Un dels reptes més grans que té la humanitat és, sens dubte, la lluita contra el canvi climàtic. I ja no valen excuses: no és una fosca perspectiva de futur sinó una crua realitat. En aquest sentit, la setmana ha estat intensa. Dilluns, se celebrava la Cimera pel Clima a la seu de Nacions Unides a Nova York, amb la voluntat, d’una banda, d’aconseguir la implicació de la societat per revertir una situació dramàtica i, de l’altra banda, d’accelerar la implementació de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. Avui, dia 27 de setembre, hi ha convocada la Vaga pel Clima en què està previst que milions de ciutadans d’arreu del món es mobilitzin perquè, com diu Greta Thunberg: “Cada persona compta: Igual que cadascuna de les emissions compta. Cada quilo. Tot compta. Per tant, sisplau, tracteu la crisi climàtica com la crisi greu que és i doneu-nos un futur als joves. Les nostres vides són a les nostres mans.”

Menorca va ser declarada el 1993 Reserva de Biosfera per la UNESCO i, com a tal, vol estar present en l’aliança global per a la mitigació del canvi climàtic, tot apostant per avançar de forma decidida cap a la sostenibilitat. Per açò, en la sessió plenària de dia 23 de setembre, vam declarar la situació d’emergència climàtica en què es troba el planeta, i vam assumir l’adopció de mesures de forma activa per fer-hi front, intentant contribuir a la necessitat de mitigació dels efectes del canvi climàtic, i als objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

És evident que el canvi climàtic no només es tradueix en un escalfament global, sinó també en un clima caracteritzat per una gran inestabilitat, amb esdeveniments climàtics extrems, tant en magnitud com freqüència, com s’està comprovant en els darrers anys amb sequeres, ones de calor, gelades extremes, inundacions, etc. A les Illes Balears, segons l’estudi publicat aquest any pel Laboratori interciplinari de Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears “El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i prevists, els impactes i la necessitat d’emprendre la transició energètica”[1], l’augment de temperatures ha estat superior a la mitjana mundial, amb un augment en 40 anys de 1,75ºC les màximes i 1,50ºC les mínimes. Segons el mateix estudi, la projecció de l’evolució del clima a les Illes Balears durant el segle XXI mostra que, sota un escenari pessimista en que no es reduïssin els nivells actuals d’emissions, la temperatura pujaria entre 3 i 5 ºC entre el 2010 i el 2100.

A Menorca, aquests impactes generalitzats es traduiran en una afectació a molts nivells: reducció d’alzinar; salinització de les zones humides; augment de l’erosió a platges i sistemes dunars; reducció del 10 al 20% de la pluja anual; augment del 3% en la mortalitat per onades de calor per cada grau que pugui la temperatura màxima; importants pèrdues pel sector agrícola a causa del menor rendiment dels cultius; una menor productivitat pesquera a causa de l’augment de la temperatura, etc, etc.

És per tot açò, i esperonats per una la societat civil cada cop més implicada en la lluita contra el canvi climàtic i més exigent amb els governs i institucions polítiques en la demanda d’accions concretes i efectives, que el Consell Insular de Menorca s’ha compromès a fer difusió i divulgació a la població de la problemàtica inherent a la crisi climàtica, així com de les mesures adoptables a nivell local per contribuir a la prevenció i mitigació dels seus impactes.

D’altra banda, prioritzarem l’adopció de les mesures necessàries contemplades en el Pla d’acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025) per assolir els objectius descrits en matèria de prevenció, mitigació i adaptació als impactes del canvi climàtic: millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en tots els sectors, afavorint la reducció de consum, la seva reutilització i incrementant la qualitat de l’aigua; reduir substancialment la generació de residus i incrementar l’aprofitament de recursos mitjançant la prevenció, la reducció, la reutilització, la preparació per a la reutilització i el reciclatge; augmentar substancialment l’eficiència energètica i el percentatge
d’autoproveïment energètic procedent de fonts renovables…

Finalment, el Consell Insular de Menorca perseguirà els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’Estratègia Menorca 2030, mitjançant les accions concretes que planteja, especialment amb aquelles amb un major impacte de reducció d’emissions: incrementar la penetració d’energies renovables en el sistema energètic de Menorca;  fomentar l’autoconsum en edificis, apropant la producció a la demanda i implicant a la població; promoure el transport públic i la mobilitat elèctrica mitjançant la creació d’una infraestructura de recàrrega eficient; crear l’oficina d’impuls Menorca 2030, en què s’assessorarà la població en matèria d’energies renovables i eficiència energètica…

És evident el compromís del Consell Insular de Menorca des de la plena consciència  que, si no s’actua ja, ben prest el canvi climàtic serà irreversible.

________________

[1] Us recomanam consultar el nostre web menorcabiosfera.org on tots els documents citats en aquest article, i molts d’altres, es troben disponibles en línia, i des d’on informam pràcticament a diari de tots els projectes que tenim en marxa a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

• Activitat política
• Sense comentaris

Aquí teniu la intervenció que, com a portaveu del Grup Més per Menorca al Consell Insular, vaig fer ahir a l’acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres i de la nova presidència. La  fotografia que l’acompanya és d’algunes de les persones que integren el projecte de Més per Menorca i que ahir ens van voler -i van poder!- acompanyar. Moltes gràcies!

