Aquí teniu la meva intervenció en el punt de la proposta de modificació del PTI que es va aprovar, amb els vots del PP, en el darrer ple del Consell Insular de Menorca:

El PP va aprovar el  “Decret Llei 2/2012 de Mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible” que, una vegada es dugui al Parlament per validar-lo, es trobarà amb un llistat d’esmenes del propi PP, entre elles, les que avui ens duu el Conseller d’Ordenació del Territori, senyor Huguet. Aquest fet, estaran d’acord que és absolutament esperpèntic perquè, a més de demostrar que el decret llei està fet de forma molt poc rigorosa, posa en evidència una forma de funcionar del PP a nivell d’Illes: es va fer sense participació ni tan sols dels seus que governen els consells insulars i els ajuntaments de les Illes. El Govern actua, així, sense la participació de les institucions que hauran d’executar la norma i en són competents. S’ha deixat de banda, per tant, l’opinió dels ajuntaments i consells, i també de la ciutadania, com si els ajuntaments no tinguessin res a veure amb el tema, quan la norma els generarà una pressió brutal perquè legalitzin allò que fins ara era il•legalitzable i assumesquin els costos corresponents als serveis bàsics que hi manquen. Per això, avui, han de dur aquestes esmenes que, en circumstàncies normals, s’haurien hagut de discutir i pactar en privat, com fan els bons matrimonis. Però que el PP de Mallorca no els estima, a vostès, els del PP de Menorca, fa temps que ho tenim clar i avui en tenim una mostra més.

D’altra banda, llegint la proposta del senyor Huguet, resulta evident que, en darrer terme, allò que fa és demanar la modificació del PTI al Parlament. Per tant, no té la valentia de modificar-lo aquí, en aquest plenari del Consell Insular de Menorca que és qui té les competències, perquè li és molt més fàcil (no ha de fer la feina) i, així, es pot carregar el consens amb què s’hauria de fer aquesta modificació. El senyor Huguet s’amaga darrere el grup parlamentari popular perquè li facin la feina bruta. El que no entenem, des del PSM més Menorca, és per què el president Tadeo va haver de nomenar un conseller no electe per exercir les competències d’ordenació del territori quan deixam que ens ordenin el territori de Menorca els senyors Delgado i Company.

És patètic instar el Parlament a modificar el PTI o el PDS de carreteres quan la competència és del CIM: adaptar la regulació turística del PTI a les dels decrets; adequar la redacció del Pla a les sentències relatives al Pla  de Telefonia Mòbil; adaptar el PTI a la Directiva de Serveis; corregir les condicions del punt 3 de l’article 20 al PDS de Carreteres; adequar el sòl rústic protegit del PTI a les categories de les DOT; o  deixar suspesa l’aplicació d’aquelles disposicions del vigent PTI que hagin quedat disconformes o obsoletes; tot això ho pot fer el CIM i estan, per tant,  abandonant les seves competències a favor  del Govern. Aquest és el PP de Menorca i per això tenim un conseller d’ordenació del territorio en aquest Consell.

Si passam, ara, a analitzar el contingut de la seva proposta de canviar o deixar suspesa l’aplicació de certes disposicions del PTI,  a la part dispositiva,  és absolutament genèrica: es diu que vol canviar molts d’articles i normes i no diu en quin sentit les vol modificar i què suposarà la modificació:

–    Punt 10. L’enunciat ambigu permet incorporar, sense dir-ne el nom, camps de golf i desdoblament de carretera.
–    Punt 11. Parla de corregir les regles 3 (creixement màxim d’àrees de transició); 4 (continuïtat urbana); 5 (densitat i alçada máxima). Què vol dir “corregir”, señor Huguet? Que es podran gratacels? Que permetran dispersió urbana i anirà en contra les DOT que vostè mateix va contribuir a fer com a Director General d’Ordenació del Territori?
–    Punt 14. ERE tramitaran directament pels ajuntaments, cosa que vol dir més pressió a l’administració més pressionable i, sobretot, pèrdua de la coherència territorial.
–    Punt 15. No diu res i ho diu tot: a Menorca es podrá fer qualsevol cosa, aquest projecte de casino tan polèmic, per exemple, només argumentant que té “beneficis econòmics”.
–    Punt 16. Continuam amb l’ambigüitat perquè no hi ha paràmetres.

D’altra banda, estan parlant de seguretat jurídica i omplen la seva proposta de règims transitoris i normes provisionals: un règim transitori per als Nuclis Rurals (PTI); un règim transitori per a les unitats d’actuació i sòls urbanitzables; un règim transitori per mantenir les exoneracions, aprovades o sol•licitades motivadament pels municipis; un règim transitori per al planejament municipal que hagi adaptat les seves determinacions a les àrees de reconversió territorial. Tanta transitorietat només serveix per saltar-se la norma que vostès mateixos volen aprovar.

Per al PP, la crisi, la por i l’angoixa d’una situació incerta és la gran oportunitat per donar carta blanca a l’urbanisme descontrolat. Aquesta setmana li toca el torn al PTI. Tiram per la borda la feina feta, des de la participació, per tota una generació que ha maldat per protegir  el territori, en lloc d’adaptar i revisar el PTI, des d’un cert consens i amb la participació dels agents. Vostès han trencat l’aposta que s’havia fet des de la participació cap a la planificació i ordenació del territori a mig i llarg termini i tornen a apostar pels guanys a curt termini i els disbarats urbanitzadors per sortir de la crisi. Tornen a aplicar la recepta que ens ha portat a la situació actual.

El PTI, segons diuen,  és i ha estat el causant de la caiguda del sector de la construcció. No la crisi econòmica, no els excessos comesos, no l’expectativa de guanys ràpids i continuats,  sinó el PTI. I és cert que el sector de la construcció passa per uns moments delicats, sobretot si ho comparam amb la situació de fa 5 o 6 anys, després de ser un dels sectors que més va créixer, més diners va guanyar i un dels sectors que més gent va ocupar. I  també és cert que s’ha de retornar a la línia del creixement d’aquest sector. Però no a qualsevol creixement, i no copiant el model de creixement que ens ha portat on som.

Aquest darrers anys, s’ha construït molt i ràpid sense respondre a una demanada real i sense distribuir-la racionalment en el temps, sinó que s’ha fet més bé de manera especulativa ( hi ha gent que ha guanyat molts diners). Els preus van  pujar molt, també per un factor especulatiu i per la creença dels ciutadans que la bonança econòmica duraria per sempre. Qui no coneix algú que va pensar: compraré un parell de pisos i els vendré després i així faré un guany? Però és més, avui ens trobam amb multitud de problemes socials derivats  d’aquest període, multitud  de persones que no poden fer front al pagament d’hipoteques i el banc o caixa no vol el pis pel valor que ells mateixos els van taxar.

És cert que amb l’aprovació del PTI es va disminuir el sol urbà i urbanitzable que hi havia previst en els Plans Generals Municipals en vigor en aquell moment, però tot i aquesta racionalització, encara hi havia prou marge per a la construcció i per mantenir el sector amb un creixement sostenible i sostingut durant els 10 anys de vida del PTI, fins a la seva revisió. Algú es pot imaginar que hauria passat si el PTI no hagués reduït el nombre de places? Com estaria Menorca ara? Quantes cases buides hi hauria? Ja no es recorda el que ha representat la bombolla immobiliària en la crisi que patim? Però és més, l’evolució del sector ha estat molt semblants a la resta de llocs de la geografia espanyola, i no és una particularitat i singularitat de Menorca. Hi ha crisi econòmica a Menorca, a França, a Islàndia, a Grècia. Hi ha hagut una crisis financera , hi ha països que s’han enfonsat, com Islàndia.  Hi ha  països apuntalats per la UE, com Itàlia i Grècia, i no sabem que passarà amb Espanya. És culpa això del PTI? Sigui cert o no, els darrers anys, un sector de la població i determinats mitjans i entitats, no han fet més que repetir, per activa i per passiva, que  la crisi econòmica a Menorca és culpa del Pla Territorial Insular (PTI)  i culpa que  es protegeix massa Menorca. I això no és cert.

Evidentment, després de tota aquesta exposició de motius, el nostre vot serà contrari a la proposta. El decret no s’ha d’esmenar: s’ha de retirar. Perquè aposta per un urbanisme a la carta que permet la legalització d’urbanitzacions construïdes irregularment. O dit d’una altra manera, afavoreix a aquells que en el seu moment van construir de forma il•legal. Per tant el govern està dient que surt més a compte no complir la llei, i no pagar ni taxes ni imposts ni arquitectes, que complir-la, ja que després es legalitzaran les edificacions.

Amb l’aplicació d’aquest decret, retornarem a l’urbanisme dels anys 60, amb edificacions sense serveis, amb pous negres que ningú controla, sense cessions de terrenys per infraestructures públiques, carrers, enllumenant, voreres o clavegueram. Aquest és l’urbanisme dels anys 60 i del qual Calvià n’és el seu paradigma. I d’això, el conseller Delgado, en sap molt. Des del PSM més per Menorca estam convençuts que el capital natural de Menorca és i serà el  principal actiu de l’economia menorquina i de la qualitat de vida dels menorquins i menorquines, i que és importantíssim  evitar, amb una ordenació, destruir Menorca sense més sentit que els guanys fàcils. Aquest és el camí: creure en allò que ens diferencia i ens dóna, per tant, un valor afegit.

• Activitat política
• 8 comentaris

Sí, ja sé que la darrera entrada duia per títol “Pessimisme” però, què voleu que us digui, si no cregués en la capacitat de les persones per canviar el món que ens envolta, difícilment em podria dedicar a la política activa. La política entesa,  lògicament, com aquella activitat humana que té per objectiu governar en benefici de la societat. Per tant, tot i ser conscient que vivim moments molt difícils, estic convençuda que, més que mai, hem de saber treure el millor de nosaltres mateixos per fer-hi front. En aquest sentit, l’exemple de Jaume Bonet, professor jubilat de català, que fa 19 dies que està en vaga de fam en contra de la política lingüística del Govern Balear del senyor Bauzá, és admirable.

Així les coses, quan divendres vaig llegir que el Govern Balear havia vingut a Menorca a aprovar que la llengua catalana deixàs de ser un requisit per accedir a la funció pública, el primer que em va sortir de l’ànima és donar les gràcies al Conseller d’Administracions Públiques, el senyor Simón Gornés, la quota del PP menorquí a Mallorca. Gràcies per fer que, en democràcia, l’atac més indigne en contra de la nostra llengua sigui obra d’un menorquí i que s’hagi perpetrat, justament, a Menorca.

A partir d’aquí, dissabte, a primera hora, repassant la premsa, em va sortir la dona guerrera que som i vaig escriure aquesta frase: “Cada atac del PP a la llengua i al territori fa emergir el meu esperit més combatiu. Som-hi!” I d’això es tracta. De ser-hi, de plantar cara, de treballar per capgirar unes polítiques que ens volen robar el que som. Perquè són moltes les persones -fins i tot votants del PP- que estimen la llengua pròpia i no accepten veure com l’arraconen aquells que tenen l’obligació -perquè així ho diu l’Estatut- de defensar-la. No volem tornar a èpoques fosques, indecents, en què es donaven ordres com aquesta: “Todos los funcionarios que en acto de servicio se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedaran ipso facto destituidos sin ulterior recurso.” Circular sobre el uso del idioma nacional por los funcionarios (1940). És aquí on volen arribar el senyors Bauzá i Gornés?

Llengua. I territori. En unes hores, en el ple del Consell Insular de Menorca, es debatrà una proposta del Conseller d’Ordenació del Territori que desvirtua el Pla Territorial Insular (PTI).  El PP vol tirar per la borda la feina feta, des de la participació, de tota una generació que ha maldat per protegir l’illa. Per mantenir la fesomia que la fa única, un paisatge  privilegiat que ens defineix i ens diferencia. I ens hi oposarem amb contundència. Com ha de ser. Demà penjaré la meva intervenció i podrem obrir el debat. Ens hi jugam massa.

Vull acabar amb unes paraules d’Antoni M. Alcover, aprofitant l’avinentesa que, en el mateix ple, demanaré que el Consell Insular li dediqui un acte d’homenatge pel 150è aniversari del seu naixement i el 50è del Diccionari Català-Valencià-Balear: “Fora son!”, va escriure a Francesc Camps i Mercadal. Idò, això mateix: Fora son!, que tenim molta feina a fer per respondre amb contundència i dignitat. L’exemple de Jaume Bonet ens ha de donar força.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

Avui, mentre llegia els comentaris que els alumnes de 1r de batxillerat han fet avaluant la meva tasca de tutora, pensava que em retrataven a la perfecció: capacitat de fer equip, de fer grup, suport continu per no caure en el desanim, una bona dosi de sentit de l’humor per tirar endavant, sermons diaris sobre la importància de ser constant, d’esforçar-se, de tenir esperit de sacrifici, etc, etc.

Tanmateix, he de confessar que he llegit una frase que m’ha sorprès i que, evidentment, m’ha fet pensar: darrerament, na Maite ens fa uns discursos molt pessimistes sobre el futur. I, esclar, he arribat a la conclusió que tenen raó. El motiu és ben evident: me’ls mir, i veig els meus fills. I pens que quina merda de món es trobaran quan hagin de sortir a lluitar la vida.  I, sí, he dit quina merda de món perquè no em surt dir-ho de cap altra manera.

La realitat és la de fills adults que viuen de les -minses- pensions dels pares perquè ja han esgotat qualsevol subsidi d’atur; fills que veuen pares joves i actius que no poden treballar; joves que saben que els serà pràcticament impossible trobar una primera feina; malalts que, dia a dia, veuen com minva la qualitat de la sanitat pública i, per tant, la qualitat de la seva atenció; famílies que no poden pagar la hipoteca i que es queden sense casa… Aquest és el món que ens envolta.

Voldria poder ser més positiva. Voldria poder dir que veig clar que, a la llarga, els sacrificis d’avui contribuiran a un futur millor. Però no és així. Llegeixes articles d’economistes reconeguts que  diuen que les retallades ens enfonsen. Que paralitzen l’economia. Que l’especulació urbanística és, en bona part, el que ens ha portat a la situació actual. I quines són les solucions que ens donen? Més retallades i més construcció. Per favor!

Sí, efectivament,  faig discursos pessimistes. Tanmateix, avui també he tingut una interessant conversa sobre l’educació de les emocions que ha acabat amb un correu en què m’adjuntaven un article de Punset del qual he seleccionat aquest fragment perquè, malgrat tot, sempre ens quedarà la possibilitat de compartir els nostres sentiments amb les persones que ens envolten:

“Quien intercambia conocimientos, sentimientos, chismorreos, genes, o información con otras personas va a salir ganando por fuerza y encima, la revolución tecnológica nos brinda una oportunidad de oro. Estamos más conectados que nunca –o tenemos la capacidad de estarlo-, somos más sociales que nunca –o al menos podemos serlo- y eso es algo que no se puede desaprovechar. En nuestras manos tenemos herramientas con las que mejorar nuestro aprendizaje social y emocional: conocer la importancia del miedo, controlar la ira y empatizar con nuestro entorno.”

Gràcies per escoltar-me i per voler compartir les vostres emocions, sentiments i coneixements en aquesta plaça. Aquí, podeu estar tranquils, no aplicarem retallades a serveis bàsics ni construirem un hotelet per sortir de la crisi.

• El pensament ordenat/Opinió
• 15 comentaris