Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2012

L’amic de Menorca

A Menorca, podem estar tranquils: tenim un bon amic al govern del senyor Bauzá. M’estic referint, evidentment, al senyor Company, el conseller d’agricultura, medi ambient i territori que fa uns mesos va dictar una resolució de revocació de la subvenció de 157.096,16€ atorgada al Consell per a la restauració de la Torre 10 d’un tram de la muralla de Santa Àgueda, amb l’excusa  que s’havia incomplert el termini per executar les obres.

Llavors, el Consell va fer un recurs de reposició en contra d’aquesta resolució que el senyor Company s’ha dignat a contestar tres mesos després (el termini era d’un!) i perquè una servidora va fer prou renou, a la vista de la passivitat de la nostra consellera de cultura i, sobretot, que el silencia administratiu perjudicava els interessos dels menorquins.

Idò bé,  el senyor Company ha hagut d’admetre, ara, que va dictar una resolució “de pla, sense seguir el procediment previst a la legislació estatal de subvencions o a la legislació procedimental administrativa”. O sigui, un acte il·legal que deixa en evidència la manera d’entendre la gestió política d’aquest senyor, que gestiona com si encara dirigís una d’aquelles tractorades que el van fer famós.

Evidentment, aquesta actuació, que consider gravíssima, ha passat gairebé desapercebuda als mitjans de comunicació. Sembla que el fet que un conseller del Govern Balear vagi en contra dels interessos de Menorca d’una forma tan descarada que, fins i tot, es permeti passar-se la llei per allà on sabem, no és important. Potser, perquè comença a ser un fet habitual. No oblidem que el senyor Company és el conseller de qui depèn la dessaladora i el mateix que  es nega a pagar el sobrecost de les obres de Can Saura de Ciutadella.

Així les coses, estic per dur una proposta d’acord al ple del Consell demanant un reconeixement especial a la feina del senyor Company. No em negareu que l’home fa una feinada pensant en quines coses pot fer per Menorca. Ja me’l veig, com un gran general, planejant una l’estratègia global per aconseguir el seu objectiu: dessaladora, Can Saura, Santa Àgueda… Fins que la sang li puja al tractor i es llança a l’atac amb la mirada perduda. Que el bonjesuset ens agafi confessats!

6500

Aquest bloc, en poc més de quatre anys, ha arribat als 6500 comentaris publicats. És una xifra important: 1500 comentaris per any, quatre per dia. Tanmateix, més enllà dels nombres, voldria destacar -ja ho he fet altres vegades- la qualitat de la majoria d’ells: informacions, arguments, dades, ironia.

No negaré que no tots han estat així. Tot i que, excepte qualque atac de trolls, record haver esborrat, només, tres o quatre comentaris, és cert que n’hi ha hagut de durs, de mal gust o d’evident mala bava que els visitants de la plaça hem encaixat amb més o manco esportivitat. Hi ha hagut debats encesos i apassionats; d’altres, assossegats i amb idees que es complementaven. Les entrades literàries -pròpies i d’altres autors- ens han portat a compartir poemes, fragments de novel·les i reflexions al voltant de les lletres. En qualsevol cas, i en línies generals, estic convençuda que, en la majoria de casos, les vostres opinions han superat les meves entrades. Per tant, bona part del mèrit de ser un bloc molt visitat, és vostre.

Lògicament, han estat les entrades sobre la realitat política del moment les que han suscitat més controvèrsia. Si hagués d’escollir un moment àlgid d’aquest bloc, amb centenars de comentaris en pocs dies i al voltant de 500 visites diàries, sens dubte, destacaria l’estiu del 2008, quan es va produir la crisi del PP a l’ajuntament de Ciutadella, fet que va obrir la porta a un possible govern d’esquerres. Un govern que, tot i que es va acabar fent, sempre vam mirar, des del partit, amb moltes reticències. La pressió que vam viure aquells dies és reflecteix, perfectament, en els comentaris que en aquest bloc es van deixar. I si, en aquest moment, hi va haver un/a comentarista estrella va ser, sens dubte, l’enyorada Matilde de la Mole.

En fi. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta entrada d’avui. A tots el que, en un moment o altre, heu volgut regalar-nos el vostre temps per deixar escrita una opinió, una idea, un sentiment,  una crítica o un retret. La plaça és viva perquè hi ha gent que la visita. Gent que vol participar del debat de forma activa o, senzillament, des de la barrera. Des de la discrepància o la coincidència. Continuarem.

« Anterior