Em sent desconcertada. Res és com jo em pensava. De fa mesos, sentim a dir que l’objectiu prioritari de tots els partits polítics de l’ajuntament de Ciutadella és fer fora el (des)govern il•legítim que tenim. Aquesta, repetesc, era, damunt els papers, la prioritat. Pel camí, però, ves per on, les coses han canviat: hi ha qui ja s’absté de fer-los fora i d’altres que volen ser al govern a qualsevol preu. No és el meu cas ni el del partit que represent. Volem que Ciutadella tengui un govern legítim i, d’altra banda, mai hem fet del poder pel poder una qüestió prioritària, senzillament, perquè la situació en què ens van deixar les urnes és la que és, quatre regidors de vint-i-un. A més, tenc -tenim- claríssim que, al govern, no s’hi pot accedir pagant uns peatges ideològics impossibles de defensar amb un mínim de dignitat i coherència.
Intentar vendre que un partit d’esquerres i nacionalista pugui pactar amb la “dreta social i populista”, sense que això suposi renúncies ideològiques bàsiques, em sembla un exercici de ciència-ficció. Una altra cosa és que hi hagi a qui no li importi fer-ho. No és el meu cas. Ara bé, el que ja em provoca un desconcert total és que, tan prest se’ns acusi de ser el partit amb més afany de cadira del món mundial, com de tenir por a governar. Qualque cosa no em quadra. En el meu cas, podeu estar tranquils, de por, no en tenc gens i, com deim per aquí, som dona arromangada. L’únic que em passa, això sí, és que fa anys que vaig abandonar els “mons de yupi” i toc molt -massa, potser- de peus a terra.
Bé, “entorn”, perquè supòs que ja sabeu que sou el meu entorn, encara que la majoria dels que em visitau i entrau en la conversa no sàpiga qui sou. Avui us acusen als diaris de faltar al respecte a certs partits polítics. Deis coses que no agraden i, per tant, us heu convertit en un ens invisible i hostil. Com l’entorn blaugrana, a qui l’ínclit president Núñez, amb els ulls plorosos i la barra tremolosa, dirigia les seves ires quan les coses no li sortien com volia, sou els culpables de tots els mals. No sé si contractar una pòlissa d’assegurança per a la plaça i visitants. Asseguraria a tot risc la llibertat d’expressió i el dret a la coherència ideològica més elemental. I posats que he tornat a rallar del Barça, les lesions que us pugueu fer si organitzau qualque partidet a la plaça.