A Jordi Teixidor, In Memoriam.
SOUL DE LES CALAMITATS PÚBLIQUES
Si cau a la nostra vila
una gran calamitat,
uns pocs se’n beneficien
mentre molts han d’encaixar.
Tu i jo preguntaríem
com es pot solucionar,
i ells calculen de seguida
quants diners poden guanyar.
Si a la vila vénen rates
tal com és el cas ací,
quan se t’han ficat a casa
vol dir que no pots dormir.
Però uns quants en canvi canten:
“Com deia el meu padrí,
si et fan nosa les mates,
compra ratera i verí.”
La pesta la vila delma
i causa gran mortaldat:
sense ni fer la maleta
fugiran de la ciutat.
Tu i jo, la mare i l’avi,
estarem contaminats
i ens vendran escapularis
això sí, garantitzats.
Quan la fam ens amenaça
i ens grinyolen els budells,
per a tots no vol dir gana:
tu badalles, no pas ells.
A mi em fan figa les cames,
a tu ja et cauen les dents
però s’inflen les butxaques
dels qui venen aliments.
Per als qui han de portar les armes
la guerra vol dir morir,
per als qui les han fabricades
la guerra vol dir profit.
“La guerra ja dura massa”
repetim tu i jo ensems,
i els que en treuen cullerada,
com més dura més contents.
- El pensament ordenat/Opinió
- 4 comentaris
Com diu el refran castellá, “a rio revuelto ganancia de pescadores”
Per altre banda,El retaule del flautista,una obre molt bona,els seus interpretes al 1973,uns valents que be es mereixen un aplauso. En l’epoca que es va fer, en Franco,encara firmava sentencies de mort.
Que bo veure es “calepo” cantant…una pasada.
Trob que de aquella epoca nomes hi qued jo-en aquet blog-.
L’obra d’El retaule del flautista se situa durant el segle XIV.
En aquella època l’organització social era diferent de l’actual, i l’església i tot allò relacionat amb Déu i la religió cristiana era molt important. La persona més poderosa era Déu; per sota seu hi havia l’església, la qual el representava, i estava composta pel Papa, Cardenals, Bisbes, Rectors i Capellans.
Per sota hi havia els reis, nobles, comptes, i els burgmestres; aquests últims eren els alcaldes dels pobles i ciutats, i a més tenien la màxima autoritat civil.
La milícia (el poder militar) eren aquells soldats que en temps de guerra, es quedaven als pobles i a les ciutats per protegir-les. Estava al servei del burgmestre.
L’agutzil (el poder executiu) era com un policia que estava a les ciutats i que igual que la milícia, estava al servei del burgmestre.
Els regidors (el poder polític), els propietaris dels magatzems, de les botigues, etc. Normalment eren els rics del poble o de la ciutat.
Els síndics (el poder econòmic) eren els representants dels gremis.
A sota de tot, hi havia la gent del poble, la part més pobra. Estava composta per pagesos, peons, carnissers, peixaters, artesans… un altre societat que no te res que veure amb sa que hi ha ara…… (¿)
El retaule va ser, sobretot, en ple franquisme, una obra valenta (com valents van ser tots els actors que la van interpretar) que tenia, en paraules de Xavier Fàbregues aquests propòsits: “la denúncia de la corrupció en els afers públics, el pacte entre clergat i milícia, i la ineficàcia d’un poder civil vacil·lant però sotmès, en definitiva, a la voluntat dels poderosos”. Quasi res!