Acab de complir 46 anys. Vaig néixer un diumenge, a les tres del migdia. La petita de cinc germans. Sempre m’han dit que tot això marca. Que defineix caràcter: diumenge, migdia, petita. És possible. Escric aquesta entrada des del despatx del Consell, entre reunió i reunió. Vaig néixer un diumenge, a l’hora del xubec, i no sé estar aturada. Això sí, aprofit al màxim la vida. Les tempestes i també les calmes. M’agrada viure, encara que, de tant en tant, et clavi clatellades que et deixen sense alè. L’única manera, potser, de valorar el que tens. Una filla que acaba de complir devuit anys i amb qui puc parlar del món que ens envolta, una altra amb qui compartesc les cançons de David Bowie (al·lucina quan veu que em sé la lletra… en anglès!), un fill que intenta ser ordenat i no se’n surt però que sempre em fa riure. Un company que, després de tantíssims d’anys d’estar junts, el sé més a prop que mai. Alumnes que em diuen que m’emocion quan els parl de llibres. Companys i companyes de feina (les històriques del Cardona!) i de partit, amics de tota la vida, amics virtuals. Germans i germanes. Nebodes, nebots i neboders. Un clan, en el millor sentit de la paraula. Novel·les començades, propostes d’acord, precs i preguntes, entrades del bloc, comentaris al facebook i al twitter, les propietats del text i l’avaluació inicial. Quaranta-sis anys i Menorca al cor. Néixer en una illa com aquesta sí que marca. De la roca eixuta a la calidesa de les platges del sud. Una força que empeny. Que ens ha d’empènyer a defensar-la amb cor i ànima. Sense defallir i amb alegria. Mentre el cos aguanti.
Gràcies a tots els que avui heu pensat que complia 46 anys. Em sent afortunada.
- El pensament ordenat/Opinió
- 9 comentaris
Quanta força expresses! I de quina manera perceps la vida i la necessitat de lluitar-la dia a dia. Gratificant i encoratjador el teu comentari.
.
Que aquest esperit vitalista que poseeixes sigui sempre com una llàntia encesa a l’esperança.
Molts anys!
També com a veïna, molts anys des de unes poques cases cap a la dreta! (i si, jo també he al·lucinat amb lo d’en David Bowie!)
Enhorabona, Maite!!!
Molts anys!!
Molts anys Maite, encara que sigui un parell de dies tard!
.
Tens molt, Maite, enhorabona.
I crec que tens, a més, una altra virtut que no has dit: la paraula, la força i el poder de la paraula,
…de la paraula escrita, com en el clip,
.
http://www.youtube.com/watch?v=ORqb4oo2p4I
.
Que en puguis fer molts més!
.
Felicitats Maite! I gràcies per aquesta entrada tant entusiasta. Entre tu i en Guardiola, al final ens fareu sentir guanyadors! (la qual cosa, després d’alguns segles, té el seu mèrit). T’obsequio amb aquests versos de Vicent Andrés Estellés que segur que ja coneixes, i que m’han vingut al cap llegint el teu text:
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Per molts anys!
Per molt anys Maite!
Encara est una persona jove.
El que més m’ha agradat és que estés tan agraida de la vida i de la teva familia, dels teus amics, dels al·lumnes, dels companys, dels que et coneixem virtualment. De la teva terra i del mar que l’envolta.
Com diem en castellà “ser agradecido és de bien nacido”.
Salut!
Moltes gràcies a tots! he començat els 46 amb una feinada (i un cap de setmana de relax, també!).