Dia 17 de març de 2009, vaig cometre un error imperdonable, d’aquells que, a posteriori, fan que et demanis com vas poder ser tan idiota o innocent o confiada. Aquell dia, d’infausta memòria, vaig ocupar un despatx de l’ajuntament  que havia estat el de dos Pesos Pesats -en sentit estricte i figurat- dels anterios governs municipals. I ho vaig fer, amb aquella alegria,  sense ser conscient d’on em ficava: pobra de mi, hi vaig entrar sense haver procedit, prèviament, a la purificació d’aquell espai!

Ara, després de saber que és un lloc embruixat d’on desapareixen cosetes, he decidit que mai no és tard per  corregir un error. Així les coses, m’he informat de com es poden purificar espais i, com que la llista d’opcions és prou llarga, he decidit que havia de compartir la reflexió. Tenim els ja coneguts de l’aigua, el foc, l’encens, el so d’una campaneta o amulets diversos. Cap d’ells, però, no m’ha acabat de fer el pes. Fins que, de sobte, he vist el cel obert: un coco!

Resulta que, avui he sabut que, si fas rodar un coco pel terra, recull les males vibracions i les influències negatives que conté el lloc. No em direu que no és genial,  exactament el que jo necessit! Així que, si aquests dies anau a l’ajuntament i descobriu un coco que es passeja per allà no us espanteu:  serà el meu coco purificador.  I podeu estar tranquils: quan hagi fet la seva feina, anirà directe al fems. No em vull ni imaginar el gust que farà!

• El pensament ordenat/Opinió
• 32 comentaris

Vaig encetar aquesta secció de “Clot i bony”  dia 11 de juliol per sortir al pas d’unes “informacions” que el redactor en cap del diari Última Hora donava a la seva secció dominical del “Pont i cova”. Llavors, afirmava, bàsicament, dues coses: que Nel Martí s’havia retirat de les primàries per motius personals i que la candidatura del PSM al Parlament l’encapçalaria una dona. Nel Martí és, avui,  el candidat al Parlament del PSM. Sense comentaris.

Així, a la vista de la credibilitat que em mereixen les opinions del “Pont i cova”, acab de sol·licitar al partit que es convoqui, urgentment,  la “Comissió de garanties” (Ramon & Pepe) perquè iniciïn una investigació interna per esclarir qui, com, quan i, sobretot, amb quina finalitat malèvola es va encarregar una enquesta interna que sembla que és l’origen de tots els mals. I ho dic perquè estic intrigadíssima per saber quin resultat em donen si mai m’arrib a presentar de candidata al Consell. Perquè supòs que no haurem tirat els doblers i haurem demanat pels resultats de tots els noms que han anat sortint per la premsa aquests darrers mesos. Encara que, ben mirat, de tants que n’han sortit, ens deu haver costat una milionada, l’enquesta en qüestió!

M ‘encanta el periodisme d’investigació. És més, crec que a Menorca se n’hauria de fer més. La llàstima és, però, que  es practica més el de ciència-ficció, que és més divertit, no ho negaré, amb enquestes misterioses i candidats que no són i, al final, són; i candidates que diuen que van ser i que mai no han estat  ni seran. L’únic que em sap greu és que aquesta entrada no serà aprofitable per al capítol de diumenge que ve. Sempre, però, em puc treure de la màniga un comentari enginyós. M’ho pensaré.

• El pensament ordenat/Opinió
• 6 comentaris

Si estigués d’humor, podria escriure una entrada sobre els candidats que van en troupe a qualsevol acte on s’hi reuneixen més de tres persones. O sobre en JR… Bauzà i les seves ficades de pota lingüístiques i/o polítiques. O sobre informes que ara no sé on són, ara són en un prestatge concret d’un despatx concret de l’ajuntament. O sobre candidatures que no arribaran a bon port. O sobre la sobredosi papal d’aquests dies. O sobre el desastre del poble saharaui…

Però resulta que no vull pensar més en la realitat que m’envolta -prou depriment-  i, per això, he de desconnectar de tot , encara que només sigui una estoneta. Així que, amb el vostre permís, he començat per fer una entrada lleugereta; després, m’aniré a fer un bon panet amb esclata-sangs; i, per acabar, em miraré el Barça, que esper que faci molts de gols (demanar que el Madrid perdi, ja em sembla excessiu!).

Us deix les reflexions profundes als comentaristes. Darrerament, em pas el dia reflexionant profundament sobre temes polítics, familiars, personals, literaris… i una comença a tenir el cap a punt de fer un tro. Ahir vaig llegir una entrevista a un escriptor i psiquiatre brasiler, Augusto Cury, en la qual deia: “La gent s’ha acostumat a tenir una mala qualitat de vida. El que és normal és estar atabalat. Però si seguim així, el món es convertirà en un gran hospital psiquiàtric”. Quina por!

• El pensament ordenat/Opinió
• 21 comentaris