Aquesta setmana han estat alliberats Santi Oliver i Lluís de Moner, els participants menorquins a la Flotilla Global Sumud, juntament amb Simón Vidal, valencià de pare menorquí, i esperem que prest també alliberin la mallorquina Reyes Rigo. En les seves declaracions a la premsa han denunciat maltractaments, amenaces i vexacions per part d’Israel. En aquest sentit, no podem oblidar que la iniciativa tenia el doble objectiu de portar, d’una banda, ajuda humanitària a la població de Gaza, sobretot medecines i aliments; i, de l’altra, denunciar davant la comunitat internacional i davant del món un bloqueig que afecta directament la població civil palestina, fins al punt de parlar d’un genocidi planificat i executat per part de Netanyahu.
Així les coses, és evident que les 462 persones que es va embarcar en aquesta missió humanitària sabien de la seva duresa i del seu risc, i sembla lògic que els ciutadans que s’ho miraven des de casa valoressin el seu gest amb concentracions i escrits de suport, com ha passat de manera multitudinària arreu del món. Tanmateix, també hi ha hagut reaccions en contra. Reaccions que pretenien ridiculitzar la iniciativa amb expressions que no repetiré. O ficant directament el dit dins l’ull dels polítics i persones rellevants a qui es va acusar d’anar-hi per interès personal. Hi havia reaccions previsibles de sectors ideològics determinats, és clar. D’altres, no ho eren tant, i aquestes són les que fan més mal. La resposta a uns i altres la va donar Greta Thumberg sense embuts: “el més important és que els participants no som la notícia”. Perquè, efectivament, la notícia, el que la flotilla ha ajudat a fer evident al món és la fam, la manca de medicaments bàsics, les bombes… La mort que assetja la població de Gaza des de fa massa temps. I davant aquesta situació dramàtica, injusta, immoral, les paraules d’uns i d’altres els retraten.
El diccionari de la llengua catalana defineix la paraula ‘flotilla’ com un “conjunt orgànic d’uns quants vaixells semblants, no gaire grans, units sota un sol comandament”, segons Joan Coromines, un “castellanisme internacional”, açò és, acceptat en llengües com el portuguès, l’anglès, l’alemany… Una flotilla que és ‘global’ perquè aplega persones de procedència diversa. I, sobretot, ‘sumud’, una paraula àrab que significa fermesa, perseverança, emprada a Palestina com a símbol de resistència civil. Gràcies a totes les persones, anònimes i conegudes, que hi han participat amb el mateix objectiu. Avui som un poc més a prop de la pau.
(Article publicat al diari Menorca de dia 12 d’octubre de 2025)