Maite Salord

Escriptora

Paper, paperassa, paperot

“El paper ho aguanta tot” és una frase feta molt emprada en política. Fa referència a la facilitat amb què es fan propostes sense cap ni peus, absurdes, falses, impossibles de dur a terme perquè, és clar, el full en blanc no té la capacitat de rebatre o desmentir. Per tant, les actuacions a què es refereix l’expressió són fetes o bé per ignorància o bé per mala fe. O ves a saber si per les dues coses a la vegada. Un exemple d’açò que he dit és la proposta que fa uns mesos va sortir en premsa sobre la voluntat del conseller de cultura de declarar béns d’interès cultural immaterial (BICIM) el menorquí i l’article salat. Se’n va parlar molt i, bàsicament, la conclusió seria que és paper banyat perquè, d’una banda, la Llei de patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears ja diu que les llengües i les seves modalitats són patrimoni immaterial a preservar; i, de l’altra, perquè és impossible concretar l’abast del que es pretén declarar bé d’interès cultural immaterial. Només cal recordar que, per exemple, l’article salat, més enllà del dialecte balear, s’empra en algunes localitats de Catalunya i del País Valencià.

Així, quan la realitat –el rigor científic i acadèmic– posa en evidència la inconsistència o la impossibilitat de dur a terme una proposta com aquesta, el paper es converteix, de cop, en paperassa, papers inútils sense cap valor. Perquè, per acabar-ho d’adobar, l’informe “filològic” que l’hauria d’avalar conclou que les amenaces que té el menorquí són l’estàndard, la globalització i les noves tecnologies. En cap cas, no cita el  castellà. Ens volen fer creure que quan anam al metge, a un restaurant o a la policia ens atenen en un perfecte català estàndard. El mateix català estàndard que empren els joves menorquins per comunicar-se entre ells. I, no, sabem perfectament -conseller inclòs- quina és la llengua que arracona la nostra, la pròpia de Menorca. Per tant, no ens hauria de sorprendre que el tema hagi quedat sepultat davall una feixuga capa de silenci.  

Del paper que tot ho aguanta i la paperassa inútil al paperot, al ridícul, per entendre’ns, hi ha un camí molt curt. Com que ens agrada anar per feina, aparquem els papers i centrem-nos en el que és important: si estimau la llengua, us convid a visitar la pàgina del Consell Insular de Menorca www.ipcime.es (mantenir el domini .cat era molt car, segons el conseller) perquè s’ho val. Hi trobareu informació sobre rondalles i llegendes menorquines, topònims, gloses i glosat i, també, sobre els anglicismes de Menorca. Així, al costat de paraules més conegudes com boínder, blec, enclova o moguin, n’hi trobareu d’altres, lligades al joc de mèrvels o mèrvols, o a oficis, que ja no s’empren tant però que molts encara recordareu. És una pàgina visitada per professors i alumnes dels centres educatius perquè, en contra del que es vol fer creure, el llegir no ens fa perdre l’escriure, i la llengua catalana s’ensenya en tota la seva diversitat, que és la seva riquesa: de l’estàndard necessari per als usos més formals (que inclou totes les paraules menorquines genuïnes i les nostres formes verbals) a la varietat més dialectal emprada en la llengua oral. I, per cert, el conseller gran defensor del menorquí, en prop de quatre anys, no ha fet res per ampliar aquesta pàgina. Tot paper banyat.

(Article publicat al diari Menorca de dia 12 de novembre de 2026)

Algoritme

Segons el diccionari, un algoritme és el conjunt de regles per resoldre un problema en un nombre finit de passos. Per tant, es tracta d’un concepte matemàtic que, actualment, ens fa pensar, sobretot, en internet i en xarxes socials. Perquè aquests algoritmes condicionen les notícies que rebem, les seleccionen i ordenen en funció dels nostres interessos, comportaments, interaccions… A tots ens ha passat que hem cercat informació d’una ciutat i, de cop, ens apareix als nostres perfils una allau d’anuncis que hi fan referència i que no hem demanat. Tanmateix, la cara més perversa dels algoritmes és quan s’empren per condicionar les notícies que rebem i, per tant, per crear un determinat estat d’opinió. Segurament, l’exemple més polèmic és el d’Elon Musk, l’amic de Trump, que després de comprar la plataforma X (Twitter) va ser acusat d’alterar l’algoritme per potenciar la circulació de notícies que afavorien la dreta més extrema, entre elles, el seu propi perfil o el del seu amic.

Així les coses, podria semblar que l’algoritme informatiu és una cosa molt moderna quan en realitat no ho és tant: és l’anomenat “biaix mediàtic”, una tendència que practiquen molts  mitjans de comunicació tradicionals i que consisteix a informar de manera tendenciosa. Una manera de fer que es posa de manifest amb la tria de les notícies que es destaquen; amb el lloc on apareixen situades, en portada o en un racó que costa de trobar; en la imatge que l’acompanya; en el titular que hi posen; o amb les vegades que insisteixen en el mateix tema. Segur que els lectors d’aquesta columna saben perfectament a què em referesc.

La contundent derrota de Trump aquesta setmana a les eleccions de mitjan mandat dels Estats Units demostra que les argúcies per xarxes del seu amic Elon Musk i dels mitjans tradicionals que li donen suport ja no basten. En aquests dos anys, els americans han tocat amb les mans la campanya de deportació massiva de familiars i amics, amb algunes morts dramàtiques; han vist com l’única economia que ha remuntat és la de les elits mentre els serveis públics queien en picat; i s’han avergonyit d’un president prepotent i ridícul que ha ficat el país en una guerra absurda.

Tant de bo que aquí no ens deixem enredar i no necessitem quatre anys per tocar amb les mans el que ens espera amb un govern dels amics de Trump. El camí ens el marquen Hongria, Brasil, Israel i els Estats Units. No tenim excusa.

(Article publicat al diari Menorca de dia 8 de novembre de 2026)

Senat

Fa una setmana es presentava la candidatura ‘Menorca al Senat’, un projecte compartit per totes les forces progressistes de l’illa, encapçalat per na Joana Barceló, una persona de consens, de sòlida trajectòria política i amb una capacitat de feina indubtable. Han estat mesos de negociacions discretes, de diàleg generós, de pactar un programa que pugui donar resposta a les necessitats dels menorquins. Il·lusió, projecte plural, voluntat de lluita o capacitat de resolució defineixen la proposta que es llança a tots els ciutadans progressistes de Menorca, en paraules de la seva candidata. Es tracta, sens dubte, d’un projecte potent perquè viure millor a la nostra illa sigui possible. Un projecte que pot capgirar el mapa polític actual. En aquest sentit, convé recordar que a Menorca només es tria un representant al Senat, que s’enduu la llista més votada, i és evident que aquesta coalició dificulta molt –estic convençuda que impedirà- el camí del PP per revalidar el resultat de les darreres eleccions a Menorca, i qui sap si a la resta de l’Estat, on s’han tancat coalicions similars.

En aquest sentit, és ben significatiu que, quan escric aquestes ratlles, Feijóo es plantegi cedir senadors autonòmics, nomenats pels presidents de les Comunitats Autònomes, a VOX a canvi que no es presenti a determinades circumscripcions electorals, com ja s’ha anunciat que passarà a Menorca. Una proposta desesperada per intentar salvar els mobles. Perquè, no ens enganem, amb els acords a nivell estatal dels partits progressistes al Senat, s’han aconseguit dues coses: la primera, ja l’he dita, presentar projectes plurals que concentren el vot de l’esquerra; la segona, i no manco important, posar en evidència la debilitat del PP davant un partit com VOX –i la connivència del PP amb VOX- , amb el qual ja comparteixen governs autonòmics. Així, si finalment la proposta de Feijóo es consuma, ens trobarem que a Menorca, a més de la candidata progressista, hi haurà un candidat a senador del PP-VOX, ni més ni manco, encara que veurem si les sigles del partit de l’extrema dreta apareixen.

Així les coses, no faré cap descobriment si dic que el Senat no desperta les meves passions polítiques. Ara bé, com va dir Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I, què voleu que us digui, veure una persona com na Joana Barceló a Madrid defensant Menorca i els menorquins, amb un programa fruit del consens i la il·lusió, amb ganes, i amb tota la seva experiència política, que és molta, em sembla magnífic.   

(Article publicat al diari Menorca de dia 25 d’octubre de 2026)

Següent »