La Menorca contemplativa. Una illa amb nom de dona és la darrera obra del fotògraf Damià Coll, seixanta-tres imatges acompanyades de seixanta-tres textos escrits per dones. La paraula es fusiona amb fragments de la realitat que ens envolta i que la mirada de l’artista ha seleccionat per recrear-los, per transformar-los en petites escenes, quasi pictòriques, que captiven qui les observa. No és una tria feta a l’atzar: en cada fotografia, en cada imatge, hi ha una part de l’ànima de l’artista, que ha sabut combinar la passió per recórrer els entorns naturals de l’illa amb la passió per la càmera. Són retalls de cel, de terra i d’aigua que ens parlen de quietud, de repòs i de silenci, amb un element que els cus amb un fil invisible: el blanc dels núvols, de la boira i de l’aigua. Com ha manifestat ell mateix en alguna ocasió, es tracta de crear sensacions de calma, capturar la solitud, la tranquil·litat i la bellesa inquietant que ens regala l’illa de Menorca a l’hivern.
Les dones que hem posat paraules a les fotografies d’en Damià Coll vam iniciar el procés creatiu amb la tria d’una imatge. He de confessar que fins que no em vaig posar a escriure no hauria sabut explicar el perquè de la meva elecció, més enllà del fet que la blancor, només trencada per unes roques que emergeixen de dins l’aigua, em va enlluernar. Temps després, a mesura que vaig anar posant paraules al fragment d’illa escollit, vaig descobrir que hi veia realment el que segurament havia vist des del principi, sense ser-ne del tot conscient: un full en blanc, una pantalla blanca d’ordinador que enlluernava i amb la qual feia temps que lluitava per fer emergir paraules, feixugues com roques, que volia enlairar cap al cel blau. Potser, també, hi havia la incertesa i la il·lusió d’un moment vital que vaig escrivint a poc a poc. Té tota la raó l’artista quan diu que, al cap i a la fi, les dones que hem mossegat l’ham de la bellesa que ell ens ha ofert hem acabat emmirallades en la imatge. Hem acabat parlant de qui som.
Viure la Menorca del silenci, dels detalls, de la solitud és un autèntic privilegi. Poder-la reviure a través de les fotografies de Damià Coll és un regal al qual no podem ni hem de voler renunciar. Les illes són sempre una descoberta i un refugi. Les illes tenen nom de dona. Són terra i aigua: matrius de vida, de creació. D’imatges i de paraules. Gràcies, Damià.
(Article publicat al diari Menorca de dia 15 febrer de 2026)
