Tot i que avui en dia les persones viatgen tot l’any, és evident que durant les vacances es produeix el gruix més important de desplaçaments. Aquests dies festius han estat un assaig del que ens espera a les Illes l’estiu que tenim a tocar. La saturació ha estat evident. Tan evident que fins i tot el sector turístic ha fet un balanç positiu d’aquest mes d’abril. Queda tot dit. I, mentrestant, la dreta que ens governa ja ha deixat d’embullar la troca amb anuncis de mesures per contenir l’allau de visitants i ha tornat al discurs de sempre: no hi ha un excés de turistes a les Illes, només en moments puntuals i en llocs concrets. Evidentment, per si qualque il·lús s’ho havia cregut, no pensen moure un dit per aturar-ho. A Menorca, per exemple, la Llei Reserva de Biosfera permetria, entre d’altres actuacions en aquest sentit, limitar el nombre de vehicles que arriben a l’illa. No han fet res ni pensen fer res més que demanar informes i més informes que els diran el que tots ja sabem.

Així, aquest estiu tornarem a tenir l’illa ocupada per turistes que aprofitaran les vacances per veure amb els seus ulls el que ja saben que trobaran. Perquè, no ens enganem, aquella idea de descoberta –exterior i interior− que tenien els viatges fa anys, en la majoria de casos, ja no existeix. En l’actualitat, quan es trepitja la destinació escollida, ja s’hi va amb una imatge del lloc ben definida dins el cap. La mirada que es projecta sobre el lloc visitat està condicionada per una de preexistent que, en la majoria de casos, és ideal. L’exemple més clar i proper és el d’una platja que va sortir a un famós anunci de la televisió i que, a partir d’aquí, s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge. L’absurd ha arribat a tal punt que, com que només s’hi pot anar en autobús, podem saber que hi ha qui solament hi va a fer-se una fotografia. Ni tan sols estenen la tovallola o entren dins l’aigua clara. I, és inevitable, ben prest es queixen que la imatge que en tenien no es correspon a la realitat: de la idíl·lica platja deserta de l’hivern que surt a les campanyes de promoció turística a la plena de l’estiu. I el més irònic de tot és que els turistes es queixen que hi ha massa turistes!

I, mentrestant, les mesures anunciades pel Consell per millorar el control d’accés a les platges no ha estat res més que açò: un anunci. Deuen tenir prou feina a posar pau entre el sector hoteler i el del lloguer turístic, a veure quin dels dos satura més.

(Article publicat al diari Menorca de dia 27 d’abril de 2025)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

L’abril és el mes dels llibres. Sant Jordi, la festa dels llibres. El dia en què una part del món celebra el privilegi i el plaer de la lectura. Llibres, autors i lectors surten al carrer per, després, amb la lectura solitària, amb l’escriptura solitària, retrobar-se a si mateixos a través de les paraules. Perquè els llibres ens enfronten a la nostra realitat més íntima. Històries que ens interpel•len directament encara que ens parlin des d’èpoques i des de llocs remots. Ficcions que tenen la capacitat de fer-nos posar a la pell dels altres o d’enfrontar-nos a les nostres cares més ocultes. Que ens fan oblidar el dolor o que ens recorden tots els dolors de la nostra vida.
Entram dins els llibres amb un bagatge personal que els fa diferents segons qui els té a les mans. Lector i escriptor comparteixen la necessitat d’intentar donar sentit a l’existència a través de mons imaginaris que, tanmateix, com els reals, plantegen més interrogants que respostes. Hi ha personatges que recordam com si fossin un parent llunyà. Frases que ens persegueixen tota la vida. Títols que voldríem haver escrit i autors a qui agraïm que, a través de les pàgines dels seus llibres, ens hagin fet pensar, emocionar, gaudir, somriure, discutir, discrepar, patir, admirar, angoixar, plorar, enlluernar…
Les persones no podem viure sense ficció. Al cap i a la fi, tothom crea realitats que no han existit mai, perquè amb la imaginació ens hi va la vida. Una criatura que juga està construint un món imaginari que, a imitació del real, el pot ajudar a protegir-se del seu o a fer-l’hi més comprensible. De més grans, jugam a crear-nos muralles que volem protectores encara que, en el fons, sabem que sempre són fràgils perquè és impossible fugir de la condició humana. Necessitam l’art per enfrontar-nos a la insatisfacció que provoca la incertesa de l’existència. La literatura ens protegeix. Les pàgines d’un llibre són el nostre refugi.
Aquest Sant Jordi, idò, celebrem els llibres. Llibres d’autors menorquins, també. Tenim novetats ben actuals de poesia (Defensionari de Llucia Pallisser, Del color de les pedres que s’esmolen de Joan Rotger Julià), d’assaig (El signe de la creu de Miquel Àngel Maria, Conversam! d’Ismael Pelegrí), de novel•la (El gos de Camus de Joan Pons). Títols que s’afegeixen a tants d’altres, d’autors d’aquí i de fora, que esperen que els donem l’oportunitat d’acollir-nos, d’acollir-los, en una lectura que és també creació.

(Article publicat al diari Menorca de dia 13 d’abril de 2025)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

(Imatge GOB)

Un eufemisme és una paraula o expressió suau que s’empra per substituir-ne una altra que, per un motiu o altre, es considera poc adequada en un determinat context. Els temes que concentren més eufemismes són els que fan referència a sexe, escatologia, mort, malaltia i, també, qüestions polítiques controvertides. Així, a Ciutadella, per exemple, quan algú es mor, es diu (es deia?) que “ha anat a veure en trompeta”, en referència a l’àngel esculpit, trompeta en mà, damunt la porta d’entrada del cementeri. M’agradaria centrar-me, però, en els eufemismes que fan referència a temes polítics perquè hem de reconèixer que tenim una dreta amb una capacitat creativa impressionant, o sigui, sense eufemismes, amb una capacitat de pervertir el llenguatge impressionant.

Començaré amb la paraula “desestacionalitzar”, que no és al diccionari, però que s’empra en el sentit de fer que un determinat sector, el turístic en aquest cas, pugui tenir activitat durant tot l’any. Així, en nom d’aquesta paraula de culte, al ponent de l’illa, fa uns anys es va construir una piscina descoberta que, lògicament, està tancada durant l’hivern. I, a la zona de llevant, un parc aquàtic, que també tanca fora de temporada, amb l’afegit que es va construir en sòl rústic i amb informes tècnics desfavorables, creant un greuge comparatiu amb altres parcs de l’illa, ubicats en sòl urbà com marca la llei, fet que va ser determinant perquè el tema acabés al jutjat amb el resultat que tots coneixem. Però, és clar, sempre queda millor parlar de “desestacionalitzar” que d’urbanisme a la carta.

Un altre eufemisme que també sentim molt darrerament és “simplificació administrativa” i aquest hem de reconèixer que és molt bo perquè tothom, poc o molt, ha patit els efectes de la burocràcia i, per tant, és una expressió que ens miram amb bons ulls. Ara bé, només que es rasqui un poc, ja es veu que la cosa no va ben bé del que, amb tota la bona fe del món, ens podríem imaginar. Resulta que la llei que sembla que ha de facilitar els tràmits dels ciutadans davant l’administració té l’objectiu de legalitzar totes les construccions il·legals en rústic i, per tant, premiar els infractors. Però, és clar, sempre queda millor parlar de “simplificació administrativa” que de barra lliure.

Capítol a part mereix parlar de reducció de places turístiques quan en realitat es fa tot el contrari però, en aquestes alçades del partit, ja no ens sorprèn res i se m’ha acabat l’espai.

(Article publicat al diari Menorca de dia 30 de març de 2025)

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris