Fa uns dies, llegia un article que exposava com influeixen les valoracions que es poden trobar a internet a l’hora d’escollir un producte determinat. Simplificant molt, venia a dir que, per exemple, a l’hora de viatjar, la majoria de persones trien hotel tenint en compte, no les estrelles o les recomanacions de l’agència de viatge ( els qui encara hi van), sinó les valoracions que en fan els usuaris a través de la xarxa. I qui diu hotels, diu restaurants, cotxes, llibres, etc.
Un dels aspectes que destacava l’autor de l’article era el risc que suposava aquesta tendència pel fet que les opinions acostumen a no tenir cap tipus de filtre, la qual cosa pot provocar atacs o elogis que no s’ajusten a la realitat. Al final, però, la conclusió era que la veritat sempre acaba triomfant, malgrat comentaris maliciosos i ofensius o, al contrari, falsament elogiosos. En darrer terme, venia a dir, les campanyes barroeres, en sentit positiu o negatiu, a la llarga, acaben delatant els interessos perversos de qui les organitza.
No sé si la veritat acaba triomfant sempre. Només sé que, quan rallam, no de valoracions de productes sinó de valoracions de persones, fetes des de l’anonimat, per suposat, en la majoria de casos, les pèrdues són infinitament més doloroses que les econòmiques. Perquè qui hi perd no és una empresa concreta, ni tan sols només la persona en qüestió: és tota la societat. I no hi perdem doblers: hi perdem un valor imprescindible que és el respecte a l’altre.
Evidentment, consider absolutament lícita la crítica i la divergència i, si es fa des del respecte, no em fa res no saber qui l’expressa. Malauradament, però, en la majoria de casos, l’anonimat amaga insults gratuïts i mentides. Una actitud, aquesta, que no propicia el diàleg i que, per tant, és absolutament destructiva. De vegades, m’he demanat quina valoració es podria fer de les persones que dediquen part del seu temps a aquestes activitats morboses. Necessitaríem un divan per saber-ho, però. Em sembla.
