Sé que el que diré avui és políticament incorrecte, però ho he de dir. Aquí va: no suport les 
inauguracions “oficials” d’obres públiques, especialment, tota la parafernàlia de discursos i desfilada de polítics, de com més i variades administracions públiques, millor. Ho puc dir amb una certa tranquil·litat perquè el 50% de la comissió de disciplina del meu partit i company de lluites municipals és qui m’ha acabat de convèncer: les inauguracions, com les primeres pedres, no deixen de ser tics franquistes, no es cansa de repetir. Per tant, no crec que el PSM m’expulsi del partit per això.
Feta la confessió, vull afegir que som partidària, això sí, de fer actes alternatius que segur que són més divertits i econòmics que traslladar polítics d’una banda a l’altra per escoltar les més que previsibles paraules que acostumam a dir: jornades de portes obertes, festetes amb activitats diverses, etc. L’important és el que es veu i celebrar que s’ha arribat a fer, sense oblidar mai que els doblers invertits són els de tots. Ja em perdonareu, però tots els discursos em sonen al borbònic “es un motivo de orgullo y satisfación…” de cada Nadal.
En fi. Si qualcú em dóna arguments per fer-me canviar d’opinió em facilitarà molt la meva vida política. O potser puc començar una campanya perquè les inauguracions es facin d’una forma diferent i sense discursos eterns i repetitius, seguint sempre el rigorós ordre establert. Mentrestant, només puc dir: “queda inaugurado este pantano”!