Som quatre malalts mentals que no feim més que dir bajanades. Tenim malalties contagioses. Som 
obscens perquè mostram els genitals als nostres fills. Tractam a coces els visitants. De vegades, fins i tot, ens ficam el turbant al cap i la bomba a la cintura i anam a fer de talibans per aquí i per allà. Som, a més, dictadors lingüístics i gosam a defensar el dret d’autodeterminació dels pobles, quan tohom, amb dos dits de seny, sap que això és un delicte. Som un plaga. Un llast per al progrés de Menorca. Un grup d’il·luminats. I, sobretot, sobretot, som quatre moixos a qui ningú no fa cas.
I jo em deman, humilment: i si ningú no ens fa cas, a què ve que se’ns dediqui tanta atenció? Aquesta modesta plaça es mereix el desgast dels darrers visitants, que van a escarada per atacar-nos? Què voleu que us digui? La cosa no em quadra. Ganes de molestar? De provocar? Si és així, l’únic que han aconseguit és disparar el nombre de visitants del bloc, els comentaris i les mostres de suport que rep per tenir, ficades a casa, unes companyies tan agradables que es dediquen a insultar-nos.
Bé, amics i amigues, jo trob que feim nosa. I molta. Ara bé, podeu estar tranquils: hi ha moixos per estona i sospit que, de cada vegada, som i serem més. Posats a tenir, ja tenim Canal Youtube i tot! D’aquí a Hollywood!
del carrer. No hi havia ningú. De sobte, va adonar-se que li havien robat el cotxe. Merda, va exclamar entre dents. Havia de desaparèixer abans que el vigilant no detectàs el furt. Les velos que llogaven a la sortida del poble serien la seva salvació, va pensar, amb un somriure. Es va posar a córrer com una esperitada, murmurant, entre dents, a veure si no les podrien haver posat una mica més a prop del centre. Xopa de suor, després de pagar al jove que vigilava el negoci, va començar a pedalejar, carretera amunt. Enmig d’una tanca, uns llums potents la van encegar: i la reina de la bellesa de Polònia és… ! Què era aquell espectacle? Una dona cridava que l’illa no podia promocionar-se a qualsevol preu, que aquelles dones mig nues tenien una dignitat. Que no, que no, responia un home, furiós, que tot val perquè venguin més turist… 25.000€? Bé, potser, tal vegada…