Acció Cultural de Menorca convoca les persones i totes les entitats cíviques de l’illa a la LECTURA del Manifest en defensa de la nostra llengua i contra la política lingüística i cultural del Govern Balear.
Plaça de la Catedral de Ciutadella dissabte dia 14 a les 12 h.
Doneu-hi suport amb la vostra presència.

Manifest per la llengua catalana gener 2011

Les entitats sota-signades, formant part del teixit associatiu menorquí dins l’àmbit de la cultura i el lleure, després d’una anàlisi conjunta de la realitat social actual de la nostra illa i de les Illes Balears en el seu conjunt, coincidim a fer constar:

1.Que el futur de la nostra construcció social ha de basar-se en la qualitat de la nostra cultura, en la ciència, en la tecnologia i en la llengua territorial pròpia del nostre país.

2.Que la llei de normalització lingüística, aprovada per unanimitat del Parlament de les Illes Balears el 30 d’abril de 1986, és un dels eixos principals de la construcció social del nostre país, així com de la cohesió de les nostres illes.

3.Que, per garantir la llibertat dels ciutadans per expressar-se en l’idioma oficial que vulguin, correspon a l’Administració l’obligació de respondre en la llengua elegida pel ciutadà.

4.Que la comunitat de llengua i cultura catalanes és subjecte de drets col·lectius reconeguts internacionalment.

5.Que l’onada immigratòria, especialment forta durant les tres darreres dècades, ha incidit en la davallada en l’ús del català, especialment a les zones més poblades; però també podria ser font de nova vitalitat per al català si els illencs tinguéssim, com a societat d’acollida, la capacitat d’integració que hem tingut en altres conjuntures passades.

6.Que en aquest camí obert i dinàmic, l’escola ha estat i ha de poder continuar sent, juntament amb els mitjans de comunicació, un àmbit eficaç d’integració i de progrés social.

7.Que correspon a les institucions d’autogovern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia (llei orgànica de l’Estat) impulsar i liderar l’adhesió de la ciutadania a aquests principis, que enforteixen les característiques de nacionalitat de les Illes Balears, i, d’entre elles, la més important: el català, la nostra llengua pròpia.

Constatam, així mateix, que les mesures de l’actual Govern de les Illes Balears, presidit pel M.Hble. José R. Bauzá són clarament insuficients sinó greument contràries per als objectius anteriorment expressats. En especial, qualificam de molt preocupants les mesures que s’anuncien i algunes que ja s’estan adoptant en política lingüística . I açò pels motius que a continuació s’exposen:

A)Incompliments palesos de la Llei de Normalització Lingüística i d’algunes normatives que en deriven, com ara el Decret d’Ús del català en l’Administració o el canvi en la llei de la Funció Pública, que implica la desaparició del requisit lingüístic en els funcionaris.

B)Doble xarxa escolar per raó de llengua i retrocés del català com a llengua vehicular de l’ensenyament; manca d’exigència del català per accedir al concurs de trasllats.

C)Bilingüització diglòssica dels mitjans de comunicació públics (IB 3), amb superior presència del castellà a la ràdio i televisió a la graella de programació i amb pel·lícules doblades en castellà.

D)Decisions contràries a la normativa en matèria de topònims.

E)Retirada del suport a la Premsa en català i a l’Escola d’Estiu.

F)Eliminació dels programes de suport a l’ensenyament de la llengua catalana en els nivells bàsics del sistema educatiu i de la dinamització social en català (PAIRE, ESEL, Reciclatge…

G)Greu retallada en general a l’associacionisme cultural i cívic mentre es mantenen subvencions milionàries a esdeveniments d’escassa o nul·la rendibilitat social.

H)I, en general, amb les seus decisions el Govern Balear, en tost de deixar la llengua fora de la contesa política, li dóna una centralitat negativa, la qual cosa fa del català un indesitjable element de polèmica que li procura descrèdit i en desactiva l’adhesió ciutadana.

La nostra crida a la societat neix de la consciència que cal més que mai afirmar els principis per a la convivència en la diversitat, com els continguts a la Declaració Universal de Drets Lingüístics (1996), no renunciar als nostres drets ni fer cap pas enrere en els avenços assolits.

Ens adreçam, idò:

Al poble de Menorca, perquè sàpiga que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.

Als nostres representants polítics i a les nostres institucions d’autogovern, perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i rectifiquin en el camí del diàleg i el consens que no s’hauria de veure trencat per polítiques radicals i extremistes d’alguns sectors dels qui manen.

I a tots els qui aspiren a construir una societat equitativa i sostenible, respectuosa amb la diversitat lingüística, cultural i nacional.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris

Tal dia com avui, l’any 1940, naixia Joan Solà, filòleg i lingüista que dedicà la seva vida a l’estudi i a la divulgació de la llengua. I, avui, més que mai, se’m fan necessàries les seves paraules. Hem de plantar cara perquè, com va dir el poeta menorquí Ponç Pons, no tenim “més heretat patrimoni o pervindre / que la llengua on perdura el record d’una terra”.

No defallim. Aquí tenim les paraules del mestre Solà:

“Jo voldria dir-los tres principis que a mi em funcionen prou bé:

Principi de no-agressivitat. No ens hem d’enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.

Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d’agressivitat, d’incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.

Principi d’exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d’exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s’han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres.

Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o responsabilitat, sense posar-s’hi pedres al fetge: simplement apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d’Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l’aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne.

I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s’hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.”

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 7 comentaris

Acabam de començar un nou any, moment que predisposa a fer balanç del que deixam endarrere. Balanç polític, per exemple, del primer mig any de govern del Consell Insular de Menorca. Sense ànim d’exhaustivitat –l’espai no ho permet- i, per tant, dirigint la mirada només cap a un aspecte que em sembla, però, fonamental: la capacitat de diàleg, d’arribar a acords, dels polítics que representam els menorquins i menorquines que saben que, més que mai, és important tenir un govern fort que els ajudi a sortir de la difícil situació que vivim. I, en aquest sentit, estic convençuda que la fortalesa d’un govern no rau tant en la quantitat de vots que ha rebut sinó en les formes amb què administra aquest suport.

Així, resulta difícil entendre com, en aquests sis mesos, el govern del PP del Consell de Menorca hagi pogut votar en contra d’una sèrie de propostes positives i gens “ideològiques” que hem presentat des del PSM més per Menorca, contradient el seu propi programa electoral (un compromís amb la ciutadania?), pel que fa a voluntat de consens, i, sobretot, oferint una imatge de prepotència que en res no beneficia la nostra illa. Repassem aquestes propostes:

1.    Impulsar un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa. Es tracta d’una proposta que parteix de dos principis que, més que mai, són fonamentals: planificació i suma d’esforços de les administracions.

2.    Crear d’una comissió específica que s’encarregui d’elaborar els criteris que han de regir l’elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d’especial conservació de l’illa, Llocs d’importància comunitària (LICS) i Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS), per tal de definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius. Tot i que la competència és del Govern de les Illes Balears, qui millor coneix les problemàtiques de cada zona és qui les viu de més a prop –els menorquins-, d’aquí la proposta.

3.    Incloure en el debat sobre el full de ruta turístic que el Consell està fent, els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles i, evidentment, els partits polítics de l’oposició, amb la voluntat de poder fer aportacions a l’hora de marcar el camí a seguir en un sector, el turístic, estràtegic per a l’economia de Menorca.

4.    Promoure un pacte insular, liderat pel Consell i, amb participació, entre d’altres, dels ajuntaments de l’illa, per planificar i definir el contingut i la ubicació dels diferents equipaments amb què Menorca hauria de comptar en un futur pròxim, amb arguments i vetlant sempre perquè tots els ciutadans de Menorca, siguin del municipi que siguin, se sentin escoltats, en referència al parador turístic i a l’escola d’hoteleria.

5.    Finalment, cal recordar que es va aprovar el desistiment del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials per la via d’urgència i sense que l’oposició estigués convenientment informada. O que es van reduir freqüències de transport públic terrestre i es van apujar els preus dels abonaments sense informar els usuaris i amb informes contraris. I, finalment, que han exclòs l’oposició de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric i que, fins i tot, van rebutjar incloure-hi dos vocals tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc), en la seva representació per tal de poder estar informats dels temes que s’hi tracten.

Així les coses, acaba de començar el 2012, un any que serà difícil i en què la ciutadania demanarà, més que mai, sentit de la responsabilitat als seus representants polítics. Evidentment que qui governa té la capacitat de decidir i executar, de la mateixa manera que qui està a l’oposició ha de saber fer un seguiment rigorós de l’acció de govern i no li ha de tremolar la veu quan es tracti de denunciar actuacions que creu equivocades. Aquesta és la base del nostre sistema democràtic. Tanmateix, hi ha temes, molts, que van més enllà d’ideologies i que responen, senzillament, a una voluntat de planificació, de diàleg, d’informació i de participació i que s’haurien de poder tirar endavant més enllà de les sigles del partit que les presenti. Aquest és el meu desig –polític- per al 2012.

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari