Els meus ulls et seguiren fins allà on la llunyania
es converteix en anònima rúbrica,
trosseja les formes i ignora
el pensament que deixa estàtic.
Estava preparat, la soledat
en els dies previs
me n’havia parlat, de tu.

Vaig saber que marxaries, ho sabia,
i preparat i tot,
una vegada i una altra m’ho repetia,
no acostum els meus braços
a abraçar les matinades fredes.

Els meus ulls t’anaren seguint
i en convèncer-se que no et podien assolir,
es perderen en les pupil•les del capvespre.
De tornada, pels carrers de peces lúgubres,
quan la teva finestreta no fustigava el paisatge,
em vaig preguntar: en quin quilòmetre
dels que ara ens separen
he començat a estimar-te més jo?

Estava preparat, o potser no;
encara el rellotge, per si tornassis,
agonitza enmig de la nit.
I en ella, em deman: en quin quilòmetre
d’aquells vas deixar d’estimar-me?

(Del llibre Se lo dije a la noche. Traducció Maite Salord)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 8 comentaris

El juny és el sisè mes de l’any. En llatí, el seu nom era “iunius”, en honor de la deessa Juno. Una deessa encarregada de les dones i de vetlar per la felicitat i la prosperitat domèstiques.  D’altra banda, també era la defensora de l’Estat Romà al qual avisà quan era a punt de ser envaït pels Gals. Finalment, s’associa Juno, dins el món de la màgia, amb l’espelma blanca que serveix per fer créixer la sensibilitat, la creativitat i la intuïció.

Aquest mes de juny -obra o no de Juno-  és especialment amable amb mi. A casa, tots hem agraït que, de sobte, els mòbils hagin deixat de sonar i que haguem recuperat una certa pau domèstica. El retorn a les aules se’m fa una mena d’oasi enmig d’una vida de ritme impossible. D’altra banda, em prepar, amb il·lusió, per defensar la meva illa de totes les amenaces que planen a l’horitzó. Sé que són moltes les persones que confien en la meva feina a les institucions. Des de l’oposició, amb dignitat i coratge. Finalment, he recuperat la meva vena creativa amb tota la seva força. Tenc projectes i ganes. Molts de projectes i moltes ganes.

Ja ho veis. Un mes de juny de canvis. De molts de canvis. Des de la serenor i la tranquil·litat de la feina feta. Des de la certesa que el rigor,  la responsabilitat i l’alegria continuaran essent les meves companyes de viatge.

• El pensament ordenat/Opinió
• 15 comentaris

(Imatge de Francesc Florit Nin)

Entre el soroll i la pressa fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l’entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d’ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis amb els altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra’t dels teus èxits
i no t’encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l’amistat;
no tractis l’amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l’amor toma a néixer, com l’herba que trepitges.
Inclina’t davant l’inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t’ho creguis,
l’univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.

Poema trobat a l’església de St. Pau a Baltimore, l’any 1693

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 18 comentaris