(Fotografia Antoni Cladera)

CIUTADELLA DE MENORCA

Aquí la llum és una carretel•la
guarnida d’amorells. Jo sempre deia
que habitaria una ciutat tancada
dins un cofre de sàndal, amb alcoves
o records esmortits sota els tapissos.
Una ciutat amb comtes i captaires
i un reposat capítol de canonges
de porcellana de Sèvres…
Les aures
acaronen jardins i la remota
epopeia polsosa -usque ad mortem
sustinuimus pro aris et focis-
mentre les ombres cauen.
Sempre deia
que habitaria una ciutat marcida,
amb sospirs vellutats, palaus i músiques,
on el temps perduràs com una rosa,
presa en els fulls d’un devocionari.

Josep M. LLOMPART, La terra d’Argensa

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 3 comentaris

  MÉS PUR QUE TOT

Més pur que tot, el buit que vas deixar

i la teva presència en les coses.

 Ara et tenim, impalpable, en la fresca

 simplicitat del gest,

 al centre del silenci,

 i, per amor, en l’amor que revela

 l’oasi inesperat.

 No et distanciïs;

 el teu estar completa el nostre viure,

  li dóna plenitud, sentit i força

 i en fa l’espai en què tot ho podem

              imaginar perfecte.

Miquel Martí i Pol, Llibre d’absències

 (Fotografia d’Antoni Cladera)

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 2 comentaris

Ma mare, gran amant de les flors i les lletres, em va regalar un llibret -deu fer un munt d’anys- que, avui capvespre, remenant llibres entre els prestatges de l’altell, ha anat a caure a les meves mans. Es diu Llegendes i mites de les flors, de Rita Schnitzzer, il·lustrat per Marisa Bendala i editat per “Ediciones Elfos”. Quan l’he obert, he vist, amb sorpresa, que la versió catalana és d’Antoni Moll Camps. És, en conjunt, una petita joia de dibuixos i paraules.

Com diu la mateixa autora: “El petit llibret que té el lector en les seves mans, tot espigolant llegendes i mites de diverses cultures, referits a les plantes, intenta d’aclarir el misteriós perquè dels amors, els odis, les gelosies, les venjances o les temences que tixen l’argument d’aquestes bellísimes històries”. Així, es parla del Narcís (vanitat i egoisme), de la Camèlia (penediment), de la Mandràgora (horror), o de la Violeta (modèstia i lleialtat). Aquí teniu el text que he seleccionat:

CARD (Intolerància)

Durant el regnat de Malcolm I d’Escòcia, en el segle X, els normands s’anaven apropant als campaments escocesos a l’ampara de la fosca nocturna, per tal d’atacar-los per sorpresa i obtenir-ne una fàcil victòria. Però un dels intrusos, de sobte, calcigà un card i, incapaç de contenir-se, llançà un crit estrident de dolor. Desvetllats els escocesos i refets del sobresalt, empunyaren les armes i aconseguiren de vèncer els adversaris. D’aquell dia ençà, el card va ser adoptat a Escòcia com emblema nacional.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 5 comentaris