SOMNIEU
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitadament
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, si, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir…
SOMNIEU
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
- El pensament ordenat/Opinió
- 8 comentaris
25 i un dia,
És clar que sí,
encara somniem, esperem, volem, tenim massa (poc).
No abarateixis el somni
(Lluís Llach)
No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.
Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.
No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.
És de les cançons de Llach que sempre m’han agradat més!
http://www.youtube.com/watch?v=j3o4ckCrEnA&feature=player_embedded
Viva Puyol! Visca Spain!
Els joglars que no faltin…
Més d’un milió de persones, segons la guàrdia urbana, s’han manifestat a Barcelona en contra de la sentència de l’Estatut. Un dia històric. Na Cospedal diu que és una mala notícia per a Espanya. Idò, ells l’han provocada. Impressionava veure el Passeig de Gràcia, la Gran Via i els carrers dels voltants plens de gent de totes les edats. Ningú no pot negar als pobles el dret a decidir. Ningú no pot trepitjar la nostra llengua. Com va dir Jaume Cabré, en recollir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: “La llengua és la meva pàtria i la vull liure”.
Va ser molt emocionant ser-hi i adonar-se de que encara esteim vius i que de cada vegada som més els que tenim clar que serem allò que vulguem ser i no allò que ens diguin que hem de ser. Ahir va ser un gran dia!
Així com ha dit Llach en la manifestació “N’estic fins els collons de que lletres que vaig fer fa 30 anys encara estiguin vigents”