Avui dematí, a les 10,00h, la brigada municipal ha començat a tirar baix la font de la Plaça  des pins. Quan m’han telefonat per dir-m’ho, no m’ho podia creure. Al cap de cinc minuts ja hi era i l’espectacle era desolador: un camió-grua intentant endur-se el brollador, que prèviament havia estat serrat amb un disc; als voltants, el peu de la font mig destrossat. Com la gent que s’ho mirava sense entendre res.

Era una font dels anys 20; una font que hem vist tota la vida. Una font que, segons el regidor d’obres i serveis, amenaçava perill i, esclar, la tiram baix per després, diu com si res, restaurar-la. Primer, si la font està en perill és per la deixadesa del PP que, en 5 anys de govern, ha estat incapaç de fer-hi cap actuació, i això que, des de l’oposició  ho hem demanat prou vegades. Segon: si està en perill, que es tanqui, que s’impedesqui a la gent accedir-hi i que, després, expliquin bé la situació (als ciutadans, als vesins, als grups polítics de l’oposició) per poder prendre la decisió més encertada.

Però no: política de fets consumats, política d’esquena a la ciutadania, política sense el més mínim sentit comú. On era l’alcalde? On era la regidora de cultura? El primer, dins el seu despatx. La segona, ni se sap. Ha vingut el conseller de cultura del CIM, amb els tècnics, per evidenciar que les coses es podien haver fet d’una altra manera i no sublevar encara més a la gent, que prou no hi està amb la forma d’actuar d’aquest govern.

AVUI VESPRE, A LES 20,00h, CONCENTRACIÓ AL VOLTANT DE LA FONT. HEM DE FER SENTIR LA NOSTRA VEU!!!

• El pensament ordenat/Opinió
• 105 comentaris

Continuant amb la campanya ciutadana per salvar la Plaça des pins de Ciutadella, i de la qual m’he fet ressò en diferents entrades d’aquest bloc, avui toca convocar-vos, demà dimecres, dia 28 de maig, a les 17,00h, a la mateixa plaça. Segons m’han informat, vindran les càmeres de TVE a gravar i, per tant, com més gent hi hagi, molt millor.

Sens dubte, serà una passa més per aconseguir l’objectiu final que no és altre que la plaça no sigui substituïda per un aparcament subterrani. Un projecte que el poble, més enllà de partidismes, ha deixat ben clar que no vol a través de milers de signatures. El que reclama la ciutadania és una plaça ben cuidada, digna i que sigui el veritable pulmó verd de Ciutadella.

Així idò, demà, a les 17,00h, tothom a la Plaça des pins, que sortirem per la tele!

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris

Estic convençuda que la il·lusió és la clau de l’èxit per aconseguir que les coses que ens proposam cada dia surtin bé, o acceptablement bé. Podríem dir que és una condició imprescindible encara que, esclar, no sempre suficient. Amb tot, aquests dies, a classe, he comentat que mai no he vist “fracassar” un alumne que ha volgut aprovar el curs perquè tenia la il·lusió de ser mestre o psicòleg o el que fos. En canvi, si n’he vist de brillants, intel·lectualment parlant, que han abandonat justament perquè encara no havien trobat allò que els il·lusionàs. L’alegria i l’entusiasme, idò, són fonamentals per tirar endavant qualsevol projecte. Si, a més, hi ha capacitat, planificació i organització, sens dubte, molt millor.

Prest farà un any de les darreres eleccions municipals i, la veritat, la il·lusió amb què vaig encapçalar la llista del PSM em sembla que era més que evident. Ara, el millor de tot era veure com, entre tots el que vam participar d’aquell projecte, ens l’anàvem contagiant dia a dia. Al final, va ser una festa que, tanmateix no va poder ser completa perquè els resultats, tot i ser excel·lents, no ens van permetre accedir al govern. Així idò, vam passar a treballar per Ciutadella des de l’oposició, un lloc digne però molt complicat. I ho vam fer amb la mateixa il·lusió amb què hauríem governat. Una il·lusió que hi continua essent però que, a moments (pocs!), costa de mantenir.

Si la il·lusió es contagia, també la desmotivació, la grisor, la desgana. I a l’ajuntament de Ciutadella, de tot això, per desgràcia, n’hi ha molt, entre els que ens governen. Tanmateix, a favor dels regidors del PSM que treballam des de l’oposició, hi ha la credibilitat d’un projecte de ciutat que, a poc a poc, va calant entre la ciutadania. Una ciutadania que s’acosta per compartir amb nosaltres idees i preocupacions. Que ens trasmet il·lusió per continuar endavant, per insistir. Per no deixar-nos endur per la desmotivació, la grisor i la desgana de qui diu que ens governa.

I no tingueu cap dubte que arribarà el moment en què Ciutadella -com fa aquests dies una altra població de l’illa- s’omplirà de flors de tots els colors per anunciar una nova primavera. Aquí, mentrestant, ens toca -i ens tocarà- defensar els arbres. Ves quines coses.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris