XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 3 comentaris
…I la pluja cau a rebumbades i embassa els sembrats fent mal bé l’esplet…. i l’aire es torna tormentós, arrebassant d’arrel els arbres acabats de sembrar que just començaven a donar fruit… amb la simple finalitat de canviar el joc i les normes.
Què difícil és tenir una merescuda llibertat, presonera d’idees golafres….
Les formes del diàleg per a un millor encaix de Catalunya dins Espanya les petjà fa més temps Joan Maragall, quan en el poema “Oda a Espanya” fa una proposta de canviar la uniformitat política de la península Ibèrica (referida majoritàriament a l’Estat espanyol).
.
En ‘La Pell de Brau’, d’Espriu, és llença aquell:
.
“Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures”.
.
Maragall, anteriorment ja havia també llençat aquell:
“Escolta, Espanya – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana;
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en ‘questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa”.
.
Quelcom hi podrem trobar en allò que diu més tard Espriu i que tu, ens recordes aquí:
“Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills”.
.
He fet aquest comentari perquè he comprat fa poc un llibret, editat fa pocs mesos, de Joan Maragall, “Adéu, Espanya!”, en el que Edicions 62 labutxaca aplega deu textos (en prosa i poesia) on Maragall fa referència a les relacions entre Catalunya i Espanya. Igual que Espriu, en ple franquisme, recull la necessitat d’un nou pensament en les relacions ‘ibèriques’, Maragall ja les feia notar a finals del segle XIX, tot just la decadència espanyola per les pèrdues de Cuba i Filipines i, alhora, per la regressió de les relacions entre els diferents Pobles de la Península.
.
El passat octubre es complia el 100è aniversari del naixament de Joan Maragall. El 20 de desembre pròxim, serà el 150è aniversari de la seua mort. Per tant, és un ‘any Maragall’, quan, a més, són ben vigents i actuals, encara, la seua obra i pensament, tot els anys transcorreguts.
.
Un plaer.
Fa pensar aquest tipus de poesies. De fet són encara missatges ben vigents després de tant de temps. Poc més hi diré.