Dia 1 d’abril és, a Menorca, el dia d’enganar. I, com sol ser habitual, a la premsa d’avui hem pogut llegir una sèrie de notícies que només pretenien això, enganar el personal i fer-lo riure una estona. Està bé no perdre les tradicions. Ara, sincerament, de cada any em costa més discernir la notícia vertadera de la falsa. És preocupant, ho sé, però tenc el consol de no ser l’única a qui li passa. Avui dematí, un company de consistori m’explicava d’una persona que trobava que, així mateix, a l’ajuntament, s’havien passat amb això de l’austeritat: mira que llevar els focs artificials de Sant Joan! Ho havia llegit a la premsa i s’ho havia (mig) cregut. Esperem que, certament, sigui una broma, hem conclòs, els dos, rient. A aquests extrems hem arribat.
En aquest sentit, m’ha vingut a la memòria que, l’any passat, dia 2 d’abril, en plena pre-campanya electoral, el candidat del PP i avui alcalde, va llançar la idea de posar unes escales mecàniques i un ascensor per connectar Dalt Sa Quintana amb la plaça des Born. La premsa no la va voler publicar dia 1 perquè era evident que la gent es pensaria que era una broma. I era una proposta seriosa. Si, a més, era un engany, el temps ens ho anirà demostrant.
Així les coses, jo ja m’ho crec tot. Què voleu que us digui. La realitat és, de vegades, tan esperpèntica, que ja res no em sorprèn. Sense anar més enfora, a la premsa nacional, avui hi havia, també, aquestes notícies, totes ben certes: 340 passatgers de Clickair van perdre ahir el seu vol com a conseqüència d’un error informàtic en la interpretació del canvi d’hora; el govern autoritza els cubans a allotjar-se als grans hotels de turistes si paguen en pesos convertibles; el fill de Sarkozy, de 21 anys i sense experiència política, es converteix en el responsable de la UMP a Neully-sur-Seine i haurà de reunificar la fracturada dreta local; descontaminar el pantà de Flix costarà 155 milions d’euros; en llibertat per tercer cop un lladre acusat de 64 robatoris; la COPE denuncia una magistrada per fer servir el gallec…
La realitat supera, sens dubte, la ficció. D’aquí el meu desconcert en dies com avui. Tot plegat, patètic.