“En primer lloc, voldria felicitar tots els consellers i conselleres per la seva elecció i, especialment, a Susana Mora, per haver reunit els suports necessaris per ser elegida per presidir aquest Consell Insular de Menorca durant els pròxims quatre anys, suports entre els quals ha comptat amb els tres vots imprescindible dels consellers de Més per Menorca.

I açò és així perquè l’acord de governabilitat al qual s’ha arribat dibuixa un govern de futur, plural, progressista i menorquinista, dins l’estructura del qual Més per Menorca podrà continuar amb la feina iniciada els darrers quatre anys i consolidar projectes beneficiosos per l’illa, desenvolupant els compromisos més importants del nostre programa electoral.

La nova etapa que avui començam és només un punt i a part a la feina feta fins ara. Potser, fins i tot, ni açò: un punt i coma –una pausa breu- només per agafar l’alè necessari per reprendre, amb il·lusió i responsabilitat, els reptes que tenim damunt la taula i que es podrien resumir en una frase: Menorca serà sostenible o no serà, i açò implica economia diversificada; protecció del territori i transició energètica; cohesió social i equitat;  i educació i cultura a l’abast de tots els ciutadans.  Perquè ens hi jugam el futur.

Menorca, idò, necessita d’un govern fort que, des de la suma dels partits que l’integren, pugui donar resposta a allò que els ciutadans han demanat i no defalleixi en l’exercici del paper que ha de tenir el Consell Insular com l’autèntic govern de l’illa, i, per tant, com a primer defensor dels drets i els interessos de tots els menorquins i menorquines, especialment davant les altres administracions d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.

En aquest sentit, com a presidenta, pot estar segura que comptarà amb el suport lleial dels càrrecs de Més per Menorca per tirar endavant l’acord programàtic subscrit, ambiciós i de futur, per a la nostra illa.

Moltes gràcies.”

• Activitat política
• Sense comentaris

Tenir un sistema educatiu excel·lent a l’abast de tothom és un dels eixos principals del projecte de Més per Menorca, conscients que els països més pròspers del món donen una importància cabdal a l’educació.

En aquests moments, els menorquins podem triar dos camins: el del retorn al passat, a les polítiques de conflicte amb la comunitat educativa, de menyspreu cap als docents, de precarietat, de criminalització i denigració de la llengua pròpia…; o agafar el camí que permeti avançar decididament cap a un model educatiu excel·lent perquè la societat sigui més pròspera i justa, cosa que implica igualtat d’oportunitats des de la primera etapa, reducció de ràtios, més possibilitats educatives, més i millor suport a les necessitats especials o impuls clar a la formació professional.

Durant aquest mandat, Més per Menorca ha estat al costat de la comunitat educativa contínuament: entre d’altres iniciatives, ha defensat satisfactòriament el model menorquí d’escoletes i ha impulsat la Comissió 0-3; ha defensat el Pacte Educatiu; ha reivindicat la necessitat de fer una llei educativa pròpia; ha impulsat el Col·legi de docents; ha exigit l’increment del pressupost educatiu per arribar als 1000 milions actuals; a través dels Acords per Menorca, entre Més per Menorca i el Govern de les Illes Balears, hem impulsat el nou centre integrat de formació professional d’hosteleria a Ciutadella, a l’antiga estació marítima del port vell; hem impulsat una profunda democratització del Consell Escolar de les Illes Balears, a través de la modificació de la Llei de consells escolars; els menorquins que estudien a Mallorca són tractats com a residents i no com a turistes en el transport a Palma, gràcies a la nova targeta ciutadana proposada per Més per Menorca, etc, etc.

Però tot açò no és suficient i, durant els pròxims quatre anys hem de continuar millorant el sistema educatiu de les Illes. En aquest sentit, defensarem un augment anual del 10% d’Educació, fet que permetrà, entre d’altres, reduir les ràtios a partir de les propostes dels centres i de les noves formes d’organització recollides en els seus projectes educatius. D’altra banda, continuant amb la feina que hem fet, des del Consell Insular de Menorca, d’impuls d’un model d’escoletes de qualitat, assumim com a pròpies les recomanacions del sector 0-3 i ens comprometem a posar-les en marxa durant els propers anys.

Finalment, proposam més places i més diverses de Formació Professional per millorar les expectatives professionals dels joves i perquè les empreses disposin de personal qualificat que els permeti ser més competitives. A més a més, per preveure i avançar-nos al futur, defensarem l’elaboració del Mapa de la formació professional de les Illes Balears que, amb la col·laboració de patronals, sindicats, associacions professionals i la Universitat, ha d’establir les necessitats formatives per als propers anys en aquest camp.

Com va dir Mandela, “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món” i, convençuts com estam que és així, tenim molt clar que l’educació ha de ser una prioritat perquè és la millor garantia del nostre benestar. No hi ha millor inversió que l’educació.

• Activitat política
• Sense comentaris