Fa uns dies, van arribar a casa dos Boc’n Roll, embolcalls amb una cara de tèxtil i una altra de plàstic ecològic i que es tanca molt bé perquè s’adapta a totes les formes: panets, galetes, fruita…
El primer que el va treure va ser el fill de 10 anys. Me’l vaig mirar i em va agradar. Vaig pensar que seria pràctic i que l’empraríem. Val a dir que, dels berenars del meu fill, n’hi ha per escriure una novel·la: com que som una família conscienciada, posàvem el panet dins un “tàper” de plàstic i, aquest, dins un talec de roba. No cal que digui que les pèrdues de “tàpers” i talecs, junts o separats, són incomptables.
Llavors, va parèixer la mitjana, quinze anys, edat impossible, i vaig pensar que, amb ella, faríem la prova de foc del Boc’n Roll. Idò bé, va arribar ben contenta amb el nou embolcall per al berenar i, des de llavors, l’empra cada dia. Per tant, si a ella li agrada, estic convençuda que el Boc’n Roll deu ser tot un èxit! Per cert, la major, fa batxillerat, va protestar perquè a ella no n’hi havia tocat.
Se n’han repartit més 12.000, pagats per “Ecoenves” i “Ecovidrio”, obligats a destinar a sensibilització una part de la taxa de reciclatge. Per tant, em sembla molt bé que no tot es dediqui a publicitat i que, amb aquests petits obsequis, fomentin la pràctica de reutilització entre els petits i joves. I, per cert, a Ciutadella ja hi ha qui els diu Coc’n Roll.
