Maite Salord

Escriptora

Eclipsi

(Imatge Institut d’Estudis Espacials de Catalunay IEEC)

No faré cap descobriment si dic que dia 12 d’agost es produirà un eclipsi de sol, o sigui que la lluna l’ocultarà totalment, fet que serà visible poc abans que es pongui a Menorca, un dels pocs llocs al món en què el fenomen es podrà veure en la seva totalitat. Es tracta d’un esdeveniment que fins d’aquí a devers cents cinquanta anys no tornarà a passar a l’illa, cosa que ens fa, a tots que els que el podrem veure, uns privilegiats. Segons el professor Antoni Liz, a Menorca, els darrers eclipsis totals van ser el 1539 (100%) i el 1905 (d’un 99%), a més dels quatre d’anulars que s’han vist a l’illa al llarg dels temps. La repercussió que ha tingut i tindrà aquest fet m’ha recordat que els anys 1985 i 1986, quan estudiava a Barcelona, tothom parlava del cometa Halley i, fins i tot, es van obrir unes galeries amb aquest nom. Tot i que no va ser un esdeveniment tan important com l’eclipsi de sol total, el fet que aquest cometa es conegui des de l’antiguitat i sigui prou brillant per poder ser vist a simple vista, el feia especial. A més, com que passa cada setanta-sis anys, hi ha gent que el pot veure dues vegades durant la seva vida. No crec que sigui el meu cas. 

Així, és evident que els fenòmens astronòmics són, com a mínim, recordats per les persones que els han vist i, fins i tot, n’hi ha que els viuen amb autèntica passió. Són els caçadors d’eclipsis, observadors o estudiosos que viatgen per tot el món per viure el fenomen en directe. Cada eclipsi és una experiència personal diferent però el que els fa certament especials i els uneix és l’instant en què la lluna tapa totalment el sol i es produeix un canvi brusc en la natura: foscor, aire més fresc, animals desorientats, silenci absolut. Josep Masalles, una de les persones que ha vist més eclipsis del món, va explicar a 3Cat que a cada lloc es viuen de manera diferent: a Myanmar, ni tan sols sabien que l’endemà n’hi hauria un; a l’Iran, la plaça d’Isfahan era plena de gent resant en el moment del fenomen; els indis de Nou Mèxicli van explicar que no l’observaven perquè consideraven que els treia l’energia; o els aborígens d’Austràlia -que consideren que la lluna és una dona i el sol, un home- creien que l’eclipsi era un moment íntim i que per això no el podien mirar.

Sigui com sigui, d’aquí a pocs dies podrem viure l’experiència de veure un eclipsi total de sol des de diversos indrets de Menorca. Molts, ja tenim a casa les ulleres que ens permetran mirar-lo de manera segura. Sense por i, sobretot, amb molt de seny.

(Article publicat al diari Menorca de dia 19 de juliol de 2026)

Ignasi Mascaró

Des del 2012, la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis organitza cada any unes jornades d’estudi i homenatge dedicades a figures destacades de la cultura, la llengua i la literatura menorquina. Són actes oberts al públic en general, que tenen la voluntat de reconèixer la tasca generosa de persones que han contribuït, cadascuna des del seu àmbit, a fer créixer el patrimoni cultural de l’illa i, de retop, la consciència de tot allò que ens ha donat forma com a societat. Així, s’han homenatjat noms fonamentals en la història cultural de l’illa com Josep Salord i Farners, Joan Timoner Petrus o Aina Moll; s’han fet jornades amb què hem tingut el goig de poder-les compartir amb els protagonistes, com Antoni Moll Camps -la primera de totes-, Juli Moll o Pau Faner; i, finalment, hi ha aquelles, especialment emotives, dedicades a persones que feia poc que ens havien deixat, com Àngel Mifsud, Pere Melis o Joan López. La Jornada d’Estudi i Homenatge d’enguany, dedicada a Ignasi Mascaró Pons, mort l’estiu passat, serà una d’aquestes darreres.

Ignasi Mascaró va ser professor de llatí i grec i, sobretot, va ser un apassionat de les llengües, sense oblidar la seva faceta d’articulista, amb uns tres-cents articles d’opinió a la premsa local, i el seu amor per la música, que el va dur a ser membre actiu de l’associació Jazz Obert. Així, la jornada d’estudi i homenatge maldarà per abastar l’univers en què ell es va moure. S’obrirà amb una intervenció de Jaume Mascaró, que farà el dibuix més personal del seu germà i, a partir d’aquí, els especialistes Clàudia Pons, Gemma Rigau, Maria del Mar Vanrell, Susanna Allès Torrent, Eloi Bellés i Isidor Marí desplegaran els àmbits d’estudi en els quals va destacar l’homenatjat, especialment en l’àmbit de la prosòdia i la sociolingüística. El colofó final el posarà el seu nomenament com a membre honorífic del GRESIB (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears), amb el qual havia col·laborat des de la seva creació.

Així, dissabte, dia 11 de juliol,  a les 10:00 h, al Cercle Artístic de Ciutadella, tindrem l’oportunitat de retre homenatge a n’Ignasi Mascaró. A l’home que va dir: “He posat passió per la feina, passió per les llengües i també passió per conèixer el món”. Sempre amb la seva mirada viva i la seva fina ironia. Es diran paraules sobre ell i el tornarem a sentir molt a prop. La màgia de les paraules que tant va estimar. No hi podeu faltar.  

(Article publicat al diari Menorca de dia 5 de juliol de 2026)

Massificació

La massificació turística és una realitat. Les Illes Balears són el territori amb major pressió turística de tot l’Estat: cada resident suporta 20 turistes per any. És, per tant, una realitat innegable que preocupa els menorquins: ho diuen les enquestes i ho diu la gent al carrer. Fins i tot el PP ha pagat cartells que admeten la saturació, encara que sigui amb mentides per fer-ne culpables els partits d’esquerra.

És evident que el creixement del lloguer turístic és el nucli d’una problemàtica que es dona arreu -la massificació, però també la manca d’habitatges per als residents-, problemàtica que s’ha vist afavorida per l’increment de les plataformes de comercialització de lloguer turístic en línia (Airbnb, Booking, etc.); per l’actual context regulador europeu, favorable a aquesta modalitat d’allotjament turístic (Directiva de Serveis); i, també, perquè en el seu moment es va defensar la idea que era una manera de democratitzar els guanys del turisme. Dins aquest context, el PP balear no es cansa de repetir que l’augment de places turístiques dels darrers anys ha estat provocat per la Llei Barceló del 2017, quan, en realitat, el que va fer va ser habilitar els consells insulars perquè poguessin zonificar el lloguer turístic a cada illa. En el cas de Menorca, es va fer una zonificació que impedeix crear noves places en sòl rústic i en els nuclis tradicionals (pobles i ciutats), cosa que sí permetia l’anterior Llei turística del PP, la Llei Delgado, vigent fins que al 2017 l’esquerra la va poder derogar. Si avui encara hi ha cases dels centres dels pobles que es comercialitzen legalment en la modalitat del lloguer turístic és perquè tenien una llicència donada en base a aquesta llei del PP.

Així, és evident que el turisme és una activitat important per a l’economia menorquina però no pot créixer fins a l’infinit. Els límits que van fixar els partits d’esquerra en el seu moment no han estat suficients. És per açò que el 2019 van impulsar la Llei Reserva de Biosfera que permet, entre d’altres, limitar l’entrada de vehicles a l’illa; o que durant la passada legislatura aprovessin una moratòria per aturar la creació de noves places turístiques. I què fa el PP que governa actualment? Enredar tot el que pot per no limitar l’entrada de vehicles, proposar estendre el lloguer turístic al camp o dir que no creixen –perquè la moratòria els ho impedeix!- i tornar a posar al mercat places de lloguer turístic inactives que s’havien donat de baixa. Em sembla que no es necessita cap cartell per entendre-ho.

(Article publicat al diari Menorca de dia 21 de juny de 2026)

« Anterior - Següent »