Ja hem pogut veure l’eclipsi total de sol, un privilegi reservat a manco de l’u per cent de la població que no va a cercar-lo fora de casa, i el món no s’ha acabat. La realitat torna a imposar-se, diàfana i rotunda. L’aeroport de Menorca va tornar a batre el rècord de passatgers durant el mes de juliol; els aqüífers estan al límit, i la població de l’illa, i no només, clama contra la saturació turística. Mentrestant, els dirigents polítics parlen de diversificar l’economia per fugir del monocultiu turístic i de la necessitat d’estalviar aigua, però posen una multa ridícula de 5700€ a un hotel “sostenible” de 3000€ la nit per extreure aigua d’un pou il·legal. La calor asfixiant no dona treva i, any rere any, supera límits que ens semblaven impossibles. I encara hi ha qui nega el canvi climàtic…

Segurament, es recordarà l’estiu del 2026 per l’eclipsi total de sol. També ho hauria de ser pel terratrèmol de Veneçuela, que ha provocat una autèntica catàstrofe humanitària amb milers de morts i de ferits, i el de Colòmbia, no tan devastador però també amb centenars de víctimes. O per l’arribada massiva d’immigrants a Ceuta, davant la passivitat, per dir-ho d’alguna manera, de les autoritats marroquines i la polèmica per l’actuació dels serveis secrets espanyols, amb més d’un centenar de morts, la majoria joves. O per la mort d’una dona (una altra: fins quan?) a mans de la seva exparella, els dos guàrdies civils, a qui l’home ja havia agredit anteriorment, i a la qual havien aplicat unes mesures de protecció clarament insuficients, i encara n’hi ha que neguen la violència masclista. I podria continuar: incendis que han arrasat entorns naturals que costarà recuperar, l’àtic de la presidenta de Madrid comprat amb fons públics…

L’estiu avança ràpid i la meva realitat és, en aquest moment, la lectura de vint-i-cinc novel·les que he de valorar com a jurat d’un premi literari. Com que es tracta d’obra publicada, he fet descobriments molt interessants, he llegit títols que per iniciativa pròpia no hauria fet mai i he tingut l’oportunitat de treure’n algun pendent de la llarga llista que no puc evitar de fer i que cada dia creix un poc més. Vist el panorama, llegir tranquil·la a casa davant el ventilador em sembla un privilegi a l’alçada, com a mínim, del de poder veure un eclipsi total de sol.

(Article publicat al diari Menorca de dia 16 d’agost de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Fa una setmana, els carrers de Palma es van omplir de veus que clamaven contra el turisme massiu que ha duit ‘Mallorca al límit’, el lema de la manifestació. Segons l’entitat organitzadora, Menys Turisme, Més Vida,  eren 70.000 persones, 25.000 segons la policia. Sigui com sigui, va ser una manifestació multitudinària, que posa en evidència el grau de cansament de la societat illenca que veu com any rere any la massificació turística no fa més que créixer amb tot el que representa: destrucció del territori, crisi de l’habitatge, sobreexplotació dels  recursos naturals, pèrdua de qualitat de vida…, una situació que es pot fer extensible a la resta d’Illes i que, a la nostra, ha catalitzat amb èxit el col·lectiu Via Menorca. Aquesta és, hauria d’haver estat, la gran notícia del dia. Una mobilització històrica que ens permet mirar el futur amb esperança. Tanmateix, l’actuació absolutament desmesurada de la policia, carregant amb violència contra ciutadans que es manifestaven pacíficament i periodistes que feien la seva feina, es va convertir en la gran protagonista de la jornada. Al Consolat de Mar devien respirar alleugerits, sobretot, perquè el delegat del govern espanyol a les Illes, i per tant responsable dels cossos de seguretat que van dur terme la lamentable actuació, és un socialista.

Així, la violència va tapar una jornada reivindicativa que va aconseguir mobilitzar la societat mallorquina i que va transcórrer sense cap incident fins que, al final, la policia va barrar el pas als manifestants i van començar les càrregues. És evident que els que governen a Madrid han de donar explicacions d’una violència policial absolutament injustificada, els afectats de la qual es plantegen, quan escric aquestes retxes, de dur al jutjat, encara que la confiança en la justícia sigui la que és. Ara bé, convé que no ens desviem del tema i el tema és què pensa fer el PP per aturar la massificació, més enllà de donar les culpes als altres (sí, l’esquerra va estar dos anys a derogar una Llei Delgado que era sinònim de destrucció del territori i creixement sense límits, d’açò ja en fa deu). Què pensa fer el PP, més enllà d’amagar-se darrere l’actuació de la policia. Què pensa fer el PP, més enllà de paraules buides que no van acompanyades de fets. Què pensa fer el PP per donar resposta a un clam ciutadà sense precedents que, de no ser atès, no farà més que créixer. Què pensa fer el PP per acabar amb una situació que ha arribat al límit. De la paciència dels ciutadans, sobretot.

(Article publicat al diari Menorca de dia 2 d’agost de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

(Imatge Institut d’Estudis Espacials de Catalunay IEEC)

No faré cap descobriment si dic que dia 12 d’agost es produirà un eclipsi de sol, o sigui que la lluna l’ocultarà totalment, fet que serà visible poc abans que es pongui a Menorca, un dels pocs llocs al món en què el fenomen es podrà veure en la seva totalitat. Es tracta d’un esdeveniment que fins d’aquí a devers cents cinquanta anys no tornarà a passar a l’illa, cosa que ens fa, a tots que els que el podrem veure, uns privilegiats. Segons el professor Antoni Liz, a Menorca, els darrers eclipsis totals van ser el 1539 (100%) i el 1905 (d’un 99%), a més dels quatre d’anulars que s’han vist a l’illa al llarg dels temps. La repercussió que ha tingut i tindrà aquest fet m’ha recordat que els anys 1985 i 1986, quan estudiava a Barcelona, tothom parlava del cometa Halley i, fins i tot, es van obrir unes galeries amb aquest nom. Tot i que no va ser un esdeveniment tan important com l’eclipsi de sol total, el fet que aquest cometa es conegui des de l’antiguitat i sigui prou brillant per poder ser vist a simple vista, el feia especial. A més, com que passa cada setanta-sis anys, hi ha gent que el pot veure dues vegades durant la seva vida. No crec que sigui el meu cas. 

Així, és evident que els fenòmens astronòmics són, com a mínim, recordats per les persones que els han vist i, fins i tot, n’hi ha que els viuen amb autèntica passió. Són els caçadors d’eclipsis, observadors o estudiosos que viatgen per tot el món per viure el fenomen en directe. Cada eclipsi és una experiència personal diferent però el que els fa certament especials i els uneix és l’instant en què la lluna tapa totalment el sol i es produeix un canvi brusc en la natura: foscor, aire més fresc, animals desorientats, silenci absolut. Josep Masalles, una de les persones que ha vist més eclipsis del món, va explicar a 3Cat que a cada lloc es viuen de manera diferent: a Myanmar, ni tan sols sabien que l’endemà n’hi hauria un; a l’Iran, la plaça d’Isfahan era plena de gent resant en el moment del fenomen; els indis de Nou Mèxicli van explicar que no l’observaven perquè consideraven que els treia l’energia; o els aborígens d’Austràlia -que consideren que la lluna és una dona i el sol, un home- creien que l’eclipsi era un moment íntim i que per això no el podien mirar.

Sigui com sigui, d’aquí a pocs dies podrem viure l’experiència de veure un eclipsi total de sol des de diversos indrets de Menorca. Molts, ja tenim a casa les ulleres que ens permetran mirar-lo de manera segura. Sense por i, sobretot, amb molt de seny.

(Article publicat al diari Menorca de dia 19 de juliol de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris