En un sentit ampli, la memòria històrica és la voluntat de recuperar i reparar moments d’un passat col·lectiu que, per un motiu o altre, s’han oblidat o s’han silenciat però sense els quals no es pot entendre en tot el seu abast el temps present. Avui, voldria parlar de la memòria històrica entesa en el sentit de recuperació dels fets que van passar durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura franquista. D’uns fets que van escindir la nostra societat i que, encara avui, més de vuitanta anys després, la continuen dividint. I si això és així és perquè no hi ha hagut un reconeixement de la tragèdia que van representar. O més ben dit: mentre hi ha víctimes que han tingut anys de reconeixements, d’altres, les que van perdre la guerra, han tingut anys de silenci.
Així, la mort del dictador ens va abocar a una transició que va cultivar l’oblit dels fets violents i de les destrosses materials i morals que van causar en els perdedors de la guerra, en comptes de deixar-los exposats a la vista de tots i treballar per l’assumpció i el perdó, per la veritat i la recuperació de la memòria. Parlar de la seva por, del seu patiment, del seu dolor, és molt més que un deure: és una obligació perquè estam parlant, ni més ni manco, que de fer justícia. Les ferides no es poden reobrir si abans no s’han tancat. I no es tancaran mai si no deixam que els toqui l’aire. No es pot construir damunt un silenci imposat. Primer, per quaranta anys de dictadura; i, després, per una democràcia que no ha estat capaç de tractar, d’una manera digna i valenta, els perdedors d’una guerra que, com totes, va ser cruel i injusta per a tothom.
El govern del PP de Marga Prohens necessita els vots dels diputats de VOX per aprovar el pressupost del 2025. A canvi del suport als comptes, VOX exigeix la derogació de la Llei de memòria, una exigència que en aquests moments, segons diu la presidenta, “encara” no s’ha acordat. Una exigència que, de fer-se realitat, suposaria trair el pacte que Prohens va fer, fa uns mesos, amb l’esquerra, pacte que garantia mantenir en vigor la llei a canvi de poder tornar enrere l’error del PP en una votació d’esmenes de VOX. Però, sobretot, és una exigència que, de fer-se realitat, suposaria trair, una vegada més, la memòria de les víctimes que, des de les tombes, encara reclamen dignitat i reconeixement. Com va dir Almudena Grandes: “la memòria històrica és una cosa que no té a veure amb el passat sinó amb el present i amb el futur.”
(Article publicat al diari Menorca de dia 25 de maig de 2025)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris