La polèmica visita que la ministra Leire Pajín ha fet a l’Illa de Llatzaret, ubicada a l’entrada del port de Maó, un conjunt arquitectònic de gran valor monumental i històric, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural el 1993, ha destapat un tema que, més enllà del fet desafortunat, pens que és del tot inadmissible: els privilegis que certs funcionaris i càrrecs públics d’alguns ministeris tenen de poder estiuejar, a uns preus ridículs, en residències privilegiades, barrades a la resta de mortals.

Si feim un poc d’història, pel que he pogut esbrinar, a principis del segle XX, tots els països estaven obligats a tenir un llatzaret. En el cas d’Espanya,  va ser l’ubicat al port de Maó i avui motiu de polèmica. Tanmateix, amb els anys, aquesta obligatorietat va desaparèixer i, ja després de la guerra civil espanyola,  se li va donar l’ús de residència d’estiueig,  restringida a funcionaris del Ministeri de Sanitat. No és l’únic cas: els membres de les forces armades, per exemple, tenen residències d’estiu, a uns 35€, pensió completa, per persona i dia, a Alacant o Benidorm.

Resulta evident, per tant, que el fons de la qüestió, al meu parer, no és tant l’estada de la ministra al Llatzaret sinó el fet  que, atès l’inqüestionable  valor paisatgístic i patrimonial de l’Illa de Llatzaret,  és injustificable l’ús “reservat” i “privilegiat” d’un espai i unes instal•lacions públiques. Per això, no és suficient el conveni signat entre el Govern de Menorca i el Ministeri de Sanitat que permet visites guiades a l’illa durant uns mesos a l’any: és indispensable que aquesta illa dins l’illa de Menorca passi a ser un espai d’ús públic destinat als esdeveniments socials i culturals i al gaudiment tant de la població menorquina com dels visitants.

L’Illa de Llatzaret ha de ser un element revulsiu en la destinació de Menorca com a producte-destí turístic. I açò no es resol amb convenis que al final s’incompleixen sinó amb la gestió d’un recurs propi, açò és amb la titularitat (avui del Ministeri de Sanitat) i la gestió de l’illa del Port de Maó per la màxima institució menorquina, el Consell de Menorca, a la qual li corresponen segons l’Estatut d’Autonomia l’execució de les competències pròpies de Cultura, Patrimoni i Turisme. Sens dubte, la millor manera d’acabar amb uns privilegis que encara fan olor de franquisme.

• El pensament ordenat/Opinió
• 30 comentaris

Ja hem deixat endarrere Sant Joan. També, els sants Pau i Pere. Potser ha arribat el moment de posar per escrit quatre idees que m’han anat voltant pel cap aquestes festes. Idees que, fins i tot, he arribat a expressat en veu alta. No pretenc fer una anàlisi exhaustiva del que ha passat aquest Sant Joan a Ciutadella. Al contrari. Diria que ja ho hem dit tot: massificació, perill, descontrol, horaris absurds, porqueria… Només un parell de reflexions:

1- És inadmissible que s’aprofiti la festa per atacar dones joves. Tirar avellanes no té res a veure amb rompre camisetes, treure la roba interior i, fins i tot, arribar a tocaments que són un autèntic abús. Ara, el que encara se’m fa més incomprensible és que, per part de la justícia, es qualifiquin els fets de simples lesions sense cap tipus de component sexual. Que no es puguin aturar aquests energúmens.

2- No és normal que pares i mares permetin que els seus fills menors venguin a Ciutadella a passar les festes sense cap tipus de control. Els que tenim fills menors, sabem de la penada que passam aquests dies, entre cavalls, alcohol i gent. No  puc entendre, si no és des del desconeixement més absolut, que els pares puguin amollar, amb aquesta alegria, els seus fills enmig d’una festa que té el seu risc.

3- No és possible establir un control sobre el nombre de visitants que arriba a Ciutadella, especialment via marítima? Que no som una illa? Sembla que seria tan  fàcil com no  augmentar el nombre de viatges que fan els vaixells regularment i, així, tindríem la gent que Ciutadella pot acollir. Ni més ni manco. Gent a qui acollirem, com hem fet sempre, amb els braços oberts i a qui ens agradarà mostrar la nostra festa.

Perquè, i ja acab, de cada vegada tenim més poca festa a mostrar. Fa sis anys que, com a regidora, veig els Jocs des Pla des d’una posició privilegiada que et permet veure tots els detalls. Enguany, ho confés, m’ho he passat fatal. Gent que no sap on va, cavalls que ni tan sols poden córrer, aturades constants per gent ferida… No hi ha solucions màgiques, ho sé. Però s’han de cercar perquè el futur de Sant Joan depén de saber solucionar els problemes presents. Potser, més que d’escrutar, de vegades fins a l’absurd, el seu passat.

• El pensament ordenat/Opinió
• 71 comentaris

Des de fa un mes, el moviment anomenat del 15-M – o dels “indignats”- s’ha convertit en un focus d’atenció a nivell mundial. No és estrany: veure milers de ciutadans expressant, de forma pacífica, la seva indignació davant una realitat, a tots els nivells, decebedora és impressionant.

Tot i que les seves reivindicacions apunten, clarament, cap a la classe política -de la qual jo en form part-, he de dir que compartesc moltes de les seves denúncies (sobre el funcionament del sistema financer i econòmic o  sobre les mancances de la nostra democràcia) i reclamacions (més participació ciutadana, més respecte pels drets humans o tolerància zero amb la corrupció).

És per això, supòs, que no em va incomodar gens -al contrari- la seva presència al Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella durant la presa de possessió del nou consistori. Em va violentar més, per exemple, certs murmuris i certs somriures displicents quan els quatre regidors del PSM Més per Menorca vam prometre el càrrec manifestant la lleialtat al rei i a la constitució per “imperatiu legal”. No som monàrquica i, d’entrada, una constitució que no valora de forma igualitària la meva llengua respecte del castellà, no m’agrada. Comprensible, no?

Fa pocs minuts, acab de veure unes imatges per la televisió gravades, avui dematí, davant el Parlament de Catalunya. I m’he preocupat. M’he preocupat perquè tenc la sensació que ha acabat passant allò que, des dels sectors més reaccionaris d’aquest país, feia dies que s’esperava: que un grupet d’incontrolats emprassin la violència per, ara sí, tenir motius per atacar i acabar amb una indignació ciutadana ben justificada i majoritàriament pacífica.

Esper que aquesta majoria de ciutadans de comportament exemplar marquin distàncies respecte al que ha passat avui dematí a Barcelona. Perquè necessitam una ciutadania activa per poder canviar les coses. Una ciutadania que sacsegi la consciència dels polítics però que no els impedesqui fer la seva feina -sempre millorable- com a  representants del poble.

• El pensament ordenat/Opinió
• 26 comentaris