(Fotografia d’Antoni Cladera)
DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT
Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara…
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 18 comentaris
Gracies Maite.
Estava necessitosa de calor.
El bes glaciar, la sal i el fred m’han animat el cor molt més que el dia tan lluminós d’avui.
És el mes de març que s’enduu alguns llumets a canvi de la claretat que ens dona.
I sí, arriba dolcement.
Es una poesia preciosa,aquesta “plaça” es de visita obligada, de totes maneres esper que no sigui el teu estat d’anim davant les noves responsabilitats que a partir de dilluns et cauran damunt,no es per fer festa, pero estic ben segur que vos en sortireu prou bè,amb molta mès experiencia i maduresa.
Des de la llunyania, una abraçada. He sabut que el Dolç Àngel ha visitat casa teva. Crec que sí, que tot allò que hem estimat perdura al nostre cor.
Em sent a prop teu.
Des de València, un poema de Montserrat Abelló que fa companyia el de’n Màrius Torres. Per ajudar a omplir forats, serveixen els versos.
SERÀ POTSER NOMÉS
Serà potser només
en el darrer moment
en què tanquis els ulls per sempre
que et serà donat
conèixer aquest únic
secret per força
tan senzill
com quan
al bat del sol
es desclou
una flor.
Una abraçada
Em sap greu, Maite! Molta força i ànims!
Gràcies a tots per les vostres paraules d’ànims. Perdre el pare -qualsevol pèrdua- és trist i dolorós. Avui, però, tenim el consol de saber que va viure la vida que ell volia i, sobretot, de saber que ha tingut la mort, tranquil·la i serena, envoltat de l’amor de fills i néts, que sempre havia desitjat. Era un home de pau i, en pau, sense estridències, se n’ha anat. Supòs que no es pot demanar més.
Maite, avui m’ha arribat la notícia a Barcelona, coincidint amb un treball de Joan Maragall…
“I no tornà… Llavores esclataven
més alts els plors al cel… Ell ja no hi era…
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…”
Força per seguir endavant. Ho sento.
Un home que he estimat sense conèixer, un home que he admirat a través de les paraules que li dedicava i li dedicarà… la seva filla Fina. Des de Barcelona, una forta abraçada d’aquelles que ja ho diuen tot per a tu, els teus germans i tota la família! Em sap molt de greu.
Maite, ho sento: perdre persones que ens estimem és sempre molt dolorós, i encara ho és més si es tracta d’algú tant proper.
Una abraçada molt forta,
Vela
Ànims Maite.
Vos deixo un poema.
Únic
No t’he vist d’ençà que dorms
però no vull destorbar cap dels teus somnis.
No he escoltat la teva veu
des del dia en què em digueres adéu.
Però et guardo en un calaix tancat amb clau.
Sé que, arrossegat pel temps,
et desfàs lentament sota terra.
Sota un mar inhòspit, insípid,
on la penombra del silenci descriu versos,
on el temps relata vides,
on les vides esdevenen eternes.
Dins la mar extensa de somnis
et retrobaré i parlarem,
recordarem temps millors i viatjarem
immersos dins els records.
En despertar et sentiré més aprop,
i al llarg de les hores et tindré,
com àngel protector,
per allunyar-me del mal.
I tot i sentir-me sol,
en els silencis de la nit
escoltaré la veu coneguda,
que mai quedarà en l’oblit.
Ànims
Preciós poema. Jo també vaig perdre fa poc algú proper i molt jove, només 22 anys. També vam emprar aquest poema per fer arribar es nostre condol a sa família més propera. http://mariacardona.wordpress.com/2009/02/13/dolc-angel-de-la-mort-marius-torres/
Ànims, i una besada.
Davant la mort del pare es la constataciò que poc a poc els fills quedam en primera linea,els pares mentres viuen son el bastiò que sembla que ens alliberen de la mort,cuand han marxat començam a viure sensa l’amoros escut protector que aviem gaudit.Hem sap greu la perdua del teu pare,vull ferte arribar la meva solidaritat en aquests momentes de tant de dolor.
Anim Maite.
Una vegada més, gràcies a tots. De jove, el meu pare escrivia versos. Estic segura que li agradaria molt llegir tots els que li hem deixat en aquesta pàgina.
Molts ànims, Maite. Perdre una persona tan propera i significativa a la vida sempre dol.
Em vull sumar a les mostres de condolència cap a la teva persona i a tota la teva família.
Maite, una abraçada forta. Ànim!
Hola Maite. T’escric per donar-vos ànims a tots. Me sap molt de greu. Besades.
Una abraçada que travessi la mar per tots.