Fa uns dies, l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella, va fer públic que paralitzava el projecte d’aparcament a la plaça dels pins per obrir un període de reflexió i de diàleg per reconduir la situació. És una bona notícia, sens dubte. A més, pens que és l’evidència més clara que han hagut d’admetre que s’han equivocat, tot i que són incapaços de reconèixer-ho clarament i continuen amb la seva tàctica d’escampar cortines de fum per no haver d’assumir que són ells, amb la seva forma d’actuar, des de la improvisació, des de la prepotència i sense escoltar la gent, els únics incitadors de la mobilització ciutadana.
Han paralitzat el projecte perquè s’han adonat que és un tema que està per damunt de partidismes i d’ideologies. És un tema que apel·la als sentiments dels ciutadans, a les seves vivències, als seus records. I, vivències, sentiments i records, no saben de sigles. Per això, fa uns dies, vaig manifestar -i perquè ho he comprovat personalment- que persones afins als partits que governen a Ciutadella se senten estafades amb una proposta que no apareixia als seus programes electorals i que rebutgen del tot.
La resposta dels portaveus dels dos partits de l’equip de govern no s’ha fet esperar i, avui, surt en premsa que es neguen a consensuar el tema de l’aparcament amb l’oposició i, una vegada més, tornen a culpabilitzar-nos dels fets ocorreguts al Saló Gòtic. I, no només això, en un exercici de cinisme absolut, neguen, com si res, totes les injúries que, dia rere dia, han anat abocant en els mitjans de comunicació (només m’han acusat d'”irresponsable”!). I, a més, qualifiquen la meva actuació, en intentar aturar el que avui ja sabem que no té remei, això és la destrossa de la font de la plaça dels pins, d’”actuació teatral” i de “circ”. Ni una gota d’autocrítica. Ni una.
Quina llàstima! Lament sincerament que hagin exclòs l’oposició del consens amb què, sens dubte, s’ha de solucionar el tema dels aparcaments a Ciutadella. Tenien damunt la taula una oportunitat única de reconduir-lo de la millor manera possible. Deixant fora del diàleg els partits de l’oposició -que representen una part important de la ciutadania- tornen a quedar, com sempre, en evidència. Què entenen per consens? Què cerquen intentant dividir vesins i partits polítics? Quin concepte tenen de democràcia?
Hi ha molta gent que m’atura pel carrer per demanar-me si el projecte s’abandona definitivament o si només és una treva per tenir les festes en pau. No ho sé. Només sé el que he llegit per la premsa. Personalment, pens que les dues coses tenen sentit i van lligades: la proximitat de les festes ha accelerat l’aturada que, vull creure, serà definitiva. Perquè tenen por que es repetesqui la reacció ciutadana de fa dues setmanes. I, mentrestant, a omplir-se la boca d’un consens que, per excloent, mai no serà real. No n’aprenen.
que donen forma a L’estranya, de l’escriptor hongarès Sándor Marai, són paraules amb força, suggerents, que saben dibuixar a la perfecció tant l’atmosfera del món que envolta el personatge principal com, sobretot, el desconcert que habita a dins seu. El desconcert que es manifesta en qüestionar, fins al fons mateix de l’existència, la seva vida rutinària, programada i previsible, en un camí de difícil retorn.
que ja som regidora , els hi he tornat a posar per intentar impedir que rompessin la font de la Plaça dels pins. Com la primera vegada, també ho vaig fer acompanyada, però es veu que l’única que dijous dematí va cometre un acte immoral, indecent, incívic i reprovable vaig ser jo. Jo, que per no fer malbé la font, em vaig descalçar!