Maite Salord

Escriptora

Arxiu de octubre 2025

País Valencià

La setmana passada vaig fer uns dies per terres valencianes, convidada pel  projecte ‘Lletres compartides’ en què participen institucions de tots els territoris de parla catalana (l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el meu cas), que té l’objectiu de donar a conèixer escriptors de tot l’àmbit lingüístic català als lectors que encara no els han llegit i posar-los en relació amb el sector de la creació i la promoció literàries dels altres territoris. Es tracta d’un projecte pensat a llarg termini, amb la voluntat de  consolidar un espai literari comú entre els territoris que formen la nostra comunitat lingüística, una de les grans assignatures pendents que tenim des de sempre.

Així, he tingut la possibilitat de compartir El país de l’altra riba i El temps habitat amb instituts i clubs de lectura de Sagunt, Aldaia, Potries i Paiporta. Com sempre, aquest diàleg ha estat una experiència molt positiva, que vull agrair a tots els que hi han participat. M’agrada veure com els joves repensen les migracions a partir de la literatura o com la història d’una dona madura que s’ha de reconciliar amb la seva vida connecta amb la realitat dels lectors. En aquest cas, a més, han estat trobades especials. He visitat zones molt afectades per la gota freda de fa un any, he parlat amb lectors que van viure la tragèdia en pròpia carn. Les imatges de la planta baixa destrossada de la biblioteca de Paiporta són colpidores, l’emoció és encara ben viva.  

Abans d’anar al País Valencià vaig llegir Els morts de Mazón d’Esperança Camps, una lectura dura però que recoman pel seu ofici, empatia, honradesa i valentia. A la primera part, dona veu a alguns dels familiars de les 229 víctimes, testimonis dolorosos que tenen tots en comú la demanda de justícia. D’una justícia que ha de ser reparadora i que han trobat amb la jutgessa del cas. La segona part repassa l’actuació dels càrrecs polítics, amb Mazón al capdavant, una actuació que es pot resumir amb la frase demolidora “quan l’alarma va sonar, gairebé tots ja eren morts.”

A la llibreria La Moixeranga de Paiporta, arrasada per la barrancada i ja reconstruïda, vaig comprar el llibre Renàixer del fang, amb testimonis narratius de la tragèdia signats per Núria Cadenes, Martí Domínguez, Esperança Camps…, els beneficis del qual són per a les llibreries afectades. Perquè, com diu Joan Carles Girbés al pròleg, “puguem renàixer del fang més forts i units”. És el que tots desitjam.

(Article publicat al diari Menorca de dia 26 d’octubre de 2025)

Flotilla

Aquesta setmana han estat alliberats Santi Oliver i Lluís de Moner, els participants menorquins a la Flotilla Global Sumud, juntament amb Simón Vidal, valencià de pare menorquí, i esperem que prest també alliberin la mallorquina Reyes Rigo. En les seves declaracions a la premsa han denunciat maltractaments, amenaces i vexacions per part d’Israel. En aquest sentit, no podem oblidar que  la iniciativa tenia el doble objectiu de portar, d’una banda, ajuda humanitària a la població de Gaza, sobretot medecines i aliments; i, de l’altra, denunciar davant la comunitat internacional i davant del món un bloqueig que afecta directament la població civil palestina, fins al punt de parlar d’un genocidi planificat i executat per part de Netanyahu.

Així les coses, és evident que les 462 persones que es va embarcar en aquesta missió humanitària sabien de la seva duresa i del seu risc, i sembla lògic que els ciutadans que s’ho miraven des de casa valoressin el seu gest amb concentracions i escrits de suport, com ha passat de manera multitudinària arreu del món. Tanmateix, també hi ha hagut reaccions en contra. Reaccions que pretenien ridiculitzar la iniciativa amb expressions que no repetiré. O ficant directament el dit dins l’ull dels polítics i persones rellevants a qui es va acusar d’anar-hi per interès personal. Hi havia reaccions previsibles de sectors ideològics determinats, és clar. D’altres, no ho eren tant, i aquestes són les que fan més mal. La resposta a uns i altres la va donar Greta Thumberg sense embuts: “el més important és que els participants no som la notícia”. Perquè, efectivament, la notícia, el que la flotilla ha ajudat a fer evident al món és la fam, la manca de medicaments bàsics, les bombes… La mort que assetja la població de Gaza des de fa massa temps. I davant aquesta situació dramàtica, injusta, immoral, les paraules d’uns i d’altres els retraten.

El diccionari de la llengua catalana defineix la paraula ‘flotilla’ com un “conjunt orgànic d’uns quants vaixells semblants, no gaire grans, units sota un sol comandament”, segons Joan Coromines, un “castellanisme internacional”, açò és, acceptat en llengües com el portuguès, l’anglès, l’alemany…  Una flotilla que és ‘global’ perquè aplega persones de procedència diversa. I, sobretot, ‘sumud’, una paraula àrab que significa fermesa, perseverança, emprada a Palestina com a símbol de resistència civil.  Gràcies a totes les persones, anònimes i conegudes, que hi han participat amb el mateix objectiu. Avui som un poc més a prop de la pau.

(Article publicat al diari Menorca de dia 12 d’octubre de 2025)