(Imatge Institut d’Estudis Espacials de Catalunay IEEC)
No faré cap descobriment si dic que dia 12 d’agost es produirà un eclipsi de sol, o sigui que la lluna l’ocultarà totalment, fet que serà visible poc abans que es pongui a Menorca, un dels pocs llocs al món en què el fenomen es podrà veure en la seva totalitat. Es tracta d’un esdeveniment que fins d’aquí a devers cents cinquanta anys no tornarà a passar a l’illa, cosa que ens fa, a tots que els que el podrem veure, uns privilegiats. Segons el professor Antoni Liz, a Menorca, els darrers eclipsis totals van ser el 1539 (100%) i el 1905 (d’un 99%), a més dels quatre d’anulars que s’han vist a l’illa al llarg dels temps. La repercussió que ha tingut i tindrà aquest fet m’ha recordat que els anys 1985 i 1986, quan estudiava a Barcelona, tothom parlava del cometa Halley i, fins i tot, es van obrir unes galeries amb aquest nom. Tot i que no va ser un esdeveniment tan important com l’eclipsi de sol total, el fet que aquest cometa es conegui des de l’antiguitat i sigui prou brillant per poder ser vist a simple vista, el feia especial. A més, com que passa cada setanta-sis anys, hi ha gent que el pot veure dues vegades durant la seva vida. No crec que sigui el meu cas.
Així, és evident que els fenòmens astronòmics són, com a mínim, recordats per les persones que els han vist i, fins i tot, n’hi ha que els viuen amb autèntica passió. Són els caçadors d’eclipsis, observadors o estudiosos que viatgen per tot el món per viure el fenomen en directe. Cada eclipsi és una experiència personal diferent però el que els fa certament especials i els uneix és l’instant en què la lluna tapa totalment el sol i es produeix un canvi brusc en la natura: foscor, aire més fresc, animals desorientats, silenci absolut. Josep Masalles, una de les persones que ha vist més eclipsis del món, va explicar a 3Cat que a cada lloc es viuen de manera diferent: a Myanmar, ni tan sols sabien que l’endemà n’hi hauria un; a l’Iran, la plaça d’Isfahan era plena de gent resant en el moment del fenomen; els indis de Nou Mèxicli van explicar que no l’observaven perquè consideraven que els treia l’energia; o els aborígens d’Austràlia -que consideren que la lluna és una dona i el sol, un home- creien que l’eclipsi era un moment íntim i que per això no el podien mirar.
Sigui com sigui, d’aquí a pocs dies podrem viure l’experiència de veure un eclipsi total de sol des de diversos indrets de Menorca. Molts, ja tenim a casa les ulleres que ens permetran mirar-lo de manera segura. Sense por i, sobretot, amb molt de seny.
(Article publicat al diari Menorca de dia 19 de juliol de 2026)
