El mes de desembre passat, el periodista i actualment diputat independent per Esquerra Republicana a Madrid, Francesc-Marc Álvaro, va ser a Menorca per presentar el seu darrer llibre El franquisme en temps de Trump, un assaig que parla del creixement de les dretes més extremes i que, en darrer terme, ens enfronta directament a la realitat preocupant que vivim, que no és altra que la de la democràcia amenaçada pel feixisme. Una amenaça que, per desgràcia, a les Balears i a Menorca coneixem bé, amb dos governs, autonòmic i insular, condicionats per VOX. En aquells moments, Trump encara no havia segrestat el president de Veneçuela ni havia amenaçat Grenlàndia ni l’Iran. Tampoc s’havia fet públic que el Consell de Menorca convidaria l’empresari milionari i exportaveu de Ciutadans, Marcos de Quinto, a fer la conferència de la Diada del Poble de Menorca per projectar la seva “mirada liberal sobre el tema de l’habitatge”, i que, mirin per on, aplaudeix Trump. Així, idò, és ben cert que tot el que va malament és susceptible d’empitjorar.
Al llarg del seu llibre, Francesc-Marc Álvaro parla, entre d’altres temes, sobre el fet que s’ha posat de moda entre els joves, més entre els homes, ser fatxa. L’extrema dreta ha fet calar el seu missatge. S’adreça al ciutadà “com un dels seus”, no com un polític, amb un estil simple, directe, col·loquial. A més, juga amb la perversió del llenguatge, de paraules com llibertat o dissidència, que en boca seva perden tot el sentit. Hem de reconèixer que, a l’altra banda, hem comès l’error de creure que les generacions nascudes durant la democràcia assumirien els valors democràtics i no ha estat així. A més, hem entrat a l’era de la postveritat en què les fronteres entre veritat i mentida es confonen, i, sobretot, hem d’assumir que la política no sempre ha sabut donar resposta als problemes reals de la gent. I, quan tot això passa, és un perill per a la democràcia. I aquí som.
El llibre acaba amb una sèrie de preguntes que interpel·len directament el lector. Què podem fer per aturar aquesta onada de feixisme? Com s’arriba, des de l’esquerra, no només a la raó sinó també a les emocions dels ciutadans? Com es fa aquest pas de la indignació a la mobilització, com deia Hannah Arendt? Respondre no és fàcil però s’ha de fer, amb projectes polítics coherents que atenguin les necessitats dels ciutadans. I amb ciutadans, cadascú des del seu lloc, disposats a desmuntar falsedats i manipulacions.
(Article publicat al diari Menorca de dia 18 gener de 2026)
