Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Llibres i autors'

Llibres

Fa temps que no faig cap entrada sobre llibres. La darrera va ser la de dia 24 de setembre, dedicada a Víctor Català. I no és que no llegesqui. Ja sabeu que això és impossible. El que passa és que tenc un moment lector molt dispers. M’explic: tencllibres.jpg un munt de llibres començats -cosa que no m’agrada gens- i vaig llegint en funció de les circumstàncies.

Així, després de ser jurat dels premis Pollença i, per tant, només llegir originals, vaig agafar Lluvia roja, de Cees Nooteboom, un escriptor holandès, etern candidat al Nobel de literatura, que passa els estius a Sant Lluís. He llegit la meitat d’aquest conjunt de textos que parlen de Menorca, de viatges, de la vida. El vaig haver de deixar, però, per rellegir Moro de rei, de Pau Faner, la lectura que, avui capvespre, hem de comentar a “Plaça de Lletres”. Però, després, vaig anar a la presentació del seu nou llibre, El Cant de l’alosa, i no vaig poder resisitir la temptació de començar-lo. Mentre el llegia, un antic alumne em va comentar que anava a classe amb un al·lot que havia escrit un llibre i, per les indicacions que em va donar, vaig veure que era Albert Casals, l’autor de El món sobre rodes, i vaig recordar que la meva filla l’havia comprat i, lògicament, en vaig haver de llegir un quants capítols fins que, arran dels Premis Born de teatre, em van convidar a una lectura de la darrera obra guanyadora, Oblidar Barcelona, de Carles Batlle, i, esclar, el vaig haver de llegir, també. Però és que, entremig de tot aquest desgavell lector, la meva germana em va regalar El Baró, la traducció que Vicenç Albertí i Vidal va fer de l’obra de Moratín, i que ara ha publicat l’IME a la col·lecció “Capcer”  i també vaig començar a fullejar-lo…

En fi. Avui, encara no he acabat Moro de rei (però ho faré!). I, el que és pitjor de tot, quin llibre agaf avui vespre de tots aquests que fan equilibris damunt la tauleta de nit? Perquè, a més dels començats, n’hi ha encara sense obrir: Històries de Menorca, de Lothar Pabst, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer, La dona en la indústria menorquina, de Montse Marquès…

Plaça de Lletres

Demà dissabte, dia 17 d’octubre, a les 19,00h, comença a la Casa de Cultura de Ciutadella una aventura literària que em fa molta il·lusió: el grup de lectura “Plaça de Lletres”. Es tracta, com veis, d’un grup de persones que es reuniran, el tercer dissabte de cada mes, després de llegir un mateix placa-de-lletres.JPGllibre, per comentar-lo, de vegades acompanyats de l’autor, la qual cosa afegeix, a la lectura individual, més elements per a la reflexió i per al gaudi.

El nom “Plaça” juga amb el doble sentit de mercat (on s’ubica la Casa de Cultura) i de lloc per al diàleg i l’intercanvi d’idees. Les “lletres”, resulta evident que fan referència a la literatura. La primera trobada serà només per començar a conèixer-nos i per fixar els llibres que voldrem llegir durant el curs. De fet, l’única lectura que ja s’ha establert, per al mes de novembre, és Moro de Rei, de Pau Faner, per una raó molt simple: és el petit homenatge al nostre escriptor més gran. A partir d’aquí, qualsevol obra és possible: només cal proposar-la!

Puc dir per experiència -d’escriptora convidada- que aquestes reunions literàries són un autèntic plaer. Esper, idò, que us animeu a participar-hi. No cal venir cada mes; fins i tot, no és imprescindible  haver llegit l’obra perquè es pot venir a escoltar… I, per cert, després d’aquesta primera trobada, una interessant conferència sobre Baltasar Porcel, a càrrec de Carles Cabrera. Què més voleu?

Ampla és Castella, Joan Salvat-Papasseit

  Aampla-es-castella.jpgMPLA ÉS CASTELLA

Ampla és Castella, i com un palmell
té la durícia d’aixecar l’espasa.
El braç és las i no el mena cervell;
la gola és seca i la set no li passa.

Terra dels Terços petjadors de lleis
que imposaven amb sang llur llei estranya,
ampla és Castella, sepulcre de reis,
malavirança a la Marca d’Espanya.

Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
del mal que ha fet amb la seva tonada;
sorolls de focs i esperons, i l’escreix
amb que els cavalls soterraven l’estada.

Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
té la sordesa de massa escoltar-se.
La veu dels íbers és ronca d’ofec
i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

Joan Salvat-Papasseit, Les Conspiracions (1922)  

« Anterior - Següent »