Maite Salord

Escriptora

Coach

He de confessar que, d’entrada, quan vaig llegir la notícia que el Consell Insular de Menorca havia contractat un coach per resoldre els conflictes interns entre treballadors i càrrecs públics del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, no m’ho podia creure. L’estupefacció em va durar poc, el temps necessari per recordar qui hi ha al capdavant de la conselleria en qüestió, una persona que no ha tingut feda a l’hora d’atacar el col·lectiu LGTBI+, declarar-se en contra de les vacunes, celebrar les victòries de la dreta més extrema o, amb l’excusa de la defensa del menorquí, arraconar la llengua catalana de l’administració. Si a tot això hi afegim les formes que exhibeix durant els plenaris, d’una prepotència que frega l’insult, o la desfeta que ha provocat a l’agència Menorca Talaiòtica, amb la dimissió del director i de membres de reconegut prestigi del seu Consell Científic, posant en risc la declaració de Patrimoni Mundial, no hauria d’estranyar ningú. Ara bé, el que en una situació normal seria motiu de dimissió del conseller, el president del nostre Consell Insular de Menorca ho resol contractant un coach.

En català, la forma adequada de coach és entrenador. Es tracta de professionals que es dediquen a orientar i assessorar altres persones, normalment amb càrrecs de responsabilitat, en la presa de decisions i en l’anàlisi dels resultats, i l’estimulen a descobrir el propi potencial. Tanmateix, en el cas del Consell Insular de Menorca la feina del coach s’ha centrat en els treballadors, no en qui té la responsabilitat de la gestió, quan el problema no és de relació entre el personal sinó d’aquest amb els polítics amb qui, en teoria, haurien de treballar conjuntament. Potser és per açò que les deu sessions contractades no han acabat de donar els resultats esperats i han hagut d’ampliar el contracte i, per tant, la despesa.

Així les coses, és evident que hi ha un clar problema de lideratge dins el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca. No oblidem que un bon líder ha de ser una persona organitzada, amb capacitat de planificació, bon comunicador. I, sobretot, que ha de saber escoltar la gent, ser proper i accessible i creure en la feina en equip. Potser el Conseller de Cultura i els seus directors insulars haurien de contractar un coach perquè els expliqués tot açò molt a poc a poc. Evidentment, pagat de la seva butxaca.

(Article publicat al diari Menorca de dia 4 gener de 2026)

2026

Només hi queden unes hores perquè l’any s’acabi. Al que ha de començar, li deman poder estar a prop de les persones que m’estim, amb salut i calma; que pugui continuar fent el que més m’agrada, llegir i escriure; i que faci del món un lloc on els drets de les persones siguin el més important. Bon 2026, amics i amigues!

Dialectes

Quatre dies abans que els representants del PP i VOX al Consell Insular de Menorca perpetressin el darrer atac a la llengua catalana amb una modificació del Reglament d’usos lingüístics en què donen encara més pes al castellà i volen fer creure que defensen el menorquí, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans es presentava una obra monumental de la dialectologia, l’Atles Lingüístic del Domini Català, l’ànima del qual, entre d’altres, és l’homenot Joan Veny, el filòleg que ha dedicat la seva vida a l’estudi dels dialectes de la nostra llengua des que va descobrir que la seva mare, nascuda a pocs quilòmetres de Campos d’on és ell, tenia una pronúncia diferent que els seus vesins. Ho deia fa poc en una entrevista en la qual també deixava constància que parlar de dialectes implica conèixer la llengua antiga, la variació social, l’etimologia de les paraules… En definitiva, implica saviesa i rigor.

Així, l’Atles Lingüístic del Domini Catalàés una col·lecció de mapes fets a partir d’enquestes realitzades sobre el terreny a parlants coneixedors de la varietat de cada població. El projecte comprèn 190 localitats de tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors i dels amants de la llengua un conjunt de materials de la parla oral recollits entre els anys 1964 i 1978, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics. Tots els materials del projecte es poden trobar en forma de llibre i en xarxa a través de tres tipus de publicacions: l’Atles Lingüístic del Domini Català, que consta de nou volums en què es fa referència al cos humà, el vestit, els jocs, el camp, els oficis, els ocells, els insectes…; el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, un atles interpretatiu de diferents fenòmens lingüístics; i, finalment, els etnotextos, un recull de textos orals lliures.

Tota aquesta feina ingent no hauria estat possible sense els informants i els enquestadors. En el cas de Menorca, es van passar enquestes a Ciutadella, es Migjorn Gran i Maó, els nombres 70, 71 i 72 dels 190 llocs que surten a l’Atles. Ho va fer el mateix Joan Veny, acompanyat de Joan F. López Casasnovas, el juliol de 1973. En total, es van entrevistar quatre persones de Ciutadella, cinc de Maó i dues des Migjorn Gran. Gràcies a tots ells, tenim fixada la parla de Menorca en un moment concret. La riquesa de la llengua oral del poble, múltiple i creativa, que cohabita amb la llengua escrita, unitària i exportable al món.

(Article publicat al diari Menorca de dia 21 desembre de 2025)

« Anterior - Següent »