Maite Salord

Escriptora

La submissió de Menorca al Govern Balear

Un pressupost no és només un seguit de nombres: un pressupost parla d’objectius i de prioritats perquè és el reflex d’una forma de governar. Com a mínim, de les intencions d’un equip de govern. I les del PP del Consell de Menorca, a partir del seu pressupost, són descoratjadores.

En primer lloc, es manté, pràcticament, la mateixa despesa corrent del 2011, quan governaven PSOE i PSM (davalla un 0,7%), seguint la tendència de l’anterior govern que ja va davallar aquest apartat un 5,3%. A més, si analitzam el capítol de Personal, cal recordar que, el juny del 2010, l’equip PSOE-PSM en va dur a terme una reducció molt important pel que fa a càrrecs públics i partits polítics, reducció que el PP obvia una vegada i una altra, i que es va reflectir en els pressupost del 2011. Tanmateix, per al 2012, han apujat aquest capítol en 1 milió € amb l’argument que l’anterior equip de govern l’havia deixat amb un deute de 3M. Per tant, si dels 3M, ara, només en reconeixen 1M, deu ser perquè: o no és certa la xifra de 3M que van donar, o han reduït en mig any la despesa de personal del CIM en 2M –cosa impossible-; o pensen reduir en dos milions la despesa de personal del Consell –cosa que seria preocupant-, o, finalment, no fan uns pressupost tan realistes com diuen. En qualsevol cas, sigui quina sigui l’opció, la demagògia que el PP ha fet al respecte del capítol de personal del Consell és més que evident.

La segona característica del govern del PP és la seva nul•la capacitat reivindicativa davant el Govern Balear. Així, resulta significatiu que, mentre el pressupost del GB puja un 8%, el del Consell de Menorca davalla un 16,4%. Aquest fet demostra, una vegada més, que allò que es retalla, realment, és la capacitat d’autogovern de Menorca. De poder decidir, des de Menorca, allò que és realment necessari per a la nostra illa. És per això que consider que la proposta del PP (en forma d’esmena als pressuposts de la Comunitat Autònoma) de fer un avançament de 3 milions mentre es tramita una futura llei de finançament definitiu dels consells insulars és una burla i un engany als menorquins. És denunciable la demagògia i la falsedat que s’amaga darrera aquesta proposta quan, a la vegada, el Govern del PP es nega a transferir més de 22 milions d’euros al Consell de Menorca a compte de competències pròpies, els recursos de les quals s’estaven negociant o competències pròpies finançades de forma no equitativa (com artesania, transport, promoció turística serveis socials o agricultura). Són 3M de caritat per amagar els 22M que ens corresponen en justícia.

Així, el fet que el nou govern del PP, i el PP com a partit, mostri aquests clars símptomes de conformisme amb la manca de compromís del Govern per tal de dur a terme el desplegament estatutari previst implica una caiguda important d’ingressos que impedeix que les diferents conselleries puguin exercir les seves competències de forma efectiva. I incideix, també, de forma directa, damunt les inversions, a la vegada que obliga el Consell de Menorca a sol•licitar un préstec. Per tant, la submissió del Consell de Menorca al GB es tradueix, a la pràctica, en una sèrie de retallades a diferents conselleries, retallades que afecten, directament, el benestar dels menorquins i menorquines: educació, formació, transport terrestre, etc.

En conclusió, allò que el PP ha qualificat reiteradament com a pressuposts realistes i no ficticis són, al nostre parer i com ja he dit, els pressuposts de la submissió de Menorca a Mallorca. Una submissió que obliga el Consell de Menorca ha endeutar-se (5 milions €) sense que això eviti unes retallades importants a sectors que afecten directament la qualitat de vida dels ciutadans. Uns pressuposts que reiteren els mateixos errors econòmics de rendibilitat ràpida i consum de territori (eliminen el Pla Insular de la Costa i el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials i anuncien una modificació del PTI) que són a l’origen de la crisi actual, incentivant l’economia especulativa enfront de la productiva. Així és el primer pressupost del PP al Consell de Menorca.

Ara bé, som perfectament conscient que no és tan important el pressupost en si com la gestió que es fa del mateix i, per tant, serà en aquesta gestió que el PP durà a terme durant tot el 2012 que veurem exactament si es confirmen els camins erronis que es detecten en la seva política econòmica. En darrer terme, no podem oblidar que la ciutadania jutja els governs no per les seves intencions sinó pels seus resultats. I em poden ben creure que serem els primers que els felicitarem si són capaços de posar els interessos de Menorca i els menorquins per davant de les submissions partidistes.

4 comentaris a “La submissió de Menorca al Govern Balear”

  1. Francesc Escrit el 05 gen. 2012 a les 13:05

    Molt bon article.

    Els nombres canten. I, com bé dius, encara hi manca la música que els ha d’acompanyar… Agafem-nos fort!

  2. Francesc Escrit el 05 gen. 2012 a les 13:06

    Ep, he vist que has acabat amb un “partidistAs”. Pots esborrar el comentari en veure-ho. Salut!

  3. VVV Escrit el 06 gen. 2012 a les 12:22

    Article ben currat… Tot i que l’herència econòmica deixada pel govern Antich/Manera fa tremolar. Menorca, per assumir el fet colonial, només té una solució i és que el CIMe pacti directament amb Madrid, sense haver de passar per Ciutat (de Mallorca).

  4. Maite Salord Escrit el 07 gen. 2012 a les 12:01

    Aquesta entrada és un resum de la intervenció que vaig fer en el ple de pressupost del Consell. Quan es parla d’herència econòmica -així ho vaig dir en el torn de rèplica- crec que ens hem de remuntar a l’època Matas, l’autèntic responsable de la ruïna econòmica de la Balears. Només cal observar una sèrie de dades extretes dels exercicis liquidats de la CAIB per la Sindicatura de Comptes:
    2003-2007: va augmentar la despesa un 63,48% i el deute un 290,20%
    2007-2009: va augmentar la despesa un 10,89% i el deute un 47,85%
    Amb això, però, no vull dir que l’actuació econòmica del govern Antich fos perfecta. De fet, em sembla que, com tants altres governs, no van saber veure l’abast de la crisi i no es van aplicar mesures a temps. Ara bé, hem d’admetre que el merder que els va deixar en Matas era monumental i van haver de fer front als deutes contrets per ell, en època de bonança econòmica, quan la situació ja començava a ser crítica.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari