En una entrevista per a ‘Lletres retrobades’ de Ràdio Far Menorca, Ismael Pelegrí em va demanar que escollís tres obres literàries, una de cada gènere. Vaig triar La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, una novel·la densa, poètica, ambiciosa, diferent, que vaig descobrir durant la carrera. En poesia, Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters, publicada als Estats Units el 1915 i, en català el 2013, que connecta amb les “Vibracions” de L’alè de les cendres i que vaig conèixer després de publicar la novel·la. I, finalment, vaig triar l’obra de teatre Lucrècia de Joan Ramis i Ramis, per diversos motius.
En primer lloc, Lucrècia és l’obra més important de la literatura catalana del segle XVIII, escrita per un autor menorquí en un moment en què l’ús culte de la nostra llengua estava prohibit a tots els territoris de parla catalana, excepte a Menorca, que llavors formava part de la corona britànica. A partir de la violació de Lucrècia, Ramis fa una defensa de la llibertat, individual i col·lectiva, i un clam en contra de la tirania. L’abús de poder sobre la dona i sobre els pobles és un tema que encara avui ens interpel·la directament, per açò és un clàssic.
Un altre aspecte a destacar de l’obra és el model lingüístic. En un moment com ara en què es qüestiona l’ús de la llengua estàndard i es fomenta la varietat dialectal en els registres formals, Ramis, com tants altres autors de les Illes des del segle XIII, ja tenia claríssim que en els textos formals s’ha d’emprar l’anomenat article literari o general, tan propi de Menorca com el salat, que és el de les situacions comunicatives espontànies de caràcter oral. I tan important és l’estàndard com les varietats dialectals, només que s’empren en situacions diferents, com passa a totes les llengües normalitzades del món.
Si, avui, Joan Ramis es presentés a la convocatòria d’ajuts per fomentar l´’us de la llengua catalana, “especialment del menorquí”, del Consell Insular de Menorca, segurament, no trobaria fortuna: ni l’àmbit geogràfic, ni la temàtica, ni els personatges són menorquins (l’obra se situa a la Roma dels Tarquins, al segle VIè AC). I, sobretot, no empra l’article salat, encara que sí que empra una perfecta modalitat de llengua menorquina apta per a usos formals, amb l’article literari, el nostre article de la mar i el cel.
Lucrècia és la lluita de la raó, més humana i universal, que triomfa contra la passió dels interessos personals i dels prejudicis. Encomanem-nos a Ramis.
(Article publicat al diari Menorca de dia 5 de juliol de 2025)
