Maite Salord

Escriptora

Arxiu de abril 2011

Publicacions des Born, 21

Ahir fosquet, va presentar-se, al Cercle Artístic de Ciutadella, el volum de Publicacions des Born, nombre 21. Un volum que va de commemoracions de centenaris:  naufragi del Chancy (2010), d’una banda; i de la publicació de Ciutadella Vella de Joan Benejam (2009), de l’altra.  Són dos esdeveniments importants en què Cercle Artístic i Ajuntament de Ciutadella han col•laborat de forma activa i complementària posant en marxa una dinàmica que fa possible aconseguir uns resultats excel•lents.

El 2009, el Claustre del Seminari va acollir per primera vegada la “Diada d’Estiu de Cultura”, hereva, en part, de la “Fira del Llibre en Menorquí” que s’havia fet els anys anteriors. Dins aquest marc, en motiu del seu centenari, Ciutadella Vella de Joan Benejam es va convertir en l’eix central de les activitats.

Així, des de la regidoria de cultura, es va organitzar una lectura pública dels 23 capítols de l’obra, en la qual participaren 23 persones diferents, representants de la societat actual, adults, fillets, persones del públic o persones més o manco significades en el món de la cultura o l’educació. Vull fer constar que va ser un ex-president del Cercle,  en Pau Gener, qui em va llançar la idea que vaig recollir amb entusiasme.

A part de la lectura, vam organitzar, també, una taula rodona per analitzar els canvis de la Ciutadella que retratà, el 1909, mestre Benejam, a la Ciutadella d’avui i del futur. Les intervencions dels participants (Josefina Salord, Joan F. López Casasnovas, Miquel Àngel Casasnovas, Jaume Mascaró, Gabriel Julià, Miquel Àngel Limon i Pere Alzina) van ser brillants i van fer d’aquest acte, juntament amb la lectura del llibre, un dels que, com a regidora record i recordaré sempre amb més satisfacció. Just acabar la taula rodona, ja va sorgir la idea de publicar les intervencions en un volum de “Publicacions des Born”, cosa que ara veim feta realitat.

Pel que fa al naufragi del vaixell Général Chanzy, era impossible que, en arribar el seu centenari, aquest passàs inadvertit a Ciutadella. Des de l’ajuntament, i amb la col•laboració de Josep Al•lès i Antoni Picó, vam muntar una exposició al “Roser” sobre aquest naufragi en què hi van morir 156 persones, tot el passatge excepte Marcel Baudez. De la seva mà, i acompanyat pel record tràgic de les víctimes, Ciutadella, Menorca, se situava, llavors, en el mapa del món a través del ressò que la premsa internacional va donar a la tragèdia.

La commoció que el fet provocà en la societat menorquina és ben viva, més de cent anys després. La memòria ha pervingut, de pares a fills, d’avis a néts, fixant, per sempre, la data del 10 de febrer de 1910 en la història de l’illa. El deure del record i, sobretot, el deure de transmetre la nostra història a les generacions més joves eren els objectius de l’exposició i crec que es van acomplir amb escreix, donades les visites i les crítiques que va rebre. Aquesta exposició, el comissari de la qual va ser Sergi Cleofé, va complementar les interessantíssimes jornades que la societat històrico-artística “Martí Bella” va dedicar als fets, arrodonint, entre tots, uns actes de commemoració que propiciaven el record i la investigació rigorosa.

La feina que realitzen entitats, com pot ser el Cercle Artístic, és indispensable per a la vida cultural d’un poble. Possiblement, representa més del 75% de les iniciatives que es duen a terme. La major part d’aquestes feines no les podran fer mai l’administració pública ni els promotors privats perquè no compten amb un element indispensable com és el voluntarisme, aquest capital humà, actiu, preparat i rigorós, que mai podrem suplir les administracions però sí que podem acompanyar i complementar sempre que sigui possible. Ara, com deia al principi, en tenim un bon exemple en aquest volum que presentam. Aquest és, n’estic convençuda, el camí a seguir.

Imatge

Llegia ahir, a l'”Ara”, en un article sobre el porter del Barça, Víctor Valdés, la següent afirmació: “Valdés és el contrari de la imatge que projecta”.  Més avall, s’afegia que molts esportistes d’elit adopten aquests actitud per protegir-se, per blindar-se de les opinions exteriors, en especial de les crítiques. Ho deia Pep Marí, cap del departament de psicologia de l’esport del CAR i, per circumstàncies que no vénen al cas, va coincidir amb una idea que feia hores que em voltava pel cap.

No som psicòloga ni he tractat mai amb esportistes d’elit però sí, al llarg dels meus vint anys de professora, amb infinitat d’adolescents que projecten imatges que són una pura cuirassa. Aparences de duresa que amaguen, només, debilitats i febleses pròpies de l’edat, de circumstàncies personals o familiars. O de tot alhora. Se saben vulnerables i, per això mateix, es protegeixen adoptant actituds que moltes vegades són una pura provocació. És la seva manera d’afirmar-se.

Reconec que sempre m’han agradat aquest tipus d’alumnes, més intel·ligents que aplicats. Passat el primer xoc inicial, per poc que els escoltassis, descobries la seva cara oculta i et sorprenies. En el fons, com tots i més que els altres, són éssers que només cerquen la valoració de l’adult. Que els diguis que creus en ells i que segur que, en aquesta vida, poden acabar fent coses que els facin feliços.

La imatge que projectam. Vét aquí la qüestió. És una dona forta que, quan ningú no la veu, plora. És un home orgullós que amaga una gran timidesa. Una filleta dura que se sap diferent i té por. Tots cercam el mateix: ser acceptats i respectats. Que ens estimin. Donem la imatge que donem.  I, de vegades, massa vegades, oblidam que la imatge és només això, pura façana, i que cal, sempre, arribar fins a la persona. Encara que ens ho posi difícil.

El model econòmic de Menorca

Menorca ha d’apostar per un model econòmic diversificat, sostenible, equilibrat i just. Per això, des de les administracions, s’ha de treballar amb l’objectiu de reduir les diferències (PIB i nombre de treballadors) entre el sector turístic i altres sectors productius (indústria, comerç, agricultura, artesania i construcció). En aquest sentit, és fonamental que l’administració acompanyi les empreses en els processo de reconversió o re-industrialització.

És fonamental apostar per les fortaleses que té Menorca i que són moltes. Deixant a part el model turístic (que ja vaig analitzar en una altra entrada), cal defensar el model de petits i mitjans comerciants amb establiments comercials ubicats a l’interior dels nuclis urbans i que donen vida als centres de les poblacions. Apostar per la figura de l’empresari-emprenedor (que sempre ha tingut Menorca en sectors com el bijuter, el de calçat o la construcció) que arrisca i aposta els seus recursos per generar feina i riquesa que repercuteix en la societat menorquina. S’ha de donar suport a les empreses constructores de Menorca. No és lògic que les grans obres no les puguin fer empreses d’aquí, que n’hi ha i de molt preparades. Sabem que és difícil perquè la lliure concurrència no ho permet, però hauríem de ser capaços de trobar fórmules perquè no tot el pes, a l’hora d’adjudicar, sigui econòmic, evidentment, sempre des del respecte més absolut a la legalitat. Cal fer menció especial als autònoms, com una figura essencial en una economia innovadora: equiparar els seus drets i deures amb la resta de treballadors, regular l’opció dels autònoms a temps parcial, adaptar la formació ocupacional i contínua a les seves possibilitats.

Sens dubte, el sector agrari és un sector estratègic i cal donar  valor als productes de Menorca (D.O com el formatge; Indicacions Geogràfiques Protegides com el  vi; marques de garantia com la carn-i-xulla, etc). S’ha de revitalitzar el camp a partir de potenciar el pas d’una agricultura i ramaderia “convencional”, que hi ha de continuar essent, a una altra de més ecològica i amb pràctiques més sostenibles. Dins aquest sector, és indispensable continuar treballant en el “Contracte Agrari” que compensa la feina dels pagesos per cuidar el paisatge.

En tots els casos, però, és fonamental alleugerir procediments administratius aplicant el principi d’agilitat i celeritat i el principi d’economia processal en totes les tramitacions administratives per agilitzar-les i evitar reiteracions burocràtiques.

Així, no podem oblidar que Menorca és una illa, reserva de la biosfera, que ha sabut mantenir, fins ara, l’equilibri entre el medi natural i el socioeconòmic. Que ha sabut mantenir un patrimoni heretat que és a dia d’avui, allò que ens fa diferents i que ens dóna un valor afegit. Cal apostar pel camí de la sostenibilitat perquè aquest garanteix, sense dubte, el nostre futur.

« Anterior - Següent »