Fa una setmana es presentava la candidatura ‘Menorca al Senat’, un projecte compartit per totes les forces progressistes de l’illa, encapçalat per na Joana Barceló, una persona de consens, de sòlida trajectòria política i amb una capacitat de feina indubtable. Han estat mesos de negociacions discretes, de diàleg generós, de pactar un programa que pugui donar resposta a les necessitats dels menorquins. Il·lusió, projecte plural, voluntat de lluita o capacitat de resolució defineixen la proposta que es llança a tots els ciutadans progressistes de Menorca, en paraules de la seva candidata. Es tracta, sens dubte, d’un projecte potent perquè viure millor a la nostra illa sigui possible. Un projecte que pot capgirar el mapa polític actual. En aquest sentit, convé recordar que a Menorca només es tria un representant al Senat, que s’enduu la llista més votada, i és evident que aquesta coalició dificulta molt –estic convençuda que impedirà- el camí del PP per revalidar el resultat de les darreres eleccions a Menorca, i qui sap si a la resta de l’Estat, on s’han tancat coalicions similars.
En aquest sentit, és ben significatiu que, quan escric aquestes ratlles, Feijóo es plantegi cedir senadors autonòmics, nomenats pels presidents de les Comunitats Autònomes, a VOX a canvi que no es presenti a determinades circumscripcions electorals, com ja s’ha anunciat que passarà a Menorca. Una proposta desesperada per intentar salvar els mobles. Perquè, no ens enganem, amb els acords a nivell estatal dels partits progressistes al Senat, s’han aconseguit dues coses: la primera, ja l’he dita, presentar projectes plurals que concentren el vot de l’esquerra; la segona, i no manco important, posar en evidència la debilitat del PP davant un partit com VOX –i la connivència del PP amb VOX- , amb el qual ja comparteixen governs autonòmics. Així, si finalment la proposta de Feijóo es consuma, ens trobarem que a Menorca, a més de la candidata progressista, hi haurà un candidat a senador del PP-VOX, ni més ni manco, encara que veurem si les sigles del partit de l’extrema dreta apareixen.
Així les coses, no faré cap descobriment si dic que el Senat no desperta les meves passions polítiques. Ara bé, com va dir Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I, què voleu que us digui, veure una persona com na Joana Barceló a Madrid defensant Menorca i els menorquins, amb un programa fruit del consens i la il·lusió, amb ganes, i amb tota la seva experiència política, que és molta, em sembla magnífic.
(Article publicat al diari Menorca de dia 25 d’octubre de 2026)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris