Debat de política general al Consell Insular de Menorca. No li veig el sentit. Ja ho vaig dir l’any passat i ho he tornat a dir enguany. Per què? Perquè és un debat estèril en què el President pinta una Menorca color de rosa (més d’una hora, hi va invertir!) i l’oposició li posam el verd, el vermell i el negre que es veuen pel carrer. Aquí hi ha la clau: més que un debat entre els consellers, no hauríem d’obrir un debat amb la ciutadania? No hauríem de fer entrar els ciutadans al Consell perquè, junts, poguéssim valorar la situació real de Menorca?

Això és el que vaig demanar en la meva intervenció però, evidentment, el missatge no és el que l’equip de govern volia sentir. Tanmateix, estic convençuda que, si no començam a canviar les formes de governar,  la desafecció política encara creixerà més. I, amb ella, el populisme més perillós.

Així, si no entenem que Menorca l’hem de construir des de la col·lectivitat, ens equivocam. I, en contra del que entén el PP, la participació ciutadana no és que els ciutadans vagin al polític de torn a demanar per temes particulars sinó que es tracta de crear i/o aprofitar espais que permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen. I, en aquest sentit, anaven les propostes de resolució que vaig presentar. Només me’n van acceptar dues però, evidentment, continuarem insistint.

• Activitat política
• Sense comentaris

Fa quatre anys, vaig escriure una entrada en aquest blog titulada “Dialectes i registres”, amb la intenció de clarificar alguns conceptes bàsics sobre el tema. En aquests moments, després de veure la campanya organitzada i planificada contra la llengua catalana que el PP està perpetrant des de fa anys, ja no tenc cap dubte que el seu no és un problema de desconeixement: el seu únic objectiu és fer desaparèixer la llengua catalana com a llengua moderna i de cultura. O, com molt bé ha dit Damià Pons, convertir-la en una “llengua d’estar per casa”.

Tanmateix, només que aquest escrit ajudi a una persona a desmuntar les mentides que escampen, sense empegueir-se, els falsos defensors de les varietats dialectals, ja em donaré per satisfeta. Aquí el teniu.

Totes les llengües del món tenen diversitat interna. Els parlants rallen d’una manera diferent segons quina sigui la seva procedència dialectal, però també en funció de la situació comunicativa en què es troben. Així, l’emissor adopta una determinada estratègia lingüística tenint en compte els quatre factors contextuals : tema, canal (oral/escrit), intencionalitat i grau de formalitat. En aquest darrer cas, estam rallant de varietats estilístiques o registres.

Per damunt de la variació dialectal i de registre, les llengües normalitzades tenen encara una altra varietat: un estàndard que pretén ser una varietat comuna als parlants dels diferents dialectes (en facilita la intercomprensió), però alhora és un registre amb un grau de formalitat mitjà-alt. És el model de llengua dels mitjans de comunicació de massa, de l’Administració o de l’ensenyament. Es pot manifestar oralment a través de la ràdio, la televisió, etc; i, per escrit, en la premsa, els llibres de text, en obres de divulgació científica, etc. L’estàndard representa la unitat de la llengua.

Quan escric una entrada en aquest bloc, empr un estàndard que incorpora l’article literari i les desinències verbals i el lèxic propi del meu dialecte balear. L’article “salat”, així, quedaria per a aquelles situacions comunicatives orals o escrites de tipus més poc formal (per exemple, al facebook). Com va dir Francesc de Borja Moll, “aquesta substitució té el seu fonament en la conveniència de facilitar la comprensió dels escrits d’autors baleàrics entre els llegidors del continent. Els mallorquins, menorquins i eivissencs conscients no se senten gens violentats per l’adopció de l’article literari perquè aquest article conserva una gran vitalitat en el parlar viu de les illes Balears (la mar, el Papa, el bisbe, el rosari, fer la bona…).”

Resulta evident que una llengua és una entitat abstracta que es concreta forçosament a través de les varietats dialectals que la integren. Qualsevol sistema de comunicació és llengua i dialecte a la vegada i totes les varietats d’una llengua són igualment bones. Només depèn de la situació comunicativa en què ens trobam que n’emprem una o altra. Esper haver contestat la pregunta que em feia, en un comentari, un visitant d’aquest espai.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Fa uns anys, va ser de lectura obligada la novel·la de Milan Kundera La insuportable lleugeresa de l’ésser. I quina relació té aquesta novel·la amb el Ple del mes de març del Consell Insular de Menorca, us demanareu? La resposta és senzilla: com que em vaig atrevir a qüestionar l’eficàcia del servei de neteja de platges, vaig haver d’entomar que el Conseller de Cooperació Local em digués, literalment: “senyora Salord, vostè frivolitza d’una manera quasi professional. És espectacular la manera com diu les coses a la lleugera.” I no només em van dir que era una “lleugera” sinó que, a més,  es veu que tenc una gran capacitat per orquestrar campanyes per twitter “per donar coixí” a les meves intervencions. Perquè, com va concloure el Conseller, “ja coneixem com fa feina vostè, senyora Salord”.

Sincerament, no m’esperava aquesta intervenció, després d’una primera en què el to havia estat absolutament correcte, des de la discrepància. He d’agrair al President Tadeo que em deixàs contestar quan ja no tenia torn de paraula (d’aquí la duresa de la darrera intervenció del Conseller?): tenc molts de defectes, però em sembla que la lleugeresa no és cap d’ells (de vegades, ja m’aniria bé…) i, sobretot, ja voldria tenir temps per orquestrar campanyes per twitter o per qualsevol altra cosa de més profit.

En fi. Que hi ha platges brutes i que el servei podria ser molt més efectiu, és una evidència que ja tornaré a posar damunt la taula en el Ple d’abril, quan duré a aprovació una moció per intentar aconseguir que aquest servei millori. Mentrestant, em reafirm en el fet que les reduccions que s’han fet (“reorganització del servei”, en diuen) tenen una sèrie de conseqüències molt negatives en una illa que és Reserva de Biosfera: ha davallat el nivell de neteja de les platges, s’ha augmentat la neteja mecànica de platges verges i, finalment, no es fan net les platges amb accés per la mar.

Canviam de tema: a proposta del PSM Més per Menorca, es va aprovar  instar el Govern Central a canviar la llei d’hidrocarburs per tal que qualsevol actuació -prospeccions- en aquest àmbit hagi de comptar amb l’acord favorable dels governs de les comunitats autònomes afectades. En el cas de les Illes, Govern i consells. O sigui, que una decisió tan important com aquesta no quedi en mans de Madrid. El PP de Menorca hi va votar a favor. A veure què diuen els seus companys de Madrid…

Finalment, vaig fer dues preguntes: una sobre la impressió de 1000 llibres de Menorca Reserva de Biosfera, 750 en castellà, 250 en anglès i, evidentment, cap en català perquè ja n’hi havia: 170!; i l’altra sobre la inversió de l’1% cultural de l’obra del dic de Ciutadella: segons la Consellera de Cultura, “vostès” (PSOE i PSM al GB) no el vam posar al pressupost… però el va adjudicar el senyor Matas! En fi.

Per acabar, he de confessar que, des d’aquest Ple, m’ha agafat un frenesí llegidor. Potser, així, el meu ésser anirà agafant consistència…

• Activitat política
• Sense comentaris