Des del 2012, la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis organitza cada any unes jornades d’estudi i homenatge dedicades a figures destacades de la cultura, la llengua i la literatura menorquina. Són actes oberts al públic en general, que tenen la voluntat de reconèixer la tasca generosa de persones que han contribuït, cadascuna des del seu àmbit, a fer créixer el patrimoni cultural de l’illa i, de retop, la consciència de tot allò que ens ha donat forma com a societat. Així, s’han homenatjat noms fonamentals en la història cultural de l’illa com Josep Salord i Farners, Joan Timoner Petrus o Aina Moll; s’han fet jornades amb què hem tingut el goig de poder-les compartir amb els protagonistes, com Antoni Moll Camps -la primera de totes-, Juli Moll o Pau Faner; i, finalment, hi ha aquelles, especialment emotives, dedicades a persones que feia poc que ens havien deixat, com Àngel Mifsud, Pere Melis o Joan López. La Jornada d’Estudi i Homenatge d’enguany, dedicada a Ignasi Mascaró Pons, mort l’estiu passat, serà una d’aquestes darreres.

Ignasi Mascaró va ser professor de llatí i grec i, sobretot, va ser un apassionat de les llengües, sense oblidar la seva faceta d’articulista, amb uns tres-cents articles d’opinió a la premsa local, i el seu amor per la música, que el va dur a ser membre actiu de l’associació Jazz Obert. Així, la jornada d’estudi i homenatge maldarà per abastar l’univers en què ell es va moure. S’obrirà amb una intervenció de Jaume Mascaró, que farà el dibuix més personal del seu germà i, a partir d’aquí, els especialistes Clàudia Pons, Gemma Rigau, Maria del Mar Vanrell, Susanna Allès Torrent, Eloi Bellés i Isidor Marí desplegaran els àmbits d’estudi en els quals va destacar l’homenatjat, especialment en l’àmbit de la prosòdia i la sociolingüística. El colofó final el posarà el seu nomenament com a membre honorífic del GRESIB (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears), amb el qual havia col·laborat des de la seva creació.

Així, dissabte, dia 11 de juliol,  a les 10:00 h, al Cercle Artístic de Ciutadella, tindrem l’oportunitat de retre homenatge a n’Ignasi Mascaró. A l’home que va dir: “He posat passió per la feina, passió per les llengües i també passió per conèixer el món”. Sempre amb la seva mirada viva i la seva fina ironia. Es diran paraules sobre ell i el tornarem a sentir molt a prop. La màgia de les paraules que tant va estimar. No hi podeu faltar.  

(Article publicat al diari Menorca de dia 5 de juliol de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

La massificació turística és una realitat. Les Illes Balears són el territori amb major pressió turística de tot l’Estat: cada resident suporta 20 turistes per any. És, per tant, una realitat innegable que preocupa els menorquins: ho diuen les enquestes i ho diu la gent al carrer. Fins i tot el PP ha pagat cartells que admeten la saturació, encara que sigui amb mentides per fer-ne culpables els partits d’esquerra.

És evident que el creixement del lloguer turístic és el nucli d’una problemàtica que es dona arreu -la massificació, però també la manca d’habitatges per als residents-, problemàtica que s’ha vist afavorida per l’increment de les plataformes de comercialització de lloguer turístic en línia (Airbnb, Booking, etc.); per l’actual context regulador europeu, favorable a aquesta modalitat d’allotjament turístic (Directiva de Serveis); i, també, perquè en el seu moment es va defensar la idea que era una manera de democratitzar els guanys del turisme. Dins aquest context, el PP balear no es cansa de repetir que l’augment de places turístiques dels darrers anys ha estat provocat per la Llei Barceló del 2017, quan, en realitat, el que va fer va ser habilitar els consells insulars perquè poguessin zonificar el lloguer turístic a cada illa. En el cas de Menorca, es va fer una zonificació que impedeix crear noves places en sòl rústic i en els nuclis tradicionals (pobles i ciutats), cosa que sí permetia l’anterior Llei turística del PP, la Llei Delgado, vigent fins que al 2017 l’esquerra la va poder derogar. Si avui encara hi ha cases dels centres dels pobles que es comercialitzen legalment en la modalitat del lloguer turístic és perquè tenien una llicència donada en base a aquesta llei del PP.

Així, és evident que el turisme és una activitat important per a l’economia menorquina però no pot créixer fins a l’infinit. Els límits que van fixar els partits d’esquerra en el seu moment no han estat suficients. És per açò que el 2019 van impulsar la Llei Reserva de Biosfera que permet, entre d’altres, limitar l’entrada de vehicles a l’illa; o que durant la passada legislatura aprovessin una moratòria per aturar la creació de noves places turístiques. I què fa el PP que governa actualment? Enredar tot el que pot per no limitar l’entrada de vehicles, proposar estendre el lloguer turístic al camp o dir que no creixen –perquè la moratòria els ho impedeix!- i tornar a posar al mercat places de lloguer turístic inactives que s’havien donat de baixa. Em sembla que no es necessita cap cartell per entendre-ho.

(Article publicat al diari Menorca de dia 21 de juny de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Els partits que governen l’Ajuntament de Ciutadella (PSOE, PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant) ho fan en virtut del sistema polític espanyol de majories, açò és que no governa la llista més votada sinó aquella que suma més suports a través d’un acord entre diferents partits polítics. Així, tenen la legitimitat absoluta per governar. Els polítics que diguin el contrari menteixen i només cerquen de confondre la gent de bona fe. Per tant, l’equip de govern de Ciutadella també té la legitimitat per convertir la Plaça des Born en un espai per a la gent i no per als cotxes: perquè ho duien als seus programes electorals i perquè la majoria dels ciutadans els van votar. Fins aquí les obvietats, necessàries per desgràcia. Entrem ara en el contenciós que un grup d’empresaris va posar per impedir-ho, i que el jutjat ha estimat parcialment, tot i que l’Ajuntament ja ha anunciat que recorrerà la sentència.

Des del primer moment en què es van treure els cotxes de la plaça, un grup d’empresaris ja va manifestar el seu desacord amb la mesura perquè consideraven que anava en contra dels seus interessos econòmics. Alguns ho van fer amb insults i llançament d’objectes a la corporació municipal durant els actes del 9 de juliol. Després, es va constituir el col·lectiu anomenat Ciutadella Viva (no l’he sabut trobar al registre d’entitats legalment constituïdes de les Illes Balears), que reclama informes tècnics, apel·la al consens i posa de manifest la seva immensa preocupació pel patrimoni de la ciutat, cortines de fum que només cerquen d’endarrerir un projecte que, en contra del que ha passat a altres zones de Ciutadella i a la resta del món quan es guanya espai per als vianants, creuen que els arruïnarà. Tot plegat faria riure si no fos que la decisió de vint-i-dues persones pot condicionar la voluntat de la majoria de ciutadellencs.

L’Ajuntament signarà un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Menorca per dur a terme el concurs d’idees que ha de definir com serà l’espai. Veurem com acaba el recurs per impedir haver de tornar a omplir la plaça de cotxes. I, mentrestant, dia 12 de juny,  a les 19:30 h, els que volem un Born per a les persones donarem la cara sense cap problema. Sense necessitat de noms grandiloqüents ni amagats darrere noms d’empreses i asteriscs a la demanda judicial. Com deien els tronats del Duo Sacapuntas que sortien a l’Un, dos, tres dels anys vuitanta, i que van fer famosa la cantarella Veintidós, veintidós, veintidós!: ¿cómo estaba la plaza?… abarrotá! De persones, evidentment.

(Article publicat al diari Menorca de dia 7 de juny de 2026)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris