Dijous passat, en roda de premsa, juntament amb Josep Carreres , vam presentar les propostes del PSM Més per Menorca pel que fa a l’arquitectura institucional i el municipalisme.
Amb l’Estatut del 2007, els Consells Insulars formen part del sistema institucional autonòmic en els mateixos termes que el Govern i, per tant, amb plena capacitat jurídica i administrativa, cosa que permet eixamplar molt l’autogovern de Menorca. Un autogovern que ha d’anar lligat a una gestió eficaç, transparent i que fomenti els espais de consulta i participació ciutadana.
És per això que, des del PSM, defensam que s’executi el calendari de transferències pròpies sense més dilació i la transferència de competències que l’Estatut preveu que poden assumir els Consells, com les de sanitat i educació. Aquest fet ha d’implicar la desaparició d’empreses públiques i òrgans administratius que suposin una duplicitat respecte a les competències que són pròpies dels consells.
El Consell Insular ha de ser, a més, el coordinador de les actuacions que són comunes a tots el municipis i que no necessàriament s’han de fer des d’aquests. Es tracta de mancomunar serveis per fer-los més eficients i econòmics, en la línia de la neteja de platges, consorci de disciplina en rústec, etc. La relació entre les diferents conselleries i els ajuntaments ha de ser més fluïda i intensa.
Pel que fa als ajuntaments, és necessari rompre amb la idea que són una administració de rang inferior a les altres i reivindicam que entre elles es produeixi un tracte de reciprocitat. Per exemple, si qualsevol administració demana ser exonerada de pagar taxes per fer una actuació a un municipi, els ajuntaments, en contrapartida, no han de pagar taxes a la CAIB quan li sol•liciten un informe o un estudi.
Pensam que seria molt important la constitució d’un Consell Consultiu de Municipis que fos necessàriament consultat abans de l’aprovació de lleis o reglaments i que a la vegada servís per millorar la coordinació a nivell tècnic i polític entre els ajuntaments i altres administracions com Consell i Govern. En aquest sentit, s’ha d’acabar amb la pràctica perversa que els Parlaments i les Governs legislin o reglamentin fent que recaigui sobre els ajuntaments l’execució de determinades funcions o competències, si abans no es defineix clarament el cost que implicarà assumir les noves funcions i un sistema de compensació econòmica per fer front a la despesa que es generarà.
És imprescindible, a més, un nou sistema de finançament de les Corporacions Locals. És, segurament, l’aspecte més important a dia d’avui. Resulta evident que, sense una modificació en profunditat del sistema de finançament de les CL no es pot solucionar el problema de fons que tenen els ajuntaments: destinen el 30% del seu pressupost a la gestió de competències que no son pròpies. Un fet que es veu agreujat perquè, a més, han de fer de banquers dels governs autonòmic i central: el Govern finança determinada obra però paga la seva part a l’ajuntament en terminis, en 10 o 20 anys i això obliga els ajuntaments a endeutar-se per avançar els doblers del total de la obra que, si no es fes així, no es podria licitar.
Finalment, s’ha de posar en pràctica real de la finestreta única. Tenim una administració que funciona de manera contrària al principi de celeritat, i això perjudica greument els ciutadans emprenedors i a la ciutadania en el seu conjunt. S’ha de promoure una revisió de totes les lleis i reglaments que es relacionen amb l’obtenció de permisos o autoritzacions per tal de simplificar els procediments, fent-los mes àgils, i evitant reiteracions burocràtiques.
