El verb “interpretar” és ric en significats: es pot interpretar una obra de teatre o de cinema, una peça musical o una inscripció etrusca. A més, també s’interpreten lleis o somnis. Tanmateix, el significat que més m’interessa avui és el de “prendre’s (allò que diu o fa algú) de tal o tal manera”.
Estareu d’acord que ens passam la vida interpretant silencis, ganyotes, paraules o gestos de la gent que ens envolta. Normalment, per tal d’arribar a una conclusió encertada, intentam aplicar un raonament lògic basat en una sèrie de fets objectius. Ara bé, és evident que, per molt que ens hi esmercem, no sempre l’encertam. Per exemple, es pot dir d’una persona que és orgullosa perquè es manté a distància dels altres quan, en realitat, el seu comportament amaga una gran timidesa. O es pot dir d’algú que és un prepotent quan, en el fons, és només un insegur que disfressa les febleses d’arrogància.
Si el que s’interpreta, a més, és l’actuació d’un polític, la cosa es complica. Us explicaré un cas real que em va passar l’altre dia. Resulta que estava ben contenta perquè havíem aconseguit que ABAQUA, l’Agència Balear de l’Aigua, adscrita a la Conselleria de Medi Ambient, dedicàs l’1% Cultural a la restauració de les dues fonts de la Plaça del Born. Ni més ni manco que uns 140.000€. Interpretacions del carrer: ploren que no tenen doblers i mirau què gasten en arranjar una cosa que podria esperar!
El raonament és, en principi, ben lògic. Ara bé, vaig haver de donar una sèrie de dades que eren desconegudes: l’ajuntament de Ciutadella no hi posa ni un cèntim; aquests doblers són un percentatge del cost d’una obra pública que ve marcat per llei que es dediqui a la rehabilitació d’infrastructures culturals de valor, lligades a l’aigua; si no invertien aquests doblers a Ciutadella, ho haurien fet a un altre poble i, després, ens hauríem queixat que aquí no es fa res per dur euros d’altre administracions.
Així, resulta evident que les “interpretacions” que es fan dels actes dels polítics són, de vegades, més complicades del que sembla a primera vista. Amb tot, m’estim més córrer el risc de ser mal interpretada que ser una política que fa grans interpretacions. Dignes d’un vodevil, per exemple.
