“El paper ho aguanta tot” és una frase feta molt emprada en política. Fa referència a la facilitat amb què es fan propostes sense cap ni peus, absurdes, falses, impossibles de dur a terme perquè, és clar, el full en blanc no té la capacitat de rebatre o desmentir. Per tant, les actuacions a què es refereix l’expressió són fetes o bé per ignorància o bé per mala fe. O ves a saber si per les dues coses a la vegada. Un exemple d’açò que he dit és la proposta que fa uns mesos va sortir en premsa sobre la voluntat del conseller de cultura de declarar béns d’interès cultural immaterial (BICIM) el menorquí i l’article salat. Se’n va parlar molt i, bàsicament, la conclusió seria que és paper banyat perquè, d’una banda, la Llei de patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears ja diu que les llengües i les seves modalitats són patrimoni immaterial a preservar; i, de l’altra, perquè és impossible concretar l’abast del que es pretén declarar bé d’interès cultural immaterial. Només cal recordar que, per exemple, l’article salat, més enllà del dialecte balear, s’empra en algunes localitats de Catalunya i del País Valencià.
Així, quan la realitat –el rigor científic i acadèmic– posa en evidència la inconsistència o la impossibilitat de dur a terme una proposta com aquesta, el paper es converteix, de cop, en paperassa, papers inútils sense cap valor. Perquè, per acabar-ho d’adobar, l’informe “filològic” que l’hauria d’avalar conclou que les amenaces que té el menorquí són l’estàndard, la globalització i les noves tecnologies. En cap cas, no cita el castellà. Ens volen fer creure que quan anam al metge, a un restaurant o a la policia ens atenen en un perfecte català estàndard. El mateix català estàndard que empren els joves menorquins per comunicar-se entre ells. I, no, sabem perfectament -conseller inclòs- quina és la llengua que arracona la nostra, la pròpia de Menorca. Per tant, no ens hauria de sorprendre que el tema hagi quedat sepultat davall una feixuga capa de silenci.
Del paper que tot ho aguanta i la paperassa inútil al paperot, al ridícul, per entendre’ns, hi ha un camí molt curt. Com que ens agrada anar per feina, aparquem els papers i centrem-nos en el que és important: si estimau la llengua, us convid a visitar la pàgina del Consell Insular de Menorca www.ipcime.es (mantenir el domini .cat era molt car, segons el conseller) perquè s’ho val. Hi trobareu informació sobre rondalles i llegendes menorquines, topònims, gloses i glosat i, també, sobre els anglicismes de Menorca. Així, al costat de paraules més conegudes com boínder, blec, enclova o moguin, n’hi trobareu d’altres, lligades al joc de mèrvels o mèrvols, o a oficis, que ja no s’empren tant però que molts encara recordareu. És una pàgina visitada per professors i alumnes dels centres educatius perquè, en contra del que es vol fer creure, el llegir no ens fa perdre l’escriure, i la llengua catalana s’ensenya en tota la seva diversitat, que és la seva riquesa: de l’estàndard necessari per als usos més formals (que inclou totes les paraules menorquines genuïnes i les nostres formes verbals) a la varietat més dialectal emprada en la llengua oral. I, per cert, el conseller gran defensor del menorquí, en prop de quatre anys, no ha fet res per ampliar aquesta pàgina. Tot paper banyat.
(Article publicat al diari Menorca de dia 12 de novembre de 2026)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris