones i garantir que tenguin cobertes les necessitats bàsiques. És, estarem tots d’acord, l’objectiu prioritari. En segon lloc, el Consell Insular, a través d’una modificació del pressupost del 2020, aportarà 2M€ a la reactivació econòmica, distribuïts en dos blocs. El primer, de 1.250.000€, a través d’una convocatòria extraordinària d’ajudes per fer front a la davallada de l’activitat en el sector primari, la indústria, els serveis turístics i les entitats del tercer sector. El segon, de 750.000€, per a la de suport al comerç local, que el Consell aportarà als ajuntaments.

Finalment, és fonamental que les administracions, i en concret el Consell Insular de Menorca, siguin capaces de generar despesa corrent que impulsi la reactivació econòmica a partir de contractes amb petites i mitjanes empreses de l’illa i que vagin en la línia de la sostenibilitat. És el moment d’enfortir el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera.  perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

Així, és fonamental que l’administració contribueixi a reactivar l’economia i fomentar llocs de feina amb projectes relacionats amb:

  • La millora del cicle de l’aigua, donant suport a projectes municipals de detecció i reparació de fuites d’aigua en el sistema públic d’abastiment; construcció de xarxes de clavegueram pendents…
  • L’impuls de les energies renovables, com per exemple el projecte que hem presentat aquests darrers dies d’instal·lació de plaques fotovoltaiques damunt l’antic abocador de Milà I, a la vegada que se’n fa una restauració ambiental o continuar amb projectes d’autoconsum en edificis públics, pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments, etc, etc. En darrer terme, es tracta d’executar el que contempla l’Estratègia Menorca 2030, el full de ruta per la descarbonització del sistema energètic de l’illa, que va ser capdavanter i que ara es demostra que amb una visió de futur indiscutible.
  • La sobirania alimentària i l’enfortiment de la producció local en tots els àmbits, afavorint el consum de producte de proximitat.
  • Els projectes turístics com Llatzeret, Camí de Cavalls o Coves de Cala Blanca, amb capacitat desestacionalitzadora i executats amb criteris de sostenibilitat.
  • Les activitats del Tercer Sector, aquest gran valor que tenim a Menorca que són les entitats sense ànim de lucre que duen a terme una activitat que té un altíssim valor social, relacionada amb l’esport, la cultura, l’educació no formal, l’associacionisme veïnal, el medi ambient, el foment de la solidaritat social, que en moments de crisi com l’actual no poden quedar sense suport. Al contrari, l’administració pública ha de vetllar per la continuïtat de la seva contribució enormement positiva perquè, a més, l’activitat de les entitats del Tercer Sector és, també, un producte local, dona feina a professionals de Menorca, i genera un dinamisme microeconòmic beneficiós que reparteix els guanys entre molts.
  • El transport públic, amb les adaptacions que haurà de fer en la nova situació que ens arriba, també haurà de ser un àmbit privilegiat d’atenció de l’administració pública. No podem oblidar la seva importància en la transició energètica i la descarbonització de l’illa.

Si, fins fa uns mesos, ja érem ben conscients que ens trobam en un moment d’emergència climàtica, ara, després d’haver patit aquesta pandèmia, és fa més urgent encara fer una aposta clara per reforçar el teixit empresarial i associatiu més proper per enfrontar-nos al futur amb garanties. La frase “pensa global, actua local” té més sentit que mai. I el lloc del Consell Insular de Menorca és al costat de la gent de Menorca.

La política en temps del coronavirus

 

Vivim dies complicats en què les rutines de sempre ja no existeixen. La malaltia ja no es veu com una cosa llunyana. La tenim a tocar i, per desgràcia, té noms i llinatges coneguts i estimats. Una pandèmia ens ha fet adonar de la fragilitat humana. També de la generositat humana. Dels excel·lents professionals que hi ha dins els centres de salut, els hospitals, els geriàtrics, les entitats socials… Per a la majoria de nosaltres, les cases s’han convertit en l’únic espai de vida. Massa distàncies. Massa converses familiars distorsionades per una pantalla. I, malgrat tot, la vida continua i la feim avançar de la millor manera possible.

Dins aquests context, són moltes les persones que han hagut d’aprendre a treballar des de casa. També les que ens dedicam a la gestió política a les diferents administracions. En qüestió d’hores -i parlaré del que conec de prop, del que toc amb les mans cada dia-, hem vist com tota l’organització que teníem muntada s’ha capgirat. Ara, tot el personal que pot, fa teletreball (sort de les noves tecnologies que ens permeten accedir des de qualsevol lloc a expedients, arxius, carpetes!), però és evident que s’imposen altres maneres de fer un seguiment de la feina. Com? Lògicament, bastint un sistema d’anada i vinguda d’informació que substitueixi aquella conversa àgil i ràpida, cara a cara. Llistat de temes importants en un document compartit on el polític recull, diàriament, la feina feta; correus electrònics amb respostes infinites per fer el traspàs d’informació; moltes telefonades i missatges de whatsapp; i, sobretot, la gran descoberta d’aquests dies, les reunions telemàtiques a través de Meet o Zoom: aquestes són les noves maneres de gestionar, de fer política, en temps del coronavirus.

Dit així, pot semblar poc operatiu però he de reconèixer –jo, la primera sorpresa- que és un sistema que, si està ben muntat, és força operatiu. Perquè ens entenguem, la feina surt i, de vegades (ara que ningú ens escolta), en alguns casos, de manera més àgil que abans. Tanmateix, també té els seus riscos. És molt  fàcil caure en jornades sense horaris perquè tothom és a casa tot el dia i no es produeix aquell tall que representa deixar el lloc habitual de feina per entrar dins el personal o familiar. A més, les reunions virtuals es van succeint, de manera que el matí pot passar, fàcilment, anant d’una a altra sense adonar-te’n; i, d’altra banda, com que m’agrada anar per feina i mirar la gent a la cara, se’m fan especialment feixugues. Ara bé, posat tot en una balança, hem de convenir que el resultat és prou positiu.

D’altra banda, potser el més important, hi ha la càrrega emocional que representa gestionar una situació tan dramàtica com aquesta. El pes de la responsabilitat, també. I no seré jo qui digui que la gestió política ha estat impecable, que tot s’ha fet bé o que no s’han comès errors. Ja arribarà el moment de passar comptes. Ara bé, el que és innegable és que quan parles de persones i del seu patiment, és molt difícil no posar-te a la seva pell: persones malaltes, la majoria gent gran; xifres de morts que amaguen, cada una d’elles, un drama familiar; professionals que reclamen més material de protecció; treballadors que es veuen sense feina i amb unes perspectives de futur terribles; petits empresaris a qui ha costat esforços aixecar un negoci i que ara veuen com tot es desmunta sense poder-hi fer res; entitats socials saturades de demandes per cobrir necessitats bàsiques; famílies amb fills enfora que no saben quan podran tornar…

He començat dient que vivim dies complicats. Molt complicats. Dies que ens posen, cara a cara, amb tot allò que d’important té la vida. I no ens hauran servit de res si ens quedam, només, amb els discursos ensucrats i carregats de moralina o amb les crítiques agres i plenes de ressentiment. Ens en sortirem perquè som humans i sabem que la vida és una lluita contínua, un aprenentatge continu que transita per zones de confort i per zones de dolor. Ha estat així sempre, només que en aquests moments no (ens) ho podem amagar.

(Article publicat al blog del PSM Més per Menorca dia 13-4-20)

Menorca, Reserva i destinació Starlight

El gener del 2019, Menorca era declarada reserva i destinació Starlight, un reconeixement que no hauria estat possible sense la feina que, els darrers anys, ha fet el Consell Insular de Menorca per reduir l’impacte lumínic, impulsant una il·luminació eficient i sostenible amb l’entorn de l’illa que ha contribuït a millorar la qualitat de vida de la flora, la fauna i la població i que, sens dubte, ha estat clau per posar en valor el cel estrellat de l’illa i fer-lo mereixedor d’aquesta distinció.

I què significa ser destinació i reserva Starligth, us demanareu? En primer lloc,una oportunitat única perquè els menorquins aprenguem a conèixer i valorar el nostre cel; i, d’altra banda, una possibilitat extraordinària d’atreure turisme d’estrelles a Menorca, una nova modalitat de turisme sostenible o ecoturisme que cerca protegir i posar en valor el cel nocturn del territori per vincular-lo als seus valors culturals, històrics, gastronòmics o etnològics, amb propostes tan suggerents com la de la vinculació de la Menorca Talaiòtica amb el cel nocturn dels pobladors de l’illa en aquesta època.

En aquest sentit, durant l’any 2019, s’han impulsat diferents iniciatives, moltes de les quals de la mà de la Fundació Starlight, entre les que m’agradaria destacar les següents:

1. Aprovació del Reglament de protecció del cel nocturn de Menorca, que desenvolupa reglamentàriament la Llei 3/2005 de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn a les Illes Balears, i que té per objectiu la regulació de les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir i a la seva eficiència energètica.

2. Curs de formació de monitors Starligth per adquirir els coneixements necessaris per mostrar el cel menorquí tant a locals com a visitants, amb explicacions des de mecànica quàntica a astroarqueologia, relacionant la Menorca Talaiòtica amb les estrelles.

3. II Trobada Starlinght a l’illa de Llatzeret, l’únic fòrum mundial sobre turisme d’estrelles. Ens vam poder reunir amb gestors d’allotjaments turístics especialitzats; experts en enllumenat, eficiència energètica i medició del cel nocturn; guies i periodistes especialitzats; o representants de territoris Starlight internacionals com Canadà, Portugal, Colòmbia o procedents del territori nacional.

En aquests moments, des de la Conselleria de Medi ambient i Reserva de Biosfera continuam treballant per impulsar i donar forma a aquest projecte des de diferents àmbits que, d’una manera o altra, estan relacionats. En primer lloc, donam continuïtat als canvis d’enllumenats a urbanitzacions per millorar l’eficiència energètica i la reducció del consum d’energia, objectius contemplats en l’estratègia 2030, el full de ruta per la descarbonització del sistema energètic de Menorca. També es fan millores a l’observatori de Ciutadella perquè sigui un espai de dinamització del projecte Starlight, amb activitats diverses adreçades a tots els públics. D’altra banda, ben prest seran una realitat els miradors estelars de Cavalleria, Son Saura, Binimel·là, Son Catlar, Torre d’en Galmés i es Torretó, punts d’observació que, amb una infrastructura mínima, permetran observar i aprendre el cel de Menorca.

Un altre dels aspectes als quals donam molta importància és a la difusió i a la formació en un sentit ampli, des dels escolars, a través de propostes incloses en el programa Salut Jove i Cultura, per a les quals comptam amb un planetari que ofereix moltes possibilitats; com a través d’activitats d’observació pensades per al gran públic. I, finalment, donar a conèixer entre el sector empresarial menorquí les possibilitats que ofereix el turisme d’estrelles, tants els seus avantatges pel fet de ser clarament desestacionalitzador, com els seus processos d’implementació que han d’impulsar la creació de productes astroturístics.

És per açò que, dia 18 de febrer de 2020, a la sala de plens del Consell Insular de Menorca, es durà a terme la trobada que duu el títol “L’astroturisme i el seu potencial de generació de negoci per al sector empresarial” a la qual hi esteu tots convidats.

Com podeu veure, que Menorca sigui destinació i reserva Starlight és, d’una banda, el reconeixement a la feina feta, des de fa anys, per tenir un cel de gran qualitat a la nostra illa, amb zones de màxima obscuritat on l’observació de les estrelles és molt bona. I, de l’altra, tot un repte de futur per l’oportunitat que ofereix als menorquins de poder conèixer i gaudir d’aquest cel i les possibilitats que ens dona de cara a convertir-lo en un atractiu més de l’illa que encaixa a la perfecció en l’estratègia que seguim com a Reserva de Biosfera.

 

 

« Anterior - Següent »