Els partits que governen l’Ajuntament de Ciutadella (PSOE, PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant) ho fan en virtut del sistema polític espanyol de majories, açò és que no governa la llista més votada sinó aquella que suma més suports a través d’un acord entre diferents partits polítics. Així, tenen la legitimitat absoluta per governar. Els polítics que diguin el contrari menteixen i només cerquen de confondre la gent de bona fe. Per tant, l’equip de govern de Ciutadella també té la legitimitat per convertir la Plaça des Born en un espai per a la gent i no per als cotxes: perquè ho duien als seus programes electorals i perquè la majoria dels ciutadans els van votar. Fins aquí les obvietats, necessàries per desgràcia. Entrem ara en el contenciós que un grup d’empresaris va posar per impedir-ho, i que el jutjat ha estimat parcialment, tot i que l’Ajuntament ja ha anunciat que recorrerà la sentència.

Des del primer moment en què es van treure els cotxes de la plaça, un grup d’empresaris ja va manifestar el seu desacord amb la mesura perquè consideraven que anava en contra dels seus interessos econòmics. Alguns ho van fer amb insults i llançament d’objectes a la corporació municipal durant els actes del 9 de juliol. Després, es va constituir el col·lectiu anomenat Ciutadella Viva (no l’he sabut trobar al registre d’entitats legalment constituïdes de les Illes Balears), que reclama informes tècnics, apel·la al consens i posa de manifest la seva immensa preocupació pel patrimoni de la ciutat, cortines de fum que només cerquen d’endarrerir un projecte que, en contra del que ha passat a altres zones de Ciutadella i a la resta del món quan es guanya espai per als vianants, creuen que els arruïnarà. Tot plegat faria riure si no fos que la decisió de vint-i-dues persones pot condicionar la voluntat de la majoria de ciutadellencs.

L’Ajuntament signarà un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Menorca per dur a terme el concurs d’idees que ha de definir com serà l’espai. Veurem com acaba el recurs per impedir haver de tornar a omplir la plaça de cotxes. I, mentrestant, dia 12 de juny,  a les 19:30 h, els que volem un Born per a les persones donarem la cara sense cap problema. Sense necessitat de noms grandiloqüents ni amagats darrere noms d’empreses i asteriscs a la demanda judicial. Com deien els tronats del Duo Sacapuntas que sortien a l’Un, dos, tres dels anys vuitanta, i que van fer famosa la cantarella Veintidós, veintidós, veintidós!: ¿cómo estaba la plaza?… abarrotá! De persones, evidentment.

(Article publicat al diari Menorca de dia 7 de juny de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

El mes de juliol de l’any passat, el Consell Insular de Menorca, governat pel Partit Popular, va anunciar que fixaria una quantitat màxima de 120.000 vehicles a la vegada damunt l’illa, cosa que suposava una reducció –ridícula- d’un 1,8% respecte els que hi havia l’estiu del 2024. Aquest anunci, que no era el primer que feien, ha quedat reduït a la instal·lació de càmeres als ports de Maó i Ciutadella per “recollir dades”. Bé, realment, a hores d’ara, no sabem si ni tan sols açò: només s’han autoritzat les de Ciutadella i, segons informava el diari aquesta setmana, només una de les grans empreses de lloguer de vehicles ha donat informació al Consell de la seva flota. Per tant, un anunci més que queda en no-res. I hem de tenir en compte que, en aquest cas, es tracta d’una proposta que té una àmplia demanda social: segons una enquesta de l’IBES, un 82% dels menorquins estan d’acord a limitar l’entrada de vehicles. Una dada que s’afegeix a la recollida el 2024 per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB): un 75,6% de ciutadans consideren que arriben massa turistes.

Així les coses, és cert que tots els canvis costen però, arribats al punt en què ens trobam, no es poden evitar. Quan el 2018 es va posar en marxa el bus a Macarella, que limita els vehicles en una zona protegida i d’alt valor ambiental, ens van dir que seria un fracàs i, vuit anys després, la iniciativa ja està ben consolidada. Pel que va a la limitació de l’entrada de vehicles a l’illa, el 2023 es va aprovar la Llei de Menorca Reserva de Biosfera, en la qual s’estava treballant des del 2019, que obliga a gestionar l’illa amb criteris de sostenibilitat. Es tracta d’una llei que facilita l’adopció de mesures com les que estam comentant, amb totes les garanties legals, només amb un simple acord de plenari. Açò, sense tenir en compte que, a Eivissa, el PP ha limitat l’entrada de vehicles sense problemes. Per tant, és evident que estam davant una clara manca de voluntat política per part de qui governa el Consell de Menorca.

Quan acabi l’estiu, en el millor dels casos, tindrem un bon àlbum d’imatges de cotxes arribant als ports de Maó i Ciutadella. I, sobretot, els menorquins encara estarem més saturats i més cansats de veure que hi falta iniciativa i valentia. Resulta curiós, o no, que el lema del XVII Congrés Autonòmic del PP Balear sigui “No és només dir-ho, és fer-ho”. L’acudit es conta sol, com a mínim, a Menorca.

(Article publicat al diari Menorca de dia 24 de maig de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

L’optimisme es defineix com la disposició o propensió a veure les coses sota l’aspecte més favorable. En filosofia, també és la creença segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. Així les coses, és evident que el món en què vivim és molt, molt millorable i, tanmateix, som de les que està convençuda que projectar una mirada optimista, esperançada, damunt la realitat que ens envolta és l’únic camí possible de canvi i de millora. Dit açò, algú ja haurà pensat: una altra que no toca de peus a terra. I no, puc ser positiva però en cap cas una ingènua. Conec perfectament les dificultats, les frustracions, el patiment i el dolor. També l’esperit de superació, l’amor propi i el difícil aprenentatge de conviure amb la fragilitat humana. I la meva decisió vital ha estat sempre fugir de les persones que fan del ressentiment, de l’odi, del victimisme i de la crítica constant la seva forma de vida.

Així, no us estranyarà que quan vaig veure la gentada que esperava la flama del Correllengua al port de Ciutadella i que la va acompanyar al llarg del seu recorregut per l’illa, em vaig sentir immensament esperançada. També quan vaig veure imatges de l’arribada a l’Alguer, a l’illa de Sardenya. I no cal que us digui que esper amb candeletes veure-la a Brussel·les, per reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a Europa. Que la situació de la nostra llengua és preocupant? Ben cert. Que té molts de parlants, alguns dels quals són polítics, disposats a defensar-la? També. Amb fermesa i sense agror. Els atacs constants no han aconseguit tallar-nos les ales, ben al contrari. I estic parlant de defensar la llengua però també la convivència amb les persones que arriben a la nostra terra cercant un futur millor, com han fet tants de menorquins al llarg de la història a Alger o a l’Argentina; o de defensar un model territorial que permeti als joves l’accés a un habitatge digne o que limiti l’allau de cotxes i persones que  posen en risc els recursos naturals de l’illa i, per tant, el futur de tots plegats.

Acab amb les paraules ben conegudes d’Antonio Gramsci, polític i pensador Italià, tot citant Rolland: “Sóc pessimista per intel·ligència, però optimista per voluntat”. La realitat més negativa reclama una acció esperançada si el que volem és capgirar-la.

(Article publicat al diari Menorca de dia 10 de maig de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris