Fa anys, em va captivar la novel·la d’una escriptora nascuda a Georgia el 1917. El seu títol era El cor és un caçador solitari i el nom de l’autora Carson McCullers. A través d’una prosa impecable, ben allunyada de sentimentalismes, Carson fa que el lector vegi els veritables sentiments dels personatges. Uns personatges que transmeten la solitud, la recerca constant de l’amor, la incomunicació, el fracàs. Llegir la primera frase d’aquesta novel·la (A la ciutat hi havia dos mut i sempre anaven plegats) és entrar dins una atmosfera literària intensa. De la mateixa intensitat, potser de les relacions humanes. Complexes i, tanmateix, imprescindibles. Com aquesta novel·la.

Després de llegir El cor és un caçador solitari, vaig devorar la biografia de l’escriptora. Una vida marcada per la malaltia, l’homosexualitat i el suïcidi del marit, la seva bisexualitat o els èxits i els fracassos de les seves obres. A partir d’aquí, més lectures:  La Balada del cafè trist i Reflexos en un ull daurat (interpretada, a la gran pantalla, per Marlon Brando i Elizabeth Taylor). El 2007, Seix Barral publicava El aliento del cielo, un recull de tots els seus contes, tretze dels quals inèdits, i les seves tres novel·les curtes. Un autèntic plaer literari.

Va morir a Nova York, el 1967, d’un atac de cor. Només tenia cinquanta anys. El New York Times la va acomiadar amb aquestes paraules: “Dignificà la idea de l’individual, en especial els perdedors de la vida. Els títols de les seves obres diuen molt sobre les seves preocupacions. Com passa amb Faulkner, les seves històries trascendeixen el marc regional del sud perquè la soledat, la frustració, l’amor i la gràcia no coneixen de fronteres. Carson McCullers reflectí el cor solitari amb una mà daurada”. No cal que afegesqui que cal llegir-la. O rellegir-la, com faig jo, des de fa anys.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 9 comentaris

Ahir vam presentar els candidats del PSM a Consell i Parlament. Nel Martí, Josep Carreres i jo mateixa. En el meu cas, no faré cap descobriment si dic que, anar de nombre 1 a la llista del CIM, no formava part de les meves prioritats polítiques. Les persones que em coneixen saben que el meu compromís era, bàsicament, a nivell municipal.

Tanmateix, les circumstàncies han fet que acabàs on he acabat. No negaré que m’ha costat acceptar i que, bona part dels silencis d’aquest bloc durant el darrer mes, es deuen al debat intern que he hagut de mantenir amb mi mateixa. Al final, el suport de la gent i el meu sentit del compromís m’han fet decidir. I, entre els suports, a més del de l’agrupació de Ciutadella, el del Secretariat i el del Consell Polític, voldria destacar el familiar (imprescindible) i el del grup municipal del PSM (també imprescindible per continuar el projecte començat).

Així, la meva voluntat és continuar fent feina per Ciutadella. Fer compatible l’activitat municipal amb la insular. Només en el cas de governar a les dues institucions (notícia política fantàstica!), hauria de concretar el meu nivell d’implicació en la gestió de l’ajuntament de Ciutadella. Mai, però, sense que això impliqui abandonar-lo.

Començ una etapa nova. Amb incertesa i il·lusió. Sé que són moltes les persones que m’estalonen i que, amb en Nel i en Carre, tot serà més fàcil. No vull renunciar a res. I, per la part que us toca, heu de saber que tindreu plaça per estona. Fins i tot, esper que després d’aquest parèntesi reflexiu, amb més força que mai. Ja sabeu què diuen: com més mar, més vela. Gràcies per ser-hi!

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris

Fa quatre anys, presentàvem l’equip de feina del PSM a l’ajuntament de Ciutadella. Quatre persones que volíem ser, i crec que hem estat, molt més que un grup municipal. A nivell personal, l’excel•lent relació que tenim és més que evident. A nivell polític, hem estat sempre una pinya. Si fa quatre anys vaig dir que era un luxe encapçalar una llista amb persones com ells, avui puc dir que ha estat molt més que això i que les coses que he après al seu costat han estat moltes i de les importants.

Van ser molts els electors que, el 2007, van dipositar en la llista del PSM la seva confiança i crec que puc afirmar, sense por a equivocar-me, que no l’hem traïda. Tant a l’oposició com al govern, hem fet feina sempre amb rigor, transparència, eficàcia i responsabilitat. Hi ha hagut, evidentment, errors, que hem sabut assumir amb humilitat.

Avui, hem tornat a presentar aquest projecte perquè vam dir que era per 8 anys i complim els compromisos. Aquest és el meu equip i per res del món l’abandonaria. Faré, això sí, un passa –només una!- enrere i donaré pas a na Joana Gomila com a cap de llista. No hem presentat, a diferència de les altres agrupacions municipals, els nombres 5 i 6 (que tenim) perquè jo, personalment, vull que quedi clar que tots, i remarc tots, continuarem fent feina a l’ajuntament de Ciutadella a partir del 2011, en el lloc on ens vulguin els electors, amb independència d’altres responsabilitats que hagi d’assumir.

• El pensament ordenat/Opinió
• 30 comentaris