En el Ple de dia 18, vam presentar una proposta d’acord per tal d’iniciar una anàlisi profunda del procediment que s’ha seguit, per part de la defensa del CIM respecte a Cesgarden, davant la jurisdicció contenciosa administrativa, a partir de l’informe jurídic encarregat sobre el tema. Proposta que, com resulta evident, tenia la clara voluntat de: 1) saber què ha passat realment i què ens ha duit a una sentència tan dolorosa com aquesta; i 2) analitzar i valorar les accions que se’n puguin derivar quant a la defensa dels interessos del CIM i, per tant, de tots els menorquins. I la vam presentar perquè estam convençuts que els dubtes no resolts sobre aquesta sentència són molts:

1- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, del maig de 2011, referida a la demanda interposada contra el Consell Insular de Menorca per part de Cesgarden SL, posa en evidència la possible comissió d’errors en la estratègia de la defensa, de difícil comprensió.

2- L’acord (“auto”) del Tribunal Suprem de desembre de 2012, pel qual no es va admetre el recurs de cassació contra la sentència anterior va palesar, així mateix, una possible deficient actuació de la defensa.

3- En intervenció en aquest plenari, el passat 11 de setembre de 2013, el President del Consell Insular de Menorca va admetre que el Pla Territorial Insular (PTI) no era el que havia provocat la sentència contrària als interessos de tots els menorquins, pel fet que, en cap cas, no s’havia entrat, per part de la justícia, en els fons de la qüestió, a la vista dels defectes formals que hem comentat més amunt. Agraïm que canviàs d’opinió i se cenyís a la veritat respecte al que va dir per premsa dia 1 de febrer de 2012: “Tadeo podría pedir responsabilidades a quien aprobó el PTI por el caso Cesgarden”.

Així, tal i com el President també va dir, segons consta a l’acta de la Junta de Portaveus de dia 8 de juliol de 2013: “Una cosa és l’execució d’una sentència ferma i l’altra l’anàlisi del procediment que s’ha seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquest segon aspecte, comenta que es va encarregar un informe jurídic a una assessoria externa el resultat del qual podran accedir els portaveus dels grups polítics.” I, efectivament, hem pogut tenir accés a aquest informe jurídic, i pensam que planteja una sèrie de dubtes raonables, així com possibles accions que pot dur a terme el CIM per intentar redreçar la situació.

La nostra pregunta, al Ple del CIM, va ser: com és que no han fet res, amb aquest informe? Se suposa que l’hem demanat i l’hem pagat per actuar, per intentar, en la mesura del possible, reduir l’impacte econòmic de la sentència damunt Menorca. L’informe obre possibilitats que, com a mínim, s’han d’estudiar i la impressió era que l’equip de govern no tenia moltes ganes d’explorar aquestes vies. Ben al contrari, el tema Cesgarden, de moment, només s’ha emprat per fer brega política i llançar acusacions sobre l’oposició, sense acabar de concretar-les.

Tanmateix, la sorpresa –perquè una cosa es fer-se el longuis i l’altra votar en contra d’una proposta assenyada com aquesta- va venir quan el PP va anunciar el seu vot contrari. En principi, segons el senyor Huguet va manifestar, perquè entenia que només ens centràvem en la línia de la defensa i no en l’actuació política, a la qual cosa li vam respondre que no era així i que, a més, per evitar dubtes, acceptaríem qualsevol esmena que ens pogués fer en aquest sentit. Al final, en no acceptar el nostre oferiment, el senyor Huguet va expressar clarament el que pensava, ell i el PP: textualment, va dir que l’oposició no ha de dir a l’equip de govern el que ha de fer! I, així, va tancar el tema.

Ara bé, avui ja hem vist que el senyor Huguet surt pel diari dient que farà o que estudia fer sobre Cesgarden una sèrie d’actuacions. Molt bé. Sigui el que sigui, però, esperam veure els resultats de la seva gestió ben prest. Més prest, si pots ser, que la seva famosa Norma Transitòria. I, si no és demanar molt, no en forma de carta al diari d’un càrrec del PP, que encara que sabem que això dóna molts de punts i ajuda a ascendir de categoria dins el partit (de politòleg-columnista a director insular, per exemple) la importància del tema es mereix, em sembla, un àmbit més institucional.

• Activitat política , El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

Divendres, dia 18, el meu fill i la meva filla no aniran a classe: a casa,  donarem suport a la jornada d’aules buides, organitzada per la FAPMA Menorca. Els motius són prou coneguts: un TIL fet sense tenir en compte el criteri dels experts en aprenentatge de llengües estrangeres; tres expedients a directors per haver aplicar, senzillament, el que marca la llei, això és, complir el que va aprovar el seu Consell Escolar, màxim òrgan de decisió dels centres educatius; o la clara voluntat d’arraconar la llengua catalana de les escoles, l’escollida per un 80% de famílies per al procés d’aprenentatge dels seus fills i filles.

Tanmateix, avui, a tots aquests arguments, n’hi hem d’afegir un que em sembla fonamental i lamentable: la nul·la capacitat de diàleg de la Conselleria d’Educació. Mai no havíem vist una actitud tan prepotent com la que exhibeix el govern Bauzá. Mai, en una democràcia. No escolten els experts, no escolten les famílies, no escolten el clam d’una societat que demana consens i seny. Ni tan sols escolten els jutges!

I no ens hem d’enganyar: en joc, hi ha molt més que un model educatiu. Parlam d’igualtat, de llibertat o de justícia. De dignitat. De democràcia. De tot allò que n’hi ha que -tots sabem qui són, amb noms i llinatges!- voldrien fer desaparèixer. I no ho aconseguiran. De cap manera.  Buidem les aules i que el silenci sigui aclaparador.

• El pensament ordenat/Opinió
• 4 comentaris

(AQUESTA ÉS LA CARTA QUE, AMB NEL MARTÍ, HEM ADREÇAT AL PRESIDENT DEL CIM SANTIAGO TADEO)

Sens dubte, la vaga indefinida dels docents de les Illes ha servit, entre moltes altres coses i molt importants, per saber qui està a favor d’una escola pública de qualitat i en la nostra llengua i qui, amagat darrera la coartada de l’ensenyament de l’anglès –la importància del qual ningú no discuteix-, vol imposar un model educatiu que arraconi la nostra llengua, al preu de davallar aquells continguts impartits en anglès i de provocar la frustració dels professors i alumnes implicats.

Així, davant aquest despropòsit pedagògic, s’han aixecat veus assenyades de tots els colors polítics, fins i tot de càrrecs destacats del PP. Del PP de Mallorca, d’Eivissa i de Formentera. Del de Menorca, encara els esperam. O encara pitjor: quan han obert la boca ha estat per mostrar la seva cara més totalitària i insultant, amb unes paraules que han transcendit l’àmbit purament insular. Vergonyós mèrit. Tanmateix, entre el silenci i l’insult (o la recomanació de la lectura de l’insult, que ve a ser el mateix), hi hauríem de col•locar la d’aquells que, en un exercici de covardia impropi del càrrec que ocupen, han jugat un doble joc que ha acabat per decebre tothom, l’exemple més representatiu del qual seria, sens dubte, el president del Consell Insular de Menorca.

Resulta sorprenent –o no- veure la diferència abismal entre les paraules del President de tots els menorquins –conciliadores sempre- i els seus fets –diametralment oposats-. El mateix Tadeo que manifestava, per escrit, a l’oposició, “el respecte que li mereixen tota la comunitat educativa així com els directors als quals la Conselleria d’Educació ha obert expedient”, és el mateix que va negar, en dues ocasions, la celebració d’un Ple extraordinari per tractar aquesta greu situació i el mateix que, a la tercera, va accedir a incloure el punt a l’ordre del dia del Ple ordinari de setembre per acabar votant en contra de donar suport a la comunitat educativa, de demanar que es tornassin enrere els expedients als directors o, fins i tot, de demanar consens a la Conselleria d’Educació. Evidentment, manifestar-se en contra del TIL, després de tot això, ja era impensable.

Tanmateix, el President Tadeo, el que vota a Menorca, entre declaracions de bones intencions –que no arriben mai aumon- i posat compungit per la situació creada, quan actua com a Diputat Tadeo, a Mallorca, al Parlament, envoltat dels seus, es transforma en un espectador eufòric del TIL, que aplaudeix els que titllen els directors expedientats d’insubordinats; els professors, de manipuladors i catalanistes; i, els pares i mares, d’irresponsables per privar els fills del dret a l’educació. Ni tan sols el president menorquí ha fet el gest dels seus col•legues Isern, a Palma; Serra, a Eivissa; o Ferrer, a Formentera, de demanar que el Govern escolti el carrer i faci un major esforç de diàleg. Tadeo no diu res, ni tan sols per intercedir per qui ha estat expedientat injustament per expressar les seves discrepàncies en la implantació d’un nou model d’escola sense l’aval de pedagogs ni de la comunitat educativa.

El que Menorca esperava de vostè, senyor Tadeo, del seu president, no eren bones paraules: eren fets. Avui, sabem que esperar de vostè qualque tipus d’iniciativa és batre ferro fred. Després de governar durant més de dos anys, l’únic que ha fet fins ara, i continua fent, és carregar les culpes damunt l’anterior govern, o sigui, fer oposició de l’oposició, deixant en evidència la seva nul•la capacitat de lideratge. I, com dèiem al principi, entre moltes altres coses, la vaga de docents l’ha deixat ben retratat: una cara amable i molt bones paraules. Les qualitats que ha de tenir qualsevol venedor o persona que atén de cara al públic. A un president del Consell Insular de Menorca, però, se li demana qualque cosa més.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris