Ja hem pogut veure l’eclipsi total de sol, un privilegi reservat a manco de l’u per cent de la població que no va a cercar-lo fora de casa, i el món no s’ha acabat. La realitat torna a imposar-se, diàfana i rotunda. L’aeroport de Menorca va tornar a batre el rècord de passatgers durant el mes de juliol; els aqüífers estan al límit, i la població de l’illa, i no només, clama contra la saturació turística. Mentrestant, els dirigents polítics parlen de diversificar l’economia per fugir del monocultiu turístic i de la necessitat d’estalviar aigua, però posen una multa ridícula de 5700€ a un hotel “sostenible” de 3000€ la nit per extreure aigua d’un pou il·legal. La calor asfixiant no dona treva i, any rere any, supera límits que ens semblaven impossibles. I encara hi ha qui nega el canvi climàtic…
Segurament, es recordarà l’estiu del 2026 per l’eclipsi total de sol. També ho hauria de ser pel terratrèmol de Veneçuela, que ha provocat una autèntica catàstrofe humanitària amb milers de morts i de ferits, i el de Colòmbia, no tan devastador però també amb centenars de víctimes. O per l’arribada massiva d’immigrants a Ceuta, davant la passivitat, per dir-ho d’alguna manera, de les autoritats marroquines i la polèmica per l’actuació dels serveis secrets espanyols, amb més d’un centenar de morts, la majoria joves. O per la mort d’una dona (una altra: fins quan?) a mans de la seva exparella, els dos guàrdies civils, a qui l’home ja havia agredit anteriorment, i a la qual havien aplicat unes mesures de protecció clarament insuficients, i encara n’hi ha que neguen la violència masclista. I podria continuar: incendis que han arrasat entorns naturals que costarà recuperar, l’àtic de la presidenta de Madrid comprat amb fons públics…
L’estiu avança ràpid i la meva realitat és, en aquest moment, la lectura de vint-i-cinc novel·les que he de valorar com a jurat d’un premi literari. Com que es tracta d’obra publicada, he fet descobriments molt interessants, he llegit títols que per iniciativa pròpia no hauria fet mai i he tingut l’oportunitat de treure’n algun pendent de la llarga llista que no puc evitar de fer i que cada dia creix un poc més. Vist el panorama, llegir tranquil·la a casa davant el ventilador em sembla un privilegi a l’alçada, com a mínim, del de poder veure un eclipsi total de sol.
(Article publicat al diari Menorca de dia 16 d’agost de 2026)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris