És ben possible que, en llegir el títol d’aquest article, a més d’un lector li hagi vingut al cap l’expressió anar de vint-i-un botó, anar ben mudat, una dita, vull creure que encara ben viva, d’arreu dels Països Catalans que, segons Joan Amades, té l’origen «en el vestit de gala dels guardes nocturns, els quals damunt d’una mena de levita duen un pitral en forma de bacallà, amb tres rengleres de set botons cada una, que no corden res. Ironia per la majestuositat del vestir en un càrrec tan poc important».
Tanmateix, el vint-i-un del títol no fa referència a botons sinó a la campanya ‘Mantenc el català: repte 21 dies’, coordinada per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), amb la col·laboració de l’IEC, Mantinc el català, No em Canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà, que es va dur a terme fa unes setmanes. Com haureu pogut intuir, és una crida als catalanoparlants a no canviar de llengua quan algú se’ns adreça en una altra o quan pensam que el nostre interlocutor no entén el català. La valoració que s’ha fet de l’experiència és ben positiva perquè hi ha molta gent que, encara que no el parli, entén perfectament el català o que el vol aprendre i no ho pot fer perquè ningú s’hi adreça en aquesta llengua. I per què el repte dura durant vint-i-un dies, us demanareu. Idò, la resposta és clara: perquè està demostrat que, per establir un nou hàbit, l’hem d’haver mantingut, com a mínim, durant aquest temps concret. Per tant, és una manera de garantir la continuïtat de la iniciativa més enllà de la campanya.
L’altra cara de la moneda són els vint-i-un milions del pressupost que el Govern Balear dedicarà al Pla de segregació lingüística, una mesura que va, clarament, en contra de la llengua catalana a l’ensenyament i que, per segon any consecutiu (tot i ser un “pla pilot”) ha tornat a ser un fracàs: un 80,5% de famílies, un 91,6% a Menorca, han optat pel català com a llengua d’ensenyament. D’altra banda, només s’hi han adherit el 4,3% dels centres de les Illes, cap de públic i cap de Menorca. Ara bé, aquesta minoria disposarà de vint-i-un milions d’euros per fer recular encara un poc més la llengua catalana, la nostra llengua pròpia segons l’Estatut, i la que els nostres representants, siguin del color que siguin, tenen l’obligació de preservar i fer créixer. Vint-i-un milions que, sense moure’ns de l’àmbit educatiu, es podrien emprar per millorar equipaments, climatitzar aules, augmentar plantilles, davallar ràtios…
Finalment, hi ha un mite que també té a veure amb el nombre que avui ens ocupa. Es diu que un metge escocès, el 1907, va crear una balança precisa que va registrar una mínima pèrdua de pes dels morts de vint-i-un grams de mitjana, que seria, va concloure, el pes de l’ànima. No vull entrar ara en temes metafísics però sí que vull recordar que, com va dir Mercè Rodoreda, la llengua és l’anima d’un país. I la nostra llengua es veu avui més amenaçada que mai. Les dades d’ús social no són bones i els àmbits d’ús que fins ara han estat els més normalitzats, escola i administració, són els que estan rebent els atacs més directes per part de qui ens governa. Sense oblidar tots els discursos, demagògics i ideològics, que pretenen escapçar la llengua catalana, arraconant la seva varietat literària, de cultura, científica, a través de la qual es transmet el coneixement i es dialoga de tu a tu amb la resta de llengües normalitzades del món. Són els discursos d’aquells que no suporten que la nostra llengua catalana vagi vestida de vint-i-un botó. També són els que, a la mínima, la canvien per una llengua castellana que, mira per on, sí que fan anar ben mudada.
(Article publicat al diari Menorca de dia 7 d’agost de 2025)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris