A la premsa insular d’avui, podem llegir dues notícies que fan referència a dues promocions turístiques ben interessants, i més en temps de crisi. La primera, va adreçada als jubilats europeus -“Turisme Senior”, en diuen- i és un projecte inspirat en els viatges de l’Imserso que tant d’èxit tenen a l’estat espanyol. Els grans objectius de la inciativa són, d’una banda, afavorir el desenvolupament social i personal de la gent gran; i, de l’altra, estimular la indústria turística durant la temporada baixa (d’octubre a abril). Exactament, el que necessitam a Menorca.
La segona notícia turística del dia és que tres establiments de l’illa dirigiran la seva oferta -íntegrament o parcialment- al turisme gai. Segons experts del sector, els gais, que ja representen un 10% del turisme que ens visita, són de gustos refinats i cars, encara que supòs (jo, que no som cap experta) que tampoc no es pot generalitzar. En qualsevol cas, sembla que tothom està d’acord a valorar la “potencialitat” del turisme gai a Menorca i, si a ells i a elles ja els està bé l’oferta, endavant. Veurem com va la cosa.
Així, se suposa que, si aquestes iniciatives funcionen, ens podem començar a preparar per veure, els pròxims mesos de tardor i hivern, jubilats europeus palplantats davant la Catedral o passejant per davall Ses Voltes. I, durant l’estiu, gais i lesbianes omplint les nostres platges paradisíaques, sols, en parella o acompanyats de les seves criatures. No estaria malament. Ara bé, quan he tancat el diari, no he pogut evitar pensar en com seria rebuda aquesta darrera estampa estiuenca per alguns dels grans defensors de totes les iniciatives turístiques possibles. Perquè, esclar, no ve a ser ben bé el mateix veure les platges plenes de gais i lesbianes que promoure enrajolar els accessos a les platges verges perquè els visitants no es torcin els turmells. O construir vint o trenta camps de golf. O convertir el perímetre de Menorca en un port esportiu al costat de l’altre. O… No, certament, no ve a ser ben bé el mateix. Un gran dilema econòmico-moral, sens dubte.
- El pensament ordenat/Opinió
- 72 comentaris
Ves, no passis pena, que per a segons qui, el dilema econòmico-moral sempre es decanta cap a la mateixa banda: l’economia. Els doblers compren la moral, i quan es tracta d’omplir les butxaques, tant se val si els euros arriben d’un heterosexual com d’un gai. Llavors no es mira l’orientació, quan en canvi molts sí que ho fan per altres coses. Quanta hipocresia en aquesta nostra societat! Ai que em marejo!
Avui no he llegit el diari, però atesa la notícia fins i tot és possible que compri el Menorca, mal que em pudi. Res a dir quant al fet de veure l’illa plena de gent gran, tot i que ja em començava a espartar que fos una de les poques iniciatives turístiques dels il·luminats del sector: amb tots els respectes cap a la gent gran, però és que bona part dels habitants d’aquesta illa ja són prou ensopits i mancats d’idees i d’energia com perquè a més hi afegim el factor edat… En relació als “gais i lesbianes omplint les nostres platges paradisíaques”, el primer que sap greu és que des de les pròpies esquerres no es prengui aquest fet amb plena normalitat i sense projectar ja de tot d’una una determinada reacció per part de qui sigui. Cercau-vos un altre tema per incitar a la polèmica… Dubt que tres establimets dedicats a aquest tipus de turisme arribin ara per ara a “omplir les NOSTRES platges paradisíaques”. A veure si algun dia també serem capaços també de deixar d’abusar aquest possessiu: LA NOSTRA ILLA, LA NOSTRA LLENGUA, LA NOSTRA… i fem les coses una mica més obertament i universal. Hipocresia, molta, però ara per ara ja no és atribuïble a cap sector ideològic de Menorca en concret…
mpons, potser no m’he explicat bé, però, per a mi, és un fet absolutament normal que venguin gais i lesbianes a la nostra illa. És més, fins i tot els he fet venir amb criatures, cosa que la notícia no deia. Em sap greu si la meva ironia t’ha ofès perquè aquesta no era la meva intenció. Al contrari: el que pretenia era deixar en evidència la hipocresia de molta gent respecte a aquest tema.
Pel que fa als possessius, el “nostre/nostra”, compartit, de tots, no em sembla t’han horrible com tu vols fer veure.
mpons, totalment d’acord amb tu. A mi em sona al tòpic de les folclòriques: tengo muchos amigos gays… El germà de na Mari és gai però ningú ho diria, no se li nota gens… és molt bon al·lot! Me puden els benpensants moderns.
Xerrant d’il·luminats dels sector turístic, algú em pot explicar què pensen vendre al públic gai? on són les discoteques, els afters, les botigues fashions, els cafès xic, els bars de marxa sense “malotes heteros”, els xiringuitos amb sofàs i butaques sense guiris que puden a crema solar, les saunes, els bars amb quarto fosc… Algú es pensa que un gai triarà Menorca tenint Eivissa a tir de pedra? Bé anam…
El mateix del paràgraf anterior, ben mirat, ho podríem dir per al turisme hetero: què els oferim als turistes que ens visiten (alts, baixos, rossos, morenos, gais, heteros, intel·lectuals, gilipolles, amables, estirats) a banda de la postal amb les vaques que pasturen pel camp subvencionat a preu d’or perquè els pagesos són “jardiners del paisatge”? Quin mal hi ha en un paisatge sense vaques i ple de bosc com l’eivissenc? Ja ho dius bé, mpons, pura hipocresia!
Bé idò, esperarem a veure com és rebuda aquesta familiar i irònica “estampa estiuenca” de “gais i lesbianes omplint les nostres platges paradisíaques”, que sembla que per certa banda “no estaria malament”…
Ni tòpic de folklòriques ni res que se li assembli. No sabeu entendre la ironia del comentari de na Maite, o és que no voleu?.
.
El problema no és aquest, m’assembla que cerquen excuses per atacar la política del PSM encara que sigui de sotamà.
.
Jo som gay, i orgullós de ser-ho, i no m’he ofès de res del que ha escrit na Maite, al contrari m’ha semblat genial la cossa al cul que els hi dóna als dretans que van a les processons, que critiquen la homosexualitat i que després volen fer doblers amb el turisme gay.
.
No em sé expressar prou bé, però a mi el que em molesta és l’esterotip del gay que n’adriano ens vol vendre: no tots els gays anem a “quartos” foscos ni estem obsesionats per la moda, com no tots els heteros van de putes i estan obsessionats pel futbol… Als gays se’ns pot oferir el mateix que els heteros: una illa respectuosa amb la natura, tranquil·la, preservada de les horribles construccions eivissenques…el mateix que els heteros. Per això vindràn, jo ja hi som, no en tenc cap dubte.
.
Matilde, si no estàs enfeinada coneguent la costa croata perquè no dius la teva. Jo veig molta hipocresia darrere els comentaris d’avui, i no sé si som un benpensant modern.
.
Sí, sí, la nostra illa, les nostres platges, les nostres vaques, el nostre formatge i la nostra llet. M’agradaria que qualcú m’expliqués a qui es refereix un d’esquerres quan diu que el que s’ha de fomentar és el turisme de qualitat… Supòs que es refereixen a una super casta de turistes, cultes, capaços de valorar la NOSTRA grandíssima cultura, i amb un alt poder adquisitiu per comprar no sé ben bé quins productes i serveis de qualitat que puguin trobar en aquesta illa NOSTRA miserable on tot és tan i tan hipòcritament car, és a dir sense contingut real. Turistes amb alt poder adquisitiu? Gent de pasta? Pijos? La gent d’esquerra vol fomentar el turisme pijo? Agroturismes i hotels rurals on es mengi formatge Coinga i quesitos del Caserio a preu desorbitat? Qui s’ho pot permetre això? Quan en realitat la feina prioritària dels polítics no hauria de ser altra que obrir les portes de Menorca a TOTHOM que vulgui venir, a TOTHOM, he dit! Tot rutllarà quan qualsevol PUGUI venir a Menorca a un preu raonable des de qualsevol lloc del MÓN, quan els touroperadors estrangers no monopolitzin la NOSTRA economia, quan a Menorca hi deixi d’haver racisme econòmic!!! Ah, Adriano, no t’equivoquis: a Menorca, jubilats europeus i turisme gai familiar…
Què us havia dit?. Al fons dels comentaris d’aquest parell el que es pretén és atacar la política del PSM que defensa un desenvolupament sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb un turisme que no suposi la destrossa del nostre paisatge. Sí, es veu que som un benpensant modern. Aquest parell tant se’n foten dels gays, allò que els molesta és el PSM.
Rallant de tòpics, adriano, seria difícil col·locar-ne més de junts en una sola frase: “on són les discoteques, els afters, les botigues fashions, els cafès xic, els bars de marxa sense “malotes heteros”, els xiringuitos amb sofàs i butaques sense guiris que puden a crema solar, les saunes, els bars amb quarto fosc… Algú es pensa que un gai triarà Menorca tenint Eivissa a tir de pedra?”
.
Ningú pot xerrar pels altres, però jo sempre he triat les meves vacances en funció d’altres paràmetres. Barcelona seria un exemple de ciutat que ha cercat – i a trobat amb cert èxit – el turisme gai amb el reclam d’una xarxa potent de locals i comerços adreçats específicament al col·lectiu homosexual, però no crec que sigui aquest l’objectiu dels tres hotels que menciones! El que entenc que es vol és posicionar-se per davant els moltíssims altres establiments que hi ha a l’illa de cara a que els turistes gais i lesbianes quan han triat Menorca com a destinació optin per els seus hotels i no per qualsevol altre oferint una – diguem-ho així – garantia de tracte per als seus clients. Una manera de saber que, per exemple, el cambrer del restaurant es comportarà com amb qualsevol altra parella si dos al·lots es donen una besada després de menjar-se un molt refinat sorbet de mandarina com a postre. Una naturalitat que encara ara no sempre es pot donar per suposada sempre (i poder-la donar per suposada sí que no estaria malament!).
Què vengui tothom?. Supòs que el que pretenen és que faguem més hotels, xalets i camps de golf. Què urbanitzem més perquè tothom pugui venir. Idò, no, a Menorca que no la destrossin perquè puguin fer més doblers els de sempre!.
M’ha agradat el que fa en Zodiac d’anomenar a adriano i mpons com “aquest parell”. M’assembla que el que passa és que aquest parell defensen una Menorca encimentada, i si pot ser lliure de gays. Això sí, van vius i entren al bloc intentant fer dir a na Maite allò que no diu. Sabeu a que em fa olor tot això: a la dreta ciutadellenca. La dreta que monta associacions “pel progrés de Menorca”, que diu públicament que “els gays són malalts” i que posa una ordenança perquè els turistes vagins “ben vestits”. Són els mateixos de sempre que venen aquí disfressats. Quin oi!
Bon nas, estribor, jo també he notat aquest tufet…
Nostra Senyora dels Pecats, ja hi som altra vegada!. Deia de no tornat escriure, però Zodiac m’ha fet la trucada…
Han tornat els bàrbars a envair la plaça. Escurçons amagats sota paraules, abillats amb rosaris d’excuses, volen emprar la plaça per llençar missatges enverinats que per res responen a les teves paraules, Maite, estimada.
Deia la Maintenon que és preferible el pecat a la hipocresia. Molta por em fa, ja ho han destapat els companys i companyes, que “aquest parell” –l’expressió també m’agrada- són la hipocresia personificada. Creuen en el pecat i més s’estimen dissimular els seus odis i els seus interessos que defensar les seves idees malaltes. Jo estic amb R.W. Emerson: “Allò que alguns anomenen pecat, jo ho consider experiència”.
.
Que venguin a Menorca totes les persones que venen amb el desig de gaudir-la i estimar-la. Que se’n vagin tots aquells que, per negoci, el que volen és destrossar-la.
Que venguin els qui cerquen una illa màgica, sigui quina sigui la direcció de les seves besades.
Que marxin aquells que viuen la discriminació com una ordre dogmàtica i que ara gosen mal emprar un irònic article per embrutar l’aigua.
Que venguin els qui crearan escàndol i ens ajudaran a crear una societat tolerant i enjogassada.
Que marxin els perfumats de ciri que congrien les seves ments malaltes en la sentor de les platges encimentades.
Que venguin tots aquells que riuen i combreguen amb el mestre : “Només hi ha dues coses importants en la vida, la primera és el sexe, la segona no puc recordar-la”.
.
Companys i companyes de la salordiana plaça. El que diuen “aquest parell” de veritat poc importa. El seu patetisme a mi em fa gràcia. Tenen tant poques llums que se’ls han vist les vergonyes a la primera ullada. Deia Bacon que “el dissimul és una saviesa abreujada”. En el cas d’aquest parell tan i tan abreujada que ha esdevingut introbable.
.
Acabes el comentari, Maite, amb una frase antològica, és la clau de volta de tota la ironia que l’impregna: “Un gran dilema econòmico-moral, sens dubtes”.
Un dilema per aquells que com deia Berl: “volen doblers i consideració i llavors volen més doblers i més consideració”. Consideració de missa i olla, diners de ciment i especulació. Pobres ànimes patètiques que no saben gaudir de les meravelles del sexe i gosen vendre la seva terra per comprar allò que mai tindran: el gaudi que es neguen. Ànimes patètiques.
.
Amatents, companys i companyes. Aquesta plaça és una nosa. Tornaran els bàrbars. Empraran totes les armes. Sense escrúpols que no tenen ens voldran infectar l’aire. Només un remei: la rialla. El ridícul que, com deia Plató, és el que manco es perdona. Intentaran, ja ho fan, atacar la plaça. No importa, tenim l’orgull de la raó i de la rialla.
.
Per no acabar amb malastrugança, un poema, ara no croata, de la poetessa lèsbica Pauline M. Tarn (Renée Vivien), perquè a mi, com a tu, Maite, ens agradaria, sense cap problema, veure aquest estiu “gais i lesbianes omplint les nostres platges paradisíaques, sols, en parella o acompanyats de les seves criatures”. Els problemes els tenen altres.
.
ONDINA
El teu riure és llum, profunda és la teva carícia,
estim el dolor de les teves fredes besades
els teus ulls blaus són onades de lotus,
els nenúfars menys purs que el teu rostre,
.
Fuges, et mous amb fluïdesa,
el teu cabell cau com a suaus canyes,
la teva veu traïdora marea ,
els teus braços joncs amables.
.
Al llarg dels canyars del riu, la seva abraçada
lliga, asfixia,ofega tan salvatge;
enmig de les fosques onades, l’agonia
s’extingeix en el nocturn desmai.
.
(Renée Vivien 1877-1909)
Maite, has tornat a moure tema. De fet aquesta ha de ser la missió en un bloc de particiació i concorreguda plaça. De fet, les places no ha de ser, només, cruïlla de transeünts, sinó d’estada, trobada i xerremeca.
.
No voldria que ningú me mal interpreti ni que m’etiqueti amb una “denominació d’origen” que no som.
.
He comprès el sentit del missatge de na Maite: la dualitat economia-moral. Bé idò. En primer lloc, i anant a la notícia que explica na Maite. Trob aberrant que a Itàlia hi hagi autobusos “només” per a immigrants. També trob equivocat hotels “només” per a homosexuals. La discriminació a les persones homosexuals és una lluita que s’ha de fer de cara; a la igualtat de drets s’hi ha d’entrar per la porta de davant. No estic d’acord amb Àlmax (moltres altres vegades sí i amb la majoria de coses coincidim). Que un cambrer mal miri una parella homosexual donat-se una besada a un menjador d’un hotel és un problema del cambrer. Si és mal servida la parella en qüestió perquè la parella és gai o lesbiana la solució no és posar hotels (o altres locals) ´”només” per a homosexuals, perquè així no feim front al dret d’igualtat. Entenc el que vols dir, però no crec que sigui la solució.
.
No pot anar un heterosexual a un hotel ‘gai’? Per què? si li agrada el lloc, el tracte, les vistes, el servei i les comodidats? No és açò una discriminació? Un homosexual o un hetersexual, amb parella i/o criatures, ha de poder anar a qualsevol lloc, però sempre amb el respecte que ha de professar el subjecte com a persona.
.
Zodiac, em cauràs igual de bé i estaré igual d’acord que fins ara amb els teus comentaris, però pens que l’orgull teu per ser gai, té el mateix valor que l’orgull blaugrana, l’orgull de ser ciutadellenc, maonès, santjoaner o descendent de notaris. Conec gais i lesbesbianes, i en els dos casos en conec d’estúpids i de meravellosos. Ser gai és un dret inqüestionable, però igual que qui vulgui anar de putes o ser del Barça. Són gustos, preferències, com la música, l’esport o el cinema, Només concebent amb naturalitat tots aquests factors de la persona, farem front als drets d’igualtat. Estic totalment d’acord, en canvi, en allò que dius “Als gays se’ns pot oferir el mateix que els heteros: una illa respectuosa amb la natura, tranquil•la, preservada de les horribles construccions eivissenques…el mateix que els heteros. Per això vindràn” i hi vull afegir: en els mateixos hotels.
.
Com que deman respecte, tracteré amb respecte a mpons i adriano i no com “aquest parell” (no diu na Matilde que les paraules fan les coses…) Allò que “VENGUI TOTHOM” és una política turística caduca, sense idees i suïcida. La Menorca ‘barata’ que demanau fa 30 anys que la patim i a hores d’ara tothom plora. Pensem-hi.
.
Per cert, el possessiu de primera persona plural no es cap carboncle menorquí, ni tampoc patrimoni del PSM. A mi sí m’agrada qualificar LA MEVA Menorca, LA MEVA LLENGUA, i LA MEVA CULTURA, senzillament per ho són. I ho dic amb orgull, sí, sí amb orgull, que té el mateix valor que ser gai, lesbiana, hetero, barcelonista, santjoaner, confrare del Sant Crist, meravellós o estúpid.
Una darrere cosa, estic en vena, i això que prest se m’acaba el viatge: no trobeu que a Christopher Isherwood sí li agradaria la nostra Menorca? I a la Sally Bowles?. Del que no tinc cap dubte és que aquest Adriano no cerca el seu Antinoo…
.
Perdoneu que parli en clau, però m’ho demana el cos…
Menorquit, a mi també em caus bé, però els blaugranes no han estat perseguits, tampoc els descendents de notaris, ni els ciutadellenscs…pel sol fet de ser-ho. L’orgull gay és una crida, una manera d’enfrontar la discriminació…us en reis de noltros, ens escopiu, ens deis anormals, ens tanqueu, ens feis fora de casa…idò, tant dóna, no acotarem el cap…estem orgullosos de ser el que som. Això és el significat de declarar l’orgull de ser gay. Creus que ho pots entendre, Menorquit, estic segur. Veig que na Matilde així ho ha fet i per això xerra de que “venguin els que crearan escàndol” i “el que anomenen pecat, jo li dic experiència”.
Per cert, a un hotel gay els heteros són ben rebuts i ningú se’n riu d’ells… en canvi prova de ballar a la disco d’un hotel “normal” amb un altre home…en pots sortir amb el cap trencat. No tot és tan senzill, Menorquit, crec que confons allò que hauria de ser amb el que ara per ara encara és.
.
Gràcies Matilde pel teu comentari.
Matilde: Dos bòtils més de Dingaè? Com t’inspira la Croàcia adriàtica. Sens dubte, maneges un discurs fornit d’un registre lingüístic fill propi de la pura Ironia. Salutacions.
.
Tornarnt al tema anterior, vull tornar citar un bon poeta mallorquí, Guillem Cabrer, que no va necessitar anar a cap hotel ‘específic’. Va gaudir de la seva Mallorca, plena de contingut i de vida, allà on la va voler trobar.
“Si tens un camp de roselles
és de flors que has de gaudir”
“us en reis de noltros, ens escopiu, ens deis anormals, ens tanqueu, ens feis fora de casa…”.
.
No et referiràs amb aquestes paraules a mi, supòs, Zodiac!!!!!!!! No estic en contra de cap orgull que signifiqui dignifcar un sentiment, un pensament o un valor humà. Que encara hi ha discriminació, és cert, però no crec que la manera d’afrontar la igulatat sigui fugir, amargar-se.
.
Té vist ‘ferit’, Zodiac, i em sap greu. No era la meva intenció ofendre’t, ni fer-hi prop, però tenguis clar que tenc la meva opinió i he opinat amb el respecte que mereix qualsevol persona. L’orgull no és un valor superior a un altre, és la satisfacció de pertinença. L’orgull d’un republicà no serà més que el d’un fatxa, i tanmateix ha estat perseguit. L’orgull d’un negre, per ser-ho, no és més que el del blanc; tot i que els negres han estat perseguits (i ho són encara). És clar que t’entenc i sé les dificultats encara existents, però, t’ho repetesc, no veig raonable hotels específics. Ho dic així perquè ho sent així. Ni en contra de ningú i a favor dels drets de les persones, totes.
Tens el meu suport i la meva amistat (encara que només sigui salordiana amistat, perquè no et conec, tot i que no em sabria cap greu coneixe-te).
Bé, he de confessar que estava convençuda d’haver fet una entrada “tranquil·la” però veig que l’hem tornada a armar. De fer, com molt bé destaca Matilde, la ironia és a la frase final: “el gran dilema econòmico-moral” d’alguns.
Tanmateix, mentre llegia la notícia i escrivia l’entrada, sabia que, en el fons, el tema era molt més complex que per on jo l’enfocava. Per exemple, em vaig negar a dir, com sí feia gent del sector, que els homosexuals resisteixen més bé la crisi que les famílies amb fills (per això vaig posar que vinguessin amb criatures) o que aquest tipus d’establiments eren una forma de no sentir-se “discriminats” (per això també vaig posar “si a ells i a elles ja els va bé l’oferta”). En aquest sentit, veig que els meus dubtes són els que heu anat plantejant en els diferents comentaris. És necessària una oferta diferenciada? No és un símptoma, justament, de la falta de normalitat amb què s’enfoca el tema?
Menorquit, crec que en el fons no esteim tant en desacord com penses. Jo tampoc som partidari d’establiments exclusius per a gais i lesbianes, igual que no ho seria d’establiments exclusius per a negres, busos exclusius per a immigrants, etc, etc. El que sí que volia justificar amb el comentari anterior era el fet que apareguin uns establiments que es posen a sí mateixos l’etiqueta de “gay-friendly” com a garantia que ningú no hi serà discriminat per raó d’orientació sexual (ni homo ni hetero, per descomptat). Aquests locals no cerquen crear un gueto, sinó crear un espai on la gent pugui sentir-s’hi còmode pel que fa a l’actitud amb la seva parella.
.
Clar que em diràs Menorquit que aquesta no és cap solució per eliminar la discriminació i tindràs tota la raó, però això és un altre tema, perquè del que esteim parlant en relació amb aquests establiments és d’una estratègia comercial. Es crea l’oferta perquè hi ha una demanda. Segurament estarem d’acord que en el millor dels mons aquesta demanda no hauria de tenir raó de ser perquè certes actituds no s’haurien de produïr enlloc.
.
Agafant es fil que amolla na Maite, pens que no és necessària una oferta diferenciada de Menorca per a gais i lesbianes, no crec que tengui cap sentit, però sí que té sentit que un comerç s’hi dirigeixi com a clients oferint un servei que altres no donen.
Benvolgut, Menorquit,
És clar que no em referia a tu, parlava de forma genèrica. En cap dels teus escrits he detectat cap forma d’homofòbia o simplement intolerància. No anava per tu.
.
Però dius que no creus que “la manera d’afrontar la igualtat sigui fugir, amagar-se”. També na Maite planteja la pregunta si “és necessària una oferta diferenciada”. En això seré molt clar: no hauria de ser necessària, però ho és. I això no vol dir fugir ni amagar-se, simplement vol dir que a ningú se li pot exigir que faci de la seva vida una militància reivindicativa costant.
.
Hem de voler que tots els gays seguem herois les vint-i-quatre hores del dia?. Que ens exposem sempre a la rialleta, a l’insult i fins tot a l’agressió?.
No podem tenir espais on viure la nostra opció sexual amb normalitat no suposi un risc?. Per això anem construint espais arcs de sant martí on ens hi sentim còmodes, on ens podem alliberar de la pressió. I de cap de les maneres això vol dir que renunciam a ser ben visibles dins la societat, a tancar-nos dinc cap armari. Molts ja no ens amagam però no se’ns pot demanar que no visquem còmodes.
.
Respecte a l’orgull. És simplement una reacció. Una societat en general encara molt homòfoba, malgrat la igualtat de drets que ja tenim, ens tracta amb menyspreu. Llavors, aixequem el cap i deim que estem orgullosos de ser el que som. Estem orgullosos de la nostra identitat. Res més que això.
.
Pot ser per molts és mal d’entendre, però si qualcú vol fer-ne la prova que vagi a qualsevol establiment d’oci i actui amb el seu company del mateix sexe igual que ho fa una parella hetero. Us assegur que aquí mateix a Ciutatella haurà de suportar com a mínim bromes, el més segur és que rebi atacs verbals i fins i tot físics. Ho sé per experiència. No tots els gays estan disposats o preparats per suportar això, com tampoc tots els heteros són tan liberals i tolerants com voltros…Maite, Menorquit, Matilde..
.
Pot ser arribarà un dia que l’oferta específica no sigui necessària, us assegur que aquest dia no ha arribat encara…
.
Estic d’acord que a molts dretans això els hi hauria de causar un “dilema econòmico-moral”. Ens acusen de pevertits però ben bé que cerquen els nostres doblers, el nostre “alt poder adquisitiu”. Però en realitat no és cap dilema per a ells. Els diners per la dreta sempre guanyen i la moral només és pura aparença.
.
He intentar ser molt acurat amb aquest escrit, l’he repassat vàries vegades, perquè esper que m’entengueu. En tot cas gràcies.
Maite, també pots formular les preguntes de la següent manera referint-nos ara a la dona: És necessària la discriminació positiva cap a la dona? “No és un símptoma, justament, de la falta de normalitat amb què s’enfoca el tema?” Potser així se te n’aniran els dubtes.
Matilde de la Mole, amén!, massa idea preconcebuda, que és el mateix que dir que massa prejudicis, tot i que comprenc la reacció després de la telefonada d’en Zodiac irat i esparverat i el teu consegüent apaivagament després de fer una ullada al bloc.
Zodiac, guapo, (permet-me l’adjectiu, please!, que encara que em creguis de dretes i pudent per certa afinitat em caus bé), que sí, que na Maite i na Matilde són molt liberals i tolerants… i sobretot a na Maite li hem d’agrair aquesta estona tan entretinguda que ens ha fet passar. A mi m’heu acusat d’unes quantes coses que a hores d’ara puc llençar-me a l’esquena sense problemes. No som defensor del formigó -en absolut!-, però certament sí que m’agradaria veure l’illa més animada, amb gent d’aquí i gent de fora, i no seré jo qui pontifiqui qui pot venir i qui no. Perquè si a nosaltres ens plau anar a qualsevol lloc del món, és de rigor que qualsevol persona de qualsevol banda que VULGUI venir a Menorca, repetesc, TOTHOM QUE VULGUI VENIR, ho pugui fer sense problemes i a un preu RAONABLE, no seré jo que li ho impedeixi, li miri el color de la pell, la llengua que parla, el poder adquisitiu, l’orientació sexual o qualsevol altre tret distintiu. Certament no cal més formigó, basta que sapiguem omplir les urbanitzacions fantasma que ens rodegen i el centre en procés de deshabitatge, ruïna i decadència dels NOSTRES pobles i les NOSTRES ciutats.
Ja sé que m’estic estenent massa, però si heu arribat fins aquí, permeteu-me encara una altra observació: a mi sí que m’horroritza aquest “nostre/nostra” que s’utilitza de forma tan abusiva, perquè on hi ha “nostre/nostra” també hi ha “vostre/vostra” i llavors ja no és de TOTS. A més d’identificació amb el grup o no, un possessiu també implica pertinença, propietat o, fins i tot, apropiació, indeguda des del MEU punt de vista. En això també estic d’acord amb VOSALTRES: seria formidable que els homosexuals no es veiessin forçats a haver de crear un col·lectiu en el qual poder identificar-se per defensar el seu dret a besar-se.
En definitiva, mpons, què ens dius:
1. Que estàs en contra d’enformigonar l’illa.
2. Que vols un transport aeri més barat.
3. Que voldries una illa més animada.
4. Que voldries que els gais i lesbianes no fossin discriminats.
.
Totalment d’acord. Idò, llavors, una de dues o ningú t’ha entès o t’has explicat malament. En tot cas, el tema ha estat interessant, he disfrutat llegint a na Matilde, m’ha arribat endins el que diu Zodiac, i de pas he conegut el teu bloc que està molt bé.
.
Només una cosa, no facis causa comuna amb els adrianos que, segons el que ara ens dius, no tenen res que veure amb tu. Ni queda bé aquest to paternalista que has emprat amb en Zodiac, t’ho dic sense cap intenció d’atacar-te.
.
Respecte als possessius crec que en feu tots un gra massa, ningú empra “la nostra illa” des d’una concepció excloent sinó demostrativa de l’afecte que li tenim.
.
Hi hagi pau.
Tens raó Estribor, el to paternalista no sol agradar a ningú.
mpons.
.
No he telefonat mai a na Matilde de la Mole, ni tranquil ni irat, sobre tot perquè no tinc ni idea de qui és i per tant difícilment puc trucar-la. La cridada de la que ella parla és un comentari meu al bloc: “Matilde, si no estàs enfeinada vegent la costa croata perquè no dius la teva…”. Res més.
.
No m’importa poc ni gens que em diguis “guapo”, això és una plaça lliure, però si ho trob absolutament innecessari.
.
Ni irat ni esparverat.
Estimat mpons! resulta que surts a passejar verges i sants i no me n’havies dit res… Un altre dels tòpics dels benpensants, què hi farem! Ja t’has comprat els aussiebum per aquest estiu? es veu que ens contractarà el consell insular per fer ambient: ens haurem de besar quan ens trobem, passejar-nos de sa maneta (si es meu maromo ho sap tindré un problema), passejar els al·lots amb alegria (si aconsegueixes adoptar me l’hauràs de deixar perquè jo no pens fer aquest gastòrum), en definitiva: ens espera un estiu de “florero” que quedarem rebentats… Jo em pensava que ens omplirien Son Bou de “xulassos” i resulta que ha de venir turisme gai familiar que els permeti presumir de veure’ns sense que se’ls posin els pèls de punta i de perdonar-nos “els pecats”. Talment sa meva sàvia: si vols tenir un amic, no me fa res; però res d’escàndols…
Besades, guapo! (i ara que em perdonin la vida)
Ei Adriano! I ens donarem una besada després de menjar-nos un molt refinat sorbet de mandarina com a postres? M’ha encantat aquesta romàntica estampa estiuenca! De ver que sí Almax! Ho dic amb ironia però és del tot cert.
Més que no sortir a passejar verges i sants tenc més tost la sensació que m’he ficat en un llac de cocodrils… ups!, perdó: en una cala plena de meduses, per fer-ho més nostre.
Res xulo, que si algun dia surt al diari episcopal la notícia que obren una sauna gai o inauguren un bar amb quarto fosc ja hi anirem, encara que sigui amb garrossa.
I per favor, que ningú em faci decidir ara entre el sorbet de mandarina o la sauna gai, perquè en segons quines coses no som -de bell antuvi- gens excloent!
Ah!, i sorry una altra vegada Zodiac!
M’he equivocat i he dirigit un complit cap on no devia.
Semblarem un sonet de Carner!
No passis pena, aquestes meduses no piquen. De tant en tant surt la Medusa de la Mole que es pensa ensumar infiltrats i fot unes llenegades que queda retractada. Just llegeix una crítica al plantejament oficial del PSM crida somatent i profetitza l’apocalipsi. I jo me xap de riure.
Gràcies, Maite, pel bloc!
Ui, déu meu, com s’han posat aquest parell. Ara resulta que o els hi rius les gràcies o s’enfaden. Idò, que s’hi posin fulles. Es creuen, pobrissons, que tenen la patent?. Ai, senyor, de gays n’hi ha de moltes castes. No compr res d’AussieBum , ara els speedos d’Abercombrie & Fitch m’encanten!.
No m’estranyaria gens que abans de la sauna passegessin verges santes. Si per defensar que a Menorca hi hagi més marxa empreu el llenguatge de la dreta, que us esperàveu?.
.
Tampoc m’agrada el xarrup de mandarina i a Menorca no trob qui em posi un cosmo. Què hi farem. Llegesc aquest bloc i mai hi escric. Però com a un de voltros dos el conec, només us diré: heu anat a fer mal allà on no calia.
.
En tot cas ho heu aconseguit, un debat seriós ha acabat amb una bajanada.
Zodiac, no tots els gais som com aquest mpons que té un bloc erudit i llavors no demostra tenir la més mínima sensibilitat. De “Somewhere out there” a “Strong enough” n’hi va un bon tros. Jo sí et dic, de cor, guapo, ni que sigui innecessari. Aquests dos actuen com dues meuques despreciables.
.
Si voleu xulassos per Son Bou importeu-los voltros. A mi no em fa falta que l’administració me’ls subvencioni.
Hola, acabo d’arribar d’unes petites vacances i me trobo la plaça ben esvalotada. Per aquí s’ha vist el “plumero” a més d’un, i no me referia a la seva condició sexual.
No vull entrar en polèmiques estèrils, crec que el tema de tenir iniciatives i diversificar l’oferta turística sempre ha de ser ben rebut. He nascut entre sabates i recordo de petit, quan el miotragus balearicus encara passejava per l’illa, que les abarques eren sols pel menorquins i les havies d’anar a comprar a Es Mercadal. Algú va descobrir que també agradaven al “giris” i ara és un negoci ben menorquí que va aguantant. Tenir idees i fer proves no està gens malament. El tema moral jo no el veig per en lloc, però es clar que de tot hi ha en mig del mon. Si algú s’escandalitza no tindrà més remei que anar-se acostumant, igual que ha passat a les platges, fa molts anys eren segregades, homes a un costat i dones a l’altre, i ara el que hi hagi persones nues no és res de nou. Respecte i convivència són l’únic que ens fa falta.
Per últim, si que crec que haurien de fer les autoritats són estudis seriosos sobre els turistes, saber que els ha dut a Menorca, si els ha agradat i per què? I si fien tornar. La satisfacció d’un client és l’única garantia d’èxit d’un negoci de cara a públic.
Salut, pau, convivència, i tolerància.
Sí, estimats, na Matilde de la Mole fot llenegades. I quan les fa, demana disculpes. Ho he fet força vegades a aquesta mateixa plaça. Però no us equivoqueu, ni volgueu donar falses imatges. Si heu volgut fer-ho tot com un “divertimento”, esteu en el vostre dret, però no cal tanta ràbia.
I d’això de defensar la línia del partit, aneu molt errats. Quan he hagut de discrepar, ho he fet sense cap ànsia.
Medusa, pot ser?. A la meva edat qualsevol qualificatiu ja és acceptable. Però no sóc militant del PSM, ni hi tinc cap parentiu. Simplement dic allò que em dóna la gana.
MEDUSA
“Off that landspit of stony mouth-plugs,
Eyes rolled by white sticks,
Ears cupping the sea’s incoherences,
You house your unnerving head–God-ball,
Lens of mercies,
Your stooges
Plying their wild cells in my keel’s shadow,
Pushing by like hearts,
Red stigmata at the very center,
Riding the rip tide to the nearest point of
departure…”
(Sylvia Plath)
.
Per què tanta ràbia?. Volieu escandalitzar? “Epater les bourgeois”?. Heu anat al lloc errat.
Estic segur que a aquesta plaça ningú us negarà el dret a fer allò que us doni la gana. Quan, com i on vulgueu. Naturalment.
Pot ser haurieu d’esmerçar esforços en altres camps de batalla. En tot cas, és cosa vostra.
Tothom a la plaça ha demostrat respecte a qualsevol opció sexual: Almax, Menorquit, Estribor…fins i tot jo.
Ara el vostre llenguatge, la vostra defensa d’una Menorca que no és la que vull preservar, això sí ha merescut – i mereix- les meves crítiques. No vull, i faré tot el possible per evitar-ho, que Menorca sigui Eivissa. Si això impedeix que hi hagi més “xulassos” és el vostre problema.
.
Deia Ibsen que abans d’anar a la batalla per la pau i la llibertat no t’has de posar els teus millors pantalons. Pot ser al vostre cas hauriem de dir els vostres “aussiebums”. És una qüestió de matissos.
El que pot ser no és un matís es que, malgrat no passegeu verges, m’assembla que no defenseu el mateix que jo defens: una illa on la vida val la pena viure-la perquè l’hem preservada de la destrossa. Pot ser tampoc ara encerto, heu fet tantes giragonses que crec que al final l’únic cert és la vostra capacitat per a la comèdia. El problema és que com deia Wilde “la terra és un teatre, però té uns actors deplorables”.
.
Bé, al final us vull donar les gràcies. M’he divertit. M’heu fet sortir de la closca de les vacances. Ara, malgrat me’l llenceu a la cara, us donaré un consell: no val la pena enrabiar-se. He tengut polèmiques molt més agres a aquesta plaça. Sempre he defensat com una vella medusa allò que creia…i ja està.
.
El tema de la sexualitat mai s’havia debatut en aquesta plaça i està bé que així hagi estat, per això també don les gràcies a na Maite. Al cap i a la fi, jo també crec com Isherwood, que mpons glosa al seu bloc, que “la veritable clau de l’orientació sexual rau més en els sentiments romàntics que en els sexuals”. Però això són paraules serioses que poden obrir un altre debat.
.
En tot cas, malgrat ara em respongueu amb una escopinada com heu fet amb en Zodiac, us deman disculpes si m’he equivocat amb vosaltres. No se’m cauen els anells.
.
Acab, amb un poema per a Zodiac:
.
“…quan ningú troba el camí de l’alba
i la foscor t’atenalla,
pensa que el coratge
no necessita companya…”
(Tennyson)
.
Zapizi iz Hrvatske
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whítman,
contra el niño que escribe
nombre de niña en su almohada,
ni contra el muchacho que se viste de novia
en la oscuridad del ropero,
ni contra los solitarios de los casinos
que beben con asco el agua de la prostitución,
ni contra los hombres de mirada verde
que aman al hombre y queman sus labios en silencio.
Pero sí contra vosotros, maricas de las ciudades,
de carne tumefacta y pensamiento inmundo,
madres de lodo, arpías, enemigos sin sueño
del Amor que reparte coronas de alegría.
FEDERICO GARCÍA LORCA (ODA A WALT WHITMAN)
Acab de penjar la meva entrada, i veig que un tal Toni ha penjat un fragment de l’Oda a Walt Whitman, de Poeta en Nueva York. M’assembla que no ve a compte. Si llegiu el magnífic assaig de Gibson sobre l’homosexualitat de Lorca veureu com aquesta Oda és escrita com un intent de sublimar els seus desigs en una època on l’homosexualitat era molt manco acceptada que ara. No val citar Lorca per fer veure que hi ha gais bons i gais dolents. És vergonyós intentar-ho tan sols. Així que per compensar….
“Placeres prohibidos, planetas terrenales,
Miembros de mármol con sabor de estío,
Jugo de esponjas abandonadas por el mar,
Flores de hierro, resonantes como el pecho de un hombre.
.
Soledades altivas, coronas derribadas,
Libertades memorables, manto de juventudes;
Quien insulta esos frutos, tinieblas en la lengua,
Es vil como un rey, como sombra de rey
Arrastrándose a los pies de la tierra
Para conseguir un trozo de vida. ”
Luís Cernuda. Diré cómo nacisteis…
És la primera vegada que connect amb aquest bloc. Hi he entrat perquè uns amics m’han comentat el debat que hi havia. La veritat és que ja coneixia el bloc de mpons “Gran Tour”. No em puc creure el que s’ha escrit aquí. M’agradava l’altura literària i cinèfila del bloc de mpons, i abans d’escriure això he llegit un poc del que havia escrit Matilde de la Mole en comentaris anteriors. La veritat és que em fa vergonya, com a gay que som, la poca categoria humana i d’estil que ha demostrat en mpons en les seves entrades. No ho entenc. Jo diria que Matilde de la Mole i ell s’havien d’entendre perquè tots dos coneixen i viuen dins el mateix món. A més juraria que la Matilde també col·labora sota un altre nom a la tertúlia literària de l’Anna Rossell, per l’estil ho dic, encara que és una impressió just d’ara mateix.
En canvi s’ha caigut en la xabacaberia més espantosa. Crec que els gais podem xalar de moltes maneres però acabar-ho tot en brometes de “xulassos” i “quartos foscos” és molt flac, i que quedi ben clar que tant una cosa com l’altra no em desagraden.
Allò que sí m’ha desagradat, i molt, és l’esbruf de mpons -no cal que digui el seu nom sencer, supòs- a en Zodiac. M’assembla que en Zodiac és un jove que ha anat tot el temps de bona fe i no es mereix l’atac aquest del “pirop”.
Tornaré a aquest bloc de na Maite Salord, jo també he quedar esglaiat amb na Matilde de la Mole – m’agraden les dones bohèmies i trencadores- tal volta pel mitòman que tot gay duu dins.
Proposaria que comencessiu de nou, estic segur que hi ha molts més punts d’encontre que la necessitat d’una sauna, que dit sigui de pas a mi no m’importaria que hi fos.
Visca Matilde de la Mole!. La dona que tots voldriem ésser. Me l’imagin com una Jacqueline Bisset a Ricas y Famosas. Passejant la solitud i la literatura per ciutats màgiques. Bevent fins a l’extenuació. Sense pors ni manies. Lliure i agosarada. Sàvia i dura. Compasiva amb els marginals, inflexible amb els poderosos. La gran dama d’esquerres que tots enyoram. Visca Matilde de la Mole!.
Quina putada! Aquí sembla que alguns em coneixen i jo no conec ningú! Sí, ho confés, segurament he començat polemitzant, i en relació a això em qued amb aquesta cita de de la Mole: “Que venguin els qui crearan escàndol i ens ajudaran a crear una societat tolerant i enjogassada”. I jo també crec que de la Mole i jo ens entendríem la mar de bé. Fins i tot crec que em duria la mar de bé amb tots i cadascun dels que han escrit alguna cosa aquí, començant per suposat per na Maite Salord. No crec que m’hagi tornat boig encara, i si he intervingut en un fòrum de discussió com aquest, és perquè som plenament conscient que és allà on em pertoca estar i moltes de les vostres apreciacions així m’ho corroboren. Som una persona controvertida, tal vegada sigui una d’aquelles coses que hauré de canviar… no ja pel contingut, sinó per la forma.
Sent profundament que algú hagi tingut la percepció que hagi vingut a fer mal on no calia. Així i tot no negaré, no ho faré, que necessito redefinir d’una manera personal estructures de pensament col•lectiu que em semblen massa fossilitzades i que consider que necessiten ser orejades d’alguna manera, per molt que sigui maldestra, a fi de sentir-m’hi còmode. Que a qualcú li hagi semblat que emprava un llenguatge de dretes em fa reflexionar, naturalment. Però alerta i amatents si qualcú apareix amb un discurs innovador que de qualque manera pugui ser útil. No ho dic per jo, que es veu clarament que no he tingut traça suficient.
No hi ha millor forma de canviar el món i convertir-lo en allò que volem que la comunicació, encara que hi hagi moments -gràcies als déus de l’Olimp- que això sembli una comèdia –un guirigai. I jo, llevat de la pitjor de les esbroncades -la d’en Marc-, sincerament he rigut bastant. Com no havia d’encendre la flama sobre dos temes que em són tan propers: el turisme i l’homosexualitat? Guiri i gai? Gràcies -i excuses- una altra vegada, Maite!
Mea culpa també pel següent: llac de cocodrils i cala de meduses. A part d’això -sí, potser ha estat excessiu!- no crec haver desqualificat ningú més, i manco encara d’una manera personal. Quant a Zodiac, ja me n’he excusat dues vegades, ho torno a fer una tercera: perdó pel to paternalista!, tot i que el compliment de “guapo”, si bé certament innecessari, era net, espontani i de tot cor. I ara permeteu-me que acabi com el meu company de fatigues (“aquest parell”): una besada a tot@s, guap@s!
Matilde estimada, ja veus que segueixes despertant curiositat i passions tant entre la gent que ja fa una temporada que t’hem conegut i la gent que es va incorporant! Idò jo et confessaré que feia uns dies que estava pensant en tu, perquè estic llegint “cada castell i totes les ombres”, de Baltasar Porcel (que aprofit per recomanar-vos) i aquesta Simona poderosa i magnètica que hi campa sempre em du a pensar en tu!
.
També faig meu el comentari i l’agraïment que ha fet ella sobre el fet de dur a la plaça aquest tema, Maite. Has confessat que no t’esperaves aixecar tanta pols amb aquesta entrada, però esper que la polseguera no faci que t’ho repensis abans de treure qualsevol altre tema a la plaça. Al cap i a la fi els que ens hi passejam (per cert, que sembla que bastanta gent i bastant diversa, et pots sentir orgullosa) valoram que així sigui.
.
Per cert, tenc una curiositat Maite: tens una reserva d’articles literaris “d’emergència” per si la cosa s’escalfa massa o l’has cuinat avui mateix?
😉
Estic fent les maletes, demà torn a l’illa. Avui però, el darrer sopar, m’han dit que he de provar un licor que és beguda de déus….(travarica, trob que li diuen). Ja us ho contaré.
.
Dubrovnik és meravellós, però ha plogut i ha plogut…a part de llegir, la plaça m’ha entretingut. Els inconvenients de viatjar sola…però també els avantatges…que no us contaré.
.
Mpons, gràcies. També estic segura que ens entendríem, com ens van entendre quan fa anys vas treballar, un curs trob, a Ciutadella. Per evitar equívocs i les eternes elucubracions sobre la meva identitat, ja deix clar que no faig la mateixa feina que tu, però coincidirem. Me’n vaig adonar de cop quan vaig entrar al teu bloc. Excel·lent per cert.
.
Hi hagi pau, demanava n’Estribor. Per la meva part tota. Entre altres coses perquè em caus bé. Però es clar, per persones com jo, les simpaties no callen la boca. En això sé que he tornat vella, i medusa també (però versió de la Plath, sisplau).
.
Die Sprache
(1799 – 1800)
.
Im Gewitter spricht der
Gott.
Öfters hab’ ich die Sprache
sie sagten der Zorn
sei genug und gelte
für den Apollo –
Hast du Liebe genug
so zürn aus Liebe
nur immer
Öfters hab’ ich Gesang
versucht, aber sie hörten
dich nicht. Denn so wollte
die heil’ge Natur. Du sangest
du für sie in deiner Jugend
nicht singend.
Du sprachest zur Gottheit,
aber diss habt ihr all ver-
gessen, dass immer die Erst-
linge Sterbliche nicht,
dass sie den Göttern
gehören.
Gemeiner muss alltäglicher muss
die Frucht erst warden, dann wird
sie den Sterblichen eigen.
.
Pot ser Hölderlin té raó i en la tempesta que hem creat a aquesta plaça ha parlat el déu.
Espectacular!!!!
No som en joandebadalona, però ben segur que m’estarà agraït. Li hauré adreçat no sé quantes visites.
.
Haureu vist que mpons ho ha fet. Arriba a la salordiana plaça fica borns a les platges, còrpores brillants amb ventrell de parrilla per son Bou; dóna lliçons de la Menorca idíl·lica-comsumida (oohh! benvingut, passeu, passeu) parla de turisme, d’homosexualitat, del seu món i ens diu que està molt a prop nostre (nostre? oh! un possessiu). A més de la seva passetjada per la salordina plaça aprofita, amb capell de palla, camisa de flors, uns ‘pirates eivissencs’ i avarques des Mercadal, per cridar en veu alta: “pipes, polos, cacahuets, síndria, meló, pinya…tot baratet. Venguin tots, que vengui gent que tenim preus raonables….”
.
De la passetjada per la Salordiana plaça en treu conclusions; se’n va al seu taller -blog- (Supòs que és seu. Que qualcú m’ho confirmi) elabora l’entrada “Turisme i homosexualitat a Menorca”. Cita a De la Mole, Àlmax, Zodiac… esmenta la importància de la proposta i el bloc de na Maite, li treu la caràtula del bloc, en forma de taxa pels drets d’usurpació d’imatge i clients, i desplega un lúcid escrit que ens despita a tots. Demana perdó, diu que més tost s’ha passat i que no ho volia fer. Ofereix un ram d’olivera a la Madame de la Mole, que li correspon molt bé. Mentrestantes té visites fruit d’un pla estratègic ben ideat. (I jo aquí que li don una mà, a més a més).
.
És llest aquest mpons. Sí. Sap la concurrència del bloc de Maite i és questió de fer clients allò on sigui. Utiliza aquí un discurs inicial estrident (anti PSM, així sap que s’armarà la guàrdia salordiana…) i ja tenim el mercat mogut. El mateix escrit que penja avui més amunt l’aprofita per regenerar el seu bloc, és clar, després de mes i mig sense l’actualitzar i ja tenim novetat a la façana mpons i nous clients. Enhorabona, t’ho has currat.
.
Ja ho veus Maite, dones per a tantes coses! Què plàcida, acollidora i solidària és la teva plaça.
Com sabies que picaria? Amb tota modèstia de qui gairebé mai no tradueix poesia:
El llenguatge
(1700 – 1800)
En la tempesta parla el
Déu.
Sovint tenc jo la parla
deien amb l’enuig
n’hi ha prou i li va bé
a Apol·lo –
D’amor en tens prou
idò enutja’t per amor
però fes-ho sempre
Sovint he assajat
el cant, però no et
sentiren. Perquè així ho volgué
la sagrada natura. Tu li cantares
tu en ta joventut
sense cantar.
Tu parlares a la Divinitat,
però això tots ho heu
oblidat, que els primogènits
són sempre els mortals,
que pertanyen
als Déus.
De tothom i quotidià ha de ser
primer el fruit, perquè
esdevingui propi dels mortals.
Aquí també plou i plou i plou i d’aquesta tempesta apol·línia segur que n’emergirà un bon arc de Sant Martí! Bon viatge de tornada!
Zodiac, tens tota la raó. Una cosa és com deurien ser les coses i altres com realment són. Conec parelles homo que ni tan sols poden anar de la mà pel carrer.
La plaça avui s’ha escalfat massa, però després de llegir el darrer comentari de Matilde i de mpons, he sentit un agradable i necessari aire fresc.
Bona nit a tothom.
Ja t’ho dic jo, Menorquit, que el bloc és meu. I visca la clarividència i la transparència dels anònims!
Bon dia i salut. Em demana Àlmax si tenc articles d’emergència per quan la cosa s’escalfa. No, i ja m’agradaria, però no don per tant. De vegades, quan tenc una idea, escric una línia o dues i la guard. Res més. Si ho dius per l’entrada de Francesc d’Albranca, la volia fer dimarts però, quan vaig veure el tema que ens ocupa, vaig pensar que l’escriuria més endavant. Ahir ho vaig fer, entre altres coses, perquè volia regalar el llibre i no volia fer l’entrada sense tenir-lo davant.
Pel que fa al comentari de Menorquit respecte a l’ús que es pot fer -o fan- d’aquest bloc, ja hi estic acostumada. L’ha emprat la premsa per fer articles, l’ha emprat segons qui per intentar fer-me mal, l’han emprat per amenaçar-me (subtilment i sempre a través de tercers), l’han emprat per amenaçar a algun comentarista… I, ara, pel que sembla, per tenir més visites als blocs d’altri. Això, però, no farà canviar aquest bloc. La plàcida, acollidora i solidària plaça que diu Menorquit.
I a mí Maite em serveix per retrobar amics. Ei mpons, fa un parell de dies precisament em comentava un amic comú que tenies el bloc abandonadet. Avui estic conciliador i vos oferiré un atractiu comú que crec que us pot interessar pels vostres viatges mpons i Matilde: a la revista HISTORIA Y VIDA d’aquest mes hi ve un reportatge titol·lat El sueño de Francisco I i ens parla del castell de Chambord, a la vall del Loira (on Molière hi estrenà alguna de les seves obres) una meravella de construcció. Si algun dia planifiqueu un viatge plegats, m’hi convidareu? pot ser terriblement constructiu/destructiu. Salut
Silve: gràcies pel teu comentari conciliador. Era el que necessitàvem. A mi també m’agradaria visitar aquest castell, però no sé si això de “tres són multitud” es podria aplicar en aquest cas. Del que no tenc cap dubte és que jo també estic contenta de retrobar-te per la plaça. Feia dies que tu també ens tenies abandonadets!
Ei Silve, polit! Que bé que hi siguis! Arribes en dia de reflexió, o de ressaca. La festa d’ahir en aquesta plaça va ser una catarsi individual i col•lectiva. Quina llàstima que no hi fossis! Finalment me’n vaig anar a dormir amb una mica de mal de cap, però avui, mentre feia una volta llarga amb bicicleta, hi reflexionava, recordava alguns episodis i me’n reia que la gent que em veia passar devia pensar que estava sonat. L’únic que em sap greu és que amb el deliri de la festa potser em vaig passar un pèl amb na Maite i que el meu comportament li deu semblar –bé, no sé com li deu semblar-, però em sabria molt de greu que li semblés molt malament i que no s’ho hagués passat bé.
.
Maite, no sé si cal fer referència al tema de les visites al meu bloc. Em vaig aprofitar –si es vol dir així- de la teva plaça per passar-hi una bona estona perquè el tema en concret m’interessa. El fet d’enllaçar una pàgina amb l’altra sol ser del tot habitual en comentaris que no són anònims, que per a això hi ha l’opció, de vegades fins i tot l’obligació de fer-ho. Vaig saber que havies escrit sobre el tema perquè fa molta estona que tenc lincat el teu bloc al meu. Que hagi publicat un comentari que havia escrit a la teva pàgina en la meva tampoc no respon a cap tipus de finalitat calculada de forma maquiavèlica i premeditada. No és la primera vegada que ho faig, encara ningú no se me n’havia queixat i alguns m’han donat les gràcies pel fet d’haver-los dedicat una entrada o pel fet d’haver-hi fet referència. Senzillament consider el teu fòrum –com d’altres que visit i on intervenc- com a font de reflexió i d’inspiració. Hi veus res de mal en tot això? No ho sé, si vols en podem continuar parlant… Això no obstant, sí que em sap greu haver entrat a la teva plaça com a cavall desbordat –és el que a mi em fa la impressió, no sé si a tu també- i haver-te pogut ofendre.
.
Em queden encara algunes coses més al tinter, però no vull abusar més de la teva paciència. Així i tot, no puc ni vull tancar aquest escrit sense fer referència a la proposta conciliadora d’en Silve: Castell de Chambord sembla el nom d’un bon vi de la vall del Loira per brindar a la salut de tothom!
cavall desbocat, volia dir
mpons, és ben cert que m’has esvalotat el bloc durants uns dies però diria que d’això es tracta. Per tant, per aquí, cap problema ni un. Al contrari. L’únic que m’hauria sabut greu és que interpretassis la meva entrada com el que no era. La gent que em coneix -i els que heu anat seguint el bloc- sabeu que m’agrada molt emprar la ironia per parlar d’aquells temes que em fan més “ràbia”. En aquest cas, la hipocresia de certs personatges respecte al tema de l’homosexualitat. Era cap a ells que anava dirigida l’entrada.
Pel que fa al tema de les visites, i després de llegir el comentari que vaig fer ahir dematí, crec que no vaig ser gaire oportuna mesclant “usos” perversos que s’han fet d’aquest bloc amb una cosa tan normal com és enllaçar d’un bloc a un altre. De fet, com molt bé dius, és una pràctica molt habitual que jo he fet, també, en diverses ocasions.
Per tant, esper que, a partir d’ara, ens continuem visitant i intercanviant opinions. En qualsevol cas, si la cosa es torna a esvalotar, sempre tindrem en Silve per posar pau!
Per cert, mpons, una curiositat: el (teu) darrer comentari és el que fa 2000 d’aquest bloc. Vam estar un any per fer els 1000 primers i, ara, en quatre mesets, ja tenim els 2000. Això vol dir que, de cada vegada, som més els que tenim ganes de deixar aquí la nostra opinió. Tot un èxit col·lectiu. Hem de fer cap celebració especial?
Maite, ho podem celebrar com vulguis, però lo que no pots fer és aixecar-te tan de matí per deixar comentaris a nes bloc! Açò són dones!! A les 7:07h amb ses piles ben carregades..
Pensava que estava millor Ciutadella, però ja veig que fan falta moltes hores de feina per arreglar s’endemesa dels “mistos”.
Es que per fotre a na Maite vos heu d’aixecar de bon matí!
Quico, no t’espantis que l’hora que marca el bloc és la vella: el comentari té una hora més. Tot sigui dit, a les 7,00h començ a obrir l’ull i a les 8,15 som a l’ajuntament. Aquesta setmana, però, com que els fills fan vacances, he anat de bòlit per poder ser per tot. La pròxima entrada l’hauré de fer de conciliació laboral i familiar!
Ens anam a Chambord per celebrar-ho. Estic baldada d’estar ahir tot el dia d’aeroports, però si cal cap a Chambord.
Podem portar el llibre de Pascal Quignard, beure pernod o…sabeu que hi ha un cognag amb regust de gerds que es diu…Chambord!.
.
“Flaubert lo visitó en 1847; lo halló en ruinas, vio extendidas sobre las salamandras de Francisco I espesas telas de araña; no halló en él la ruina total, con el lujo de sus escombros negros, verdes, mohosos…”
(Marquès de Prat de Nantouillet. Ilustración Española y Americana. Nº XXXIV. 15 setembre 1887)
.
A Chambord?
Maite Salord, font d’inspiració, m’ha fet tornar les ganes d’escriure. És ben ver, que de vegades, en posar-m’hi, som una mica incendiari. Deu ser que, com que en general m’agraden més les perifèries que els centres d’ortodòxia, els meus escrits de caliu de vegades treuen espurnes.
.
Ara mateix, si voleu, trauré un altre tema candent, que va ser insinuat fa un parell de dies al bloc quan un comentarista anònim va ironitzar, a fi de menystenir-la, l’aparició dels venedors ambulants a les platges, verges o no, de Menorca. Ho recordareu: “capell de palla, camisa de flors, uns ‘pirates eivissencs’ i avarques des Mercadal”, tot cridant en veu alta: “pipes, polos, cacauets, síndria, meló, pinya… tot baratet”. I ara imaginau-vos que sou de vacances tot gaudint del sol i de l’oratge de la mar i sentiu l’oferiment d’aquests fruits saborosos. Tal vegada la fantasia d’altres consistirà a uniformar al jovencell o a la jovencella d’una altra guisa: amb speedos marca Marc & Adriano, per exemple. No coneixeu la marca? No us preocupeu: és un disseny menorquí de banyadors que aquest estiu causarà furor. I ara qui hi pens, ja n’hi ha d’aquests joves a les platges de l’illa i venen pareos i joiells de factura potser eivissenca tot corrent el risc que aparegui un guarda d’uniforme, extemporani i fora de lloc, que els foragiti deveres i corrents. I això, en circumstàncies semblants, ha ocorregut davant dels meus ulls! A mi m’hagués encantat haver pogut guanyar quatre duros d’aquesta manera, amb la visió romàntica i sensual de la pell bruna colrada pel sol i amb les cuixes fortes de caminar per l’arena; en tost d’això vaig passar estiu sencer rere estiu sencer fent feina en un restaurant de Fornells sense cap dia lliure a l’estiu, amb un sou miserable i havent de posar bona cara als clients. Experiències com aquesta encara són a l’ordre del dia a Menorca. Era menor d’edat jo aleshores, però –ai!- mai no va aparèixer, no, cap àngel de la guarda que em salvés els meus estius de joventut. I per què no? Polos de la desterrada Menorquina i síndries i melons dels horts menorquins!
.
Però allò es va acabar, afortunadament! I llavors van arribar els anys pitiüsos, primer a Formentera i després a Eivissa. Te’n recordes (per cert, on ets que encara no has aparegut per plaça?), d’aquells dinars al xiringuito de la platja d’Illetes de Formentera? Eivissa!, per què tant d’odi? Coses bones i dolentes, com per tot! Fa més de deu anys d’això, a cala d’Hort, un magnífic guisat de peix pitiús amb safrà acompanyat de vi blanc fresc i cuinat per una espectacular madona eivissenca, extasiats veient com finalment es posava el sol darrere es Vedrà, altiu i imponent. Esper que ho puguin continuar conservant, tot allò! I que els pescadors segueixin pescant i que madona ufanosa continuï elaborant magnífics plats eivissencs i que segueixi fent i delitant clients com aquell dia de primavera ens va delitar a nosaltres, que encara ens en recordam.
Ja ho veieu, jo per a festes i celebracions sempre hi estic a punt! A ca nostra a Menorca, a Eivissa o a la vall del Loira, qualsevol lloc m’està bé. A més tenim el millor organitzador d’esdeveniments festius de tota l’illa, que ja pot començar a fer el recompte de participants i, pel que fa a mi, ja sap que pot disposar del que vulgui i necessiti, sobretot si les ocasions són com aquesta: dos mil comentaris! Tot i que a mi en realitat, i amb tota modèstia, m’agradaria ser el 2000 NOU.
Matilde mia, Francisco I va neixer, precisament, a la regió de cognac. mpons, de cada vegada m’agrada més organitzar esdeveniments en petit comité. I com sabeu que m’agraden els vins, els castells i la bona companyia, queda pendent la ruta per la vall del Loira. Un dia farem una “quedada” real (a veure si coneixem na Matilde d’una vegada) i , en petit comité, organitzarem la moguda. Em costaria molt compartir amb algú una primera cita amb Matilde, mpons i Maite a la vegada! ui, ja em venen al cap fantasies heterolèsbiques! per sort m’han renovat la targeta plus plata i puc dur 10 kilos més d’equipatge! salut
Aquesta entrada de na Maite ha estat de lo més redona, comença parlant de turisme i s’acaba en un viatge allà pel riu Loire i a un dels seus castells.
Matilde, si mpons t’acompanya, cosa que esper perquè ell “entiende” brindeu amb conyac, pernod… o ricard per la vida, pel plaer de tancar els ulls saborejant-la i per poder tornar-los a obrir.
Bon apetit!
Estimada Maite,
Feia temps que no obria aquest blog i he quedat sorprès en llegir aquesta entrada.
estimat públic de la Plaça,
Quan he arribat ja n’hi havia 56 comentaris, com tinc ganes de dir la meva em perdonareu si em repeteixo, però… la veritat a aquestes hores no em sento amb valor per llegir-me tots ell.
Dit açò, tenc els meus dubtes i tal vegada algú pugui repodre’m-les. Jo pens que l’afirmació de què el turisme gai és de gustos refinats i cars és un prejuduci com altra qualsevol . Cla que sembla que tothom està d’acord a valorar la “potencialitat” del turisme gai
Com tu ben suposes no deben ser tots, però filleta quina de mercat sectari farem si ja decidim que hem de prioritzar el turisme dels vell (paraula en desús i ben bonica) i els gais.
Estic desorientat, perquè el que no sabia és que aquests dos sectors ni tenen vaixells ni juguen al golf encara que ja ens ha dit que els gais tenen gustos refinats i cars. Que jo sapiga, tal vegada estic equivocat, les platges verges no satisfan cap de les dos necessitat esposades, açò és altra historia. És gust per la natura, ple sol i la sorra o arena com vulguis.
Al tant jo no vull la costa plena de ports ni tant sols el que està a mig començar o sivols més optimista aquell que ja tenin en marxa, un de ben “polit” i que no saben si s’acabarà. Van vendre que no hi huaria impacte… Convido a qualsevol que passeja per aquesta Plaça que doni una ullada al diquet de son Blanc, així com a la nova montanya apareguda sense permís dels vesins de son Oleo que és en realitat on es fa el mini dic.
Respecte , a com seria rebuda l’estampa estiuenca , de gais i lesbianes omplint les nostres platges pelss grans defensors de totes les iniciatives durant l’estiu, doncs mira tal vegada sigui massa optimista, però com ja hem començat dient que els gais eren un col·lectiu amb gustos refinats i cars aquests als que tu es refereixes estaran encantats perquè aquestes persones que hipoteticament omplirant les nostres platges després ompliran els seus restaurants bars i discoteques. I demanarem més oferta complementària.
Bé hem fa un poc de por. No les gais ni els vells, sinó tota una economia basada en el turisme tot l’any…
Que et fa por el turisme de tot l’any? Si tot és buit i ben buit: carrers, places, hotels, restaurants, cafès, botigues, platges, camins de cavalls…! En quin món vius? És impossible viatjar a Menorca, el passatge és desorbitadament car i no hi ha connexions! L’única manera de poder venir és comprant un paquet turístic de touroperador rebentat de preu i on tot és inclòs. Aquest tipus de turisme solament funciona el mes d’agost i té un immens descrèdit a tota Europa. Obriu els ulls o ofegarem l’economia de la gent que vol treballar i viure a Menorca!
La plaça irònica? Quin Silve més poliforme! de les cites “amb Matilde, mpons i Maite a la vegada! ui, ja em venen al cap fantasies heterolèsbiques!” (Si algú altre hagués escrit açò, la plaça hi tornaria haver foc amb flama viva) a les recomenacions d’insignes il·lustres folcloristes! Sorprenent, per part den Silve i també dena Maite. Les apologies gratuïtes són poc recomenables.
.
I mpons, que segueix conectat al contador del vesí. Açò sí, no amaga de qui és l’energia que utilitza. A més, una lliçó d’economia turístico-menorquina que diu tot el contrari del que proposen els millors economistes, en concret que el citava na Maite fa poc, aquell “l·lustre economista ciutadellenc”. A més, ara, ‘camaleònic’; posseix: “A ca nostra a Menorca”. Sí, si, Maite, sí que ho és irònica la plaça.
Encertada visió, Public Necesari. L’economia del turisme no s’engega amb proclames curtes de mira com la de mpons. “Si tot és buit i ben buit: carrers, places, hotels, restaurants, cafès, botigues, platges, camins de cavalls…! En quin món vius?” (I en quin món deu viure ell!) Però Public necessari, no veus que a l’hivern l’illa és un drama.
.
Que venguin!! ‘golfistes’, mariners amb bermudes blaumarins, amb unes ‘nàutiques’ de voreta blanca, camisa rosa arremengada per davall el colze i engominats i pentinats del front fins el clotell, amb les rayban encletxatdes al front. Però no et preocupis, qui si no poden jugar a golf els dies de tramuntana, farem una reserva ‘estiuenca’, ‘agostera’ (com les reserves marines del nord) on, parapetada, a la platga de son Bou no hi tocarà n’Eol nòrdic, ni els núvols lletjos de color, i hi aplicarem una temperatura pròpia del dia de la Mare de Déu d’Agost. (patrona del turisme de tot l’any). Tranquil, Public ncessari, que al nou dic de son Blanc hi posaren un contraforç (un altre dic) per frenar les ponentades perquè no malmetin el iots.
Amb turisme tot l’any, és evident que el meló de platge haurà de ser també ‘melo de tot l’any’.
.
Salut i ironia…
Menorquit, cada bugada perds un llençol…
Bravo! “Poliformisme”, sí, en lloc d’uniformisme. Camaleons, sí, amb capacitat d’empatia i d’adaptació al medi, sense cucales ni camuflatges, capaços de reconèixer-se en els altres. Em reconec en tu respecte de la font on tots dos bevem, d’allà on tots dos traiem la força, però, mpons, efectivament “no amaga de qui és l’energia que utilitza”. Molt ben dit, si senyor! I fins i tot a costa de la paciència converteixes la bona voluntat en verí. No menyspreeu mai els sentiments com a font de coneixement, no ho fagueu!
.
Sí, sí, passeu, passeu, sigueu benvinguts! Turistes, estrangers, veniu! Immigrants, resteu! No ens deixeu tot sols amb els menorquins!
Estimada lina:
No cal perdre el sentit de l’humor!! Crec que poc importen els llençols que perdi aquest camuflat menorquí; decrèpit d’esperances. Ja ho veus! que la ironia serveix només en i per a determinats estereotips, bufons de ‘bombo i platillo’. Llibertat, és clar, en el mateix grau que pugui tenir la meva.
.
“Camaleons, sí, amb capacitat d’empatia i d’adaptació al medi”, perfecte la definició. D’aquí que seguem incapaços de projectar quelcom d’estabilitat futura. O bé, que potser el futur no existeix i cal viure el present a carn viva. Tria l’opció. Jo m’estalonaré en la poesia d’un alaiorenc il·lustre, Ponç Pons:
.
“Somii aquell son Bou immens d’infant
M’estic fent vell i torn a llegir Shakespeare”.
.
Hi ha una Menorca denunciada de fa temps per adoptar actituds camaleòniques “sense cucales”:
.
“… Ja no hi ha vogamarins als penyals de Fornells
S’omplen totes les cales de bars i de murs
La llum grega es tenyeix de renous d’asfalts
L’idioma en què escric no l’entenen ni els morts”.
.
Són, potser, lina, formes d’entendre la vida. Respectables les altres aquí expressades, però deixa’m el darrer bri de llibertat per oposar-m’hi.
.
Mentre uns veuen l’antidot menorquí en la prostitució territorial, altres, com el poeta d’Alaior, veuen:
.
Al pou sec hi ha enderrocs però brillen els brucs
Som indignes del do d’haver estat menorquins”.
.
I que parli el cor… i no els touroperadors:
.
“…La llavor lliure d’una ànima,
l’adéu d’un home sol,
damunt cada illa una llàgrima,
al fons del cor el teu nom”
.
Tot i així, estimada lina, un gran home, tot i ser curt d’estatura, i mestre de la ironia, ja deia, nostàlgic, que cal no perdre l’humor “entremig d’un món entristit i complicat”. Ho va escriure Miquel Anglada. I aquesta és la raó d’existir, tot i perdre llençols de tant en tant. No t’ofenguis.
.
(Fragments poètics d’ “El salobre” (Ponç Pons)
Aahhh!! i no et creguis, lina, allò de que “la paciència converteix la bona voluntat en verí”, és una solemne mentida. El que passa és que als qui només viuen ben lubricats i amb cames enfortides de passetjar per les platges, la paciència els ofega.
Lina perquè dius a Menorquit que de cada vegada perdem un llançol? tla vegada som un poc curt però no l’entès.
Podries fer-me un petit resum?
amb es no estar registrats aquí, com sabeu qui es qui?
Maite ,
no et costaria gens exigir un registre.
Jo son en Nom Necessari i em vaig sentir molt malament quan algú em va plagiar posant el meu nik, el qual, amb el registre, seria personal exclussiu.
Perdó,
que quedi clar que jo en aquest tema no hi he participat, per sort.
Veig que fins i tot amb una adreça electrònica falsa es pot escriure aquí.
No se…
lili, ets Nom Necessari? Si ho ets, ja fa temps que entres al bloc, i supòs que sabies que amb una adreça electrònica falsa es pot escriure aquí. Fins ara, tothom havia respectat el nik dels altres. De fet, ha sortit un “püblic necessari” que jo no havia relacionat amb “Nom necessari”. Exigir un registre? No sé…
No no, a veure si ens entenem,
Jo no ho dic per en “public necessari”, no, el que em va semblar malament va ser quan, fa uns dies, em van copiar -textualment- el meu nik de “Nom Necessari”.
.
I és que clar, és tan fàcil aquí el fer-se passar un per un altre…
.
Jo he participat a altres fòrums de debat a la xarxa i t’ho dic per experiència, Maite: on no tenies l’obligació de registrar-te era un autèntic desgavell i em donaven ganes de no tornar-hi entrar.
.
M’agrada el teu bloc, Maite, i pens que seria una llàstima que te’l malbaratessin aquells qui, -no entenc perquè- volen amagar la seva adreça electrònica, la qual, es de suposar que tu mantindries en l’anonimat.
.
Fins i tot dubto de si és prou legal açò de deixar publicar a qui dona tan poques referències…
.
Pensa-t’ho, Maite, el teu bloc no és cap plaça, per molt que t’ho digui na Matilde.
.
Bona nit.
.
Nom necessari, podries concretar quin és el comentari que es va fer amb el teu nick i que tu dius que no vas escriure?
Sí que t’ho puc dir, clar que sí, només ho he d’anar a cercar uns quants temes enrere…
.
Però açò quina importància té per ningú?
I què té a veure amb el tema que t’he exposat del registre o no obligatori?
.
Bé, mira va ser aquest, ja saps que jo també a vegades havia posat l’interrogant:
# Nom necessari? Escrit el 06 Mar 2009 a les 0:23
Uff, com ell, s’ha entès perfectament el que penses no importa que rebufis, n’Antònia Salord pensa el mateix “sa democràcia es nostra”.
.
…I ja sé que potser no té importància aquest breu comentari, però crec lògic que a cadascú se’l pugui tenir només pel que diu ell.