La polèmica visita que la ministra Leire Pajín ha fet a l’Illa de Llatzaret, ubicada a l’entrada del port de Maó, un conjunt arquitectònic de gran valor monumental i històric, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural el 1993, ha destapat un tema que, més enllà del fet desafortunat, pens que és del tot inadmissible: els privilegis que certs funcionaris i càrrecs públics d’alguns ministeris tenen de poder estiuejar, a uns preus ridículs, en residències privilegiades, barrades a la resta de mortals.
Si feim un poc d’història, pel que he pogut esbrinar, a principis del segle XX, tots els països estaven obligats a tenir un llatzaret. En el cas d’Espanya, va ser l’ubicat al port de Maó i avui motiu de polèmica. Tanmateix, amb els anys, aquesta obligatorietat va desaparèixer i, ja després de la guerra civil espanyola, se li va donar l’ús de residència d’estiueig, restringida a funcionaris del Ministeri de Sanitat. No és l’únic cas: els membres de les forces armades, per exemple, tenen residències d’estiu, a uns 35€, pensió completa, per persona i dia, a Alacant o Benidorm.
Resulta evident, per tant, que el fons de la qüestió, al meu parer, no és tant l’estada de la ministra al Llatzaret sinó el fet que, atès l’inqüestionable valor paisatgístic i patrimonial de l’Illa de Llatzaret, és injustificable l’ús “reservat” i “privilegiat” d’un espai i unes instal•lacions públiques. Per això, no és suficient el conveni signat entre el Govern de Menorca i el Ministeri de Sanitat que permet visites guiades a l’illa durant uns mesos a l’any: és indispensable que aquesta illa dins l’illa de Menorca passi a ser un espai d’ús públic destinat als esdeveniments socials i culturals i al gaudiment tant de la població menorquina com dels visitants.
L’Illa de Llatzaret ha de ser un element revulsiu en la destinació de Menorca com a producte-destí turístic. I açò no es resol amb convenis que al final s’incompleixen sinó amb la gestió d’un recurs propi, açò és amb la titularitat (avui del Ministeri de Sanitat) i la gestió de l’illa del Port de Maó per la màxima institució menorquina, el Consell de Menorca, a la qual li corresponen segons l’Estatut d’Autonomia l’execució de les competències pròpies de Cultura, Patrimoni i Turisme. Sens dubte, la millor manera d’acabar amb uns privilegis que encara fan olor de franquisme.
