Roma. Hi vaig anar fa un munt d’anys. Viatge de final de curs de COU. Ens acompanyava la professora d’història, Isabel Carmona, i el seu marit. Dues persones excepcionals. Vam riure molt.
Moltíssim. Birres a la Plaça Navona. Coliseu. Tendes de roba. Visita al Vaticà sense veure, però, el Papa (tot just acabava de morir Joan Pau I). Monuments i pizzes. Desset anys.
Roma. Avui la ciutat és plena de seguidors blaugranes. Fins i tot, hi ha qualque mosca del Barça, com la que m’han enviat (gràcies, Maria!). No sé què passarà d’aquí a unes hores. La Copa d’Europa en joc. Sopar a casa. Faig pizzes. I birres a la nevera. Na Carmona es va passar tot el viatge cercant una camiseta d’en Paolo Rossi per al seu fill. No sé si la va arribar a trobar. Roma i futbol.
Roma. El Barça pot guanyar o pot perdre. Ningú ens pot treure, però, la il·lusió dels moments previs. L’emoció dels 90 minuts. Vull que guanyem. Que les camisetes del Barça omplin la ciutat de celebracions i festa. La festa del futbol a la ciutat que, un dia vull tornar a recórrer. Avui, Roma és només un camp de futbol tenyit de blau i de grana. Tota la il·lusió. Tota la emoció.
- El pensament ordenat/Opinió
- 21 comentaris
No m’agrada gens que s’empri “tenda” com a sinònim de BOTIGA. Les tendes són per anar d’acampada, no per anar de compres.
Vaja P. Petrus, files molt prim.
a na Maite i a tota la gent del Barça l’enhorabona pel “triplete”.
Alertau amb les birres que demà hi ha feina!
uep, maite. ho hem aconseguit. copa-lliga-champions. un partit de passar poca pena, de veure un gol de cap d’un jugador petitonet com és en mesi, i d’un jugadoràs que feia setmanes que cercava n’eto’o. una nit per recordar.
una abraçada, maite
No ho puc entendre per molt que m’hi esforç, …tanta parafernàlia a Roma per un partit de futbol…tantes autoritats, polítics, magistrats, majestats, presidents i fins i tot presidiaris, periodistes a milers… carres buits per tot arreu de pobles i ciutats…
Què passa? No ho puc entendre de cap de les maneres.
.
Arrossegat per la imposició del que avui a les 20’45 h. feia tothom, jo també he vist el partit i…, què voleu que vos digui, no m’ha agradat gens. No m’hi puc identificar dins d’aquesta neurosis absurda.
.
El futbol deu ser pels qui encaixen molt bé en aquest mon. (n’hi ha qui hi entenen de tot i quasi sempre acaben discutint de futbol, altres callem al respecte).
Sort de la sentència aquella de Hermann Hesse: “Qui no encaixa en el mon, serà sempre a prop de trobar-se a sí mateix. Qui sí hi encaixa, no es trobarà mai, però arribarà Conseller Nacional”.
.
Enhorabona futurs Consellers.
.
Tendes, botigues… Campions! I sí, Esperança, sense patir. Felicita en Prats de part meua. Qui havia de dur el cava a casa ha fallat. Hem fet una correguda fins al supermercat: hem de tenir cava, abans de començar el partit, he imposat. Al final, dues copetes i al llit ben contents! Bona, bona i feliç nit. Encara que Nom Necessari trobi que hem perdut el seny. Possiblement té raó.
Felicitats a tots els culers, perquè el Barça enguany ha tocat el cel. Un any històric, per recordar… com mai s’havia viscut.
Visca el Barça, ara i sempre!
Hola Maite!
M’he passejat pel teu bloc i l’he trobat d’allò més interessant.
Una abraçada i records.
.
Sort que na Maite em diu: “Possiblement té raó”. Sort dic perquè jo ja em pensava que m’havia passat quatre pobles, que havia fet llarg.
.
Tenia por que diguessis, Maite: “Mira-te’l s’amagat aquest que no ho vol celebrar”.
.
…Encara que potser veure el camp de batalla en el que es transforma Caneletes i Les Rambles tot per celebrar la festa (?) tal vegada sí que hauria de donar una mica de raó a qui veuen/veiem un atac al progrés i a la cultura la neurosi que envolta, de cada dia més, el mon del futbol.
.
Sigui com sigui, vull demanar perdó si em vaig passar criticant-lo just acabat, el partit.
.
Al cap i a la fi per Sant Joan aquí també ens tornam bojos, i jo el primer. …Serà que açò ens va implícit en la raça humana? Deman.
.
Ahir a un bar de Ciutadella, abans del partit, un company comentava: “posaré un pac de sis llaunes de cervesa al congelador abans de començar el partit i en faré tres a la primera part i tres a la segona…” Uffffffff, açò son 2 litres, eh.
Ahhhhhh! l’alcohol, ara ens començarem a entendre, açò és un altre tema, ja, …uns necessiten cervesa, altres necessiten cava…
Què hi farem.
.
Enhorabona culés!!
.
A l’estil Maite: Manifestació dels substantius
.
Felicitat, goig, alegria, somriures, bogeria, èxtasi, zenit, escalfor, empatia, adrenalina, convivència, munió, suor, lluïssor, batec, Guardiola, mestria, bellesa, art, justícia, pulcritud, ardor, blau, Messi, grana, sensació, copa, una… dues…tres, Camp, Piqué, Nou, Barcelona, joia, èxode, Roma, records, Wembley, història, París, Xavi, qualitat, estil, amor, passió, grandesa, fruïció, deliri, Iniesta, elegància, sentiment, escarruf, llàgrimes, unitat, colors, Poble, Nació, Pujol, ànima, plaer, vivència, birra, afició, Henry, seny, coratge, força, Eto’o, elèctric, integració, entrega, velocitat, futbol, alteració, vibracions, Lliga, càntics, danses, rostres, cultures, independència, universal, dimensió, èxit, glòria, Cel, “el”, únic, estratosfèric, diví, apoteòsic, estel·lar…..BARÇA
Ahh!!, tenda: 3 p ext 1 Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres. Les escombres, les pots comprar a la tenda de la cantonada. (DEC)
No he dit, en cap cas, que tenda fos una paraula incorrecta; només que no m’agrada la seva accepció (per extensió) comercial. No és nostrada. Els menorquins no hem comprat mai uns “pantalons a la tenda” sinó “uns calçons a la botiga”, ni hem begut mai “un vas de caldo” sinó “un got de brou”.
La llengua és molt més antiga que tu i que jo. Açò de dir que “els menorquins no hem dit mai….” a vegades no és viable.
.
“No m’agrada gens que s’empri “tenda” com a sinònim de BOTIGA”. Que la gent empri els mots que més l’estirin. Llibertat d’elecció. Per cert el brou a ca meva anava a una tassa o escudella, no a un got.
.
Botiga s’ha emprat també com a taller o fabriqueta de diversos productes: sabates, bosses, bisuteria, etc, no només per anar-hi a comprar. Tanmateix el DEC no contepla aquesta darrera acepció, tot i que era, o és, d’ús popular més o manco comú.
A ca meva el brou, en plat i amb cullera. Només era una manera de dir-ho. La gent que empri les paraules _jo, que som menorquí però no represent a tots els menorquins de la història, mai he dit mot_ que vulgui. Llibertat d’elecció. I qui vulgui _com ara jo_ que digui si li agrada o no. Llibertat d’expressió. Crec que no he faltat a ningú. Bona nit
No he dit que hagis faltat a ningú. Menorquí però no representes a tots els menorquins de la història, ni tampoc als actuals. Que tu no epris “mot” no vol dir que no és pugui emprar; i feina tindràs a opinar dels mots que t’agraden o no.
.
No m’agrada el to d’imposició que empres. Llibertat d’expressió, no?
Ciutadella follies
Em va agradar tant el llibre de Paul Auster…
Un comentari blau-granà en el cos d’un mosquit, una paraula “tenda” i comença a sortir una artilleria que ningú sap d’on ve.
No sé com es diuen les botigues que es planten al carrer i el seu magatzem són quatre caixes plenes de roba.
No sé si el “chiringuito” d’es born, és un bar, o una cafeteria.
Quan na Maite va dir tendes de roba, etc, vaig començar a viatjar i a imaginar-me Roma sense el Papa però ple de monjes, i també vaig veure les tendes de roba, les fonts, les places, les escales, els carrers…i les pizzeries… i al Marcello Mastroianni.
També vaig veure a la Maite i al seus companys adolescents saltant d’alegria perquè anar a Roma i acabar el COU es té que celebrar, i vint anys després també.
No es necesari, Nom necessari (m’agraden moltíssim els teus comentaris) fer distincions alcohòliques, açò és un altre tema, una cervesa ben freda, i dos, i … demà no treballo.
Salut!
M’encanta veure la meva companya amb aquest estilisme tan ben pensat: blau-grana ! El col.lectiu de mosques també vam disfrutar com mai de la nit de dimecres. És clar, diuen que les petites coses són les millors i, tot i que pugui semblar exagerat, al final, el dia a dia és això: saber gaudir dels petits-grans moments!!!
Un bon dimecres de Maig. Mitja setmana damunt s’esquena… Un fosquet diferent… Final de Champions… Què voleu que us digui ? Almenys més d’un va desconnectar d’aquesta quotidianitat que ens té més que absorbits. Males notícies, crisi econòmica, Grip de no sé quin tipus, Congrés dels Diputats… Quin rebentament????!!!!!!
I jo, que som una mosqueta fàcil de contentar i amb s’estómac ben petitó, vaig optar pel millor dels plans: una bona compra a Ca’s Mèrvol. Què millor que celebrar els gols de n’Etoo i en Messi saborejant quatre regalèssies, Rufitos i un bon got de gelat de vainilla de postres!!!!!!
No menyspreeu les petites anècdotes de la vida. La meva àvia, una dona de 81 anys i gran amant dels esports, ni tan sols va poder començar a veure el partit. La seva malaltia l’obliga a passar-se moltes estones al llit, en silenci….
Dijous dematí, el dia després del gran partit, agaf l’avió cap a Eivissa (vaig participar en un “Lletres Dites” organitzat per l’AELC) amb ressaca d’emocions, de crits, de cants, de cava. La mosca blaugrana que vaig penjar just abans de començar el partit ens va donar sort. Avui, fins i tot, ha sortit al diari UH de la mà d’un sofert periodista seguidor “blanc”. Com li vaig a ell, repetint la frase final d’una excel·lent pel·licula, ningú no és perfecte. Ara, però, toca descansar de Barça. Ens ho hem passat bé, però…
Xulio, estic molt contenta que visitis aquesta plaça. Esper que puguem compartir comentaris literaris en noves entrades. Una abraçada!
Un apunt. La mosca blaugrana és una foto de n’Oscar, es meu gendre
Que vols dir que aquesta mosca existeix de ver? Jo em pensava que era un muntatge! O “estilisme”, per dir-ho amb les paraules de la “mosca de primavera”.
I és que la proesa d’enguany del Barça produeix mutacions biològiques mai vistes i dignes d’estudi. Que s’obrin beques per estudiar la trascendència del fenòmen Barça. Segur que també qualque peix haurà mutat els colors. I és que…. és som més que un club.
.
I aquesta més seriosament. Una professora explicava, amb l’exemple del Barça, els valors d’aconseguir objectius. La filosofia Guardiola arriba a les aules.
Sí que va existir la mosca blaugrana! Crec que fa 3 o 4 anys que n’Oscar la va fotografiar. Em sembla cert que era a Cala’n Blanes, potser a cala Morell, de totes maneres era una mosca blaugrana ciutadellenca!